Estic convençut que un periodista guanya fiabilitat si viu com viu la majoria de la gent. Desplaçar-se amb metro o autobús i menjar menús barats ajuda a saber el que passa al carrer i vacuna contra el mal típic del polític, de l'executiu i del periodista acomodat: l'aïllament en comunitats endogàmiques que miren des de dalt la resta dels ciutadans i els veuen com si fossin números, percentatges i estadístiques

Autor: Enric González (Barcelona, 1959), periodista

Original: Estoy convencido de que un periodista gana fiabilidad si vive como vive la mayoría de la gente.
Desplazarse en metro o autobús y comer menús baratos ayuda a saber lo que pasa en la calle y vacuna contra el mal típico del político, del ejecutivo y del periodista acomodado: el aislamiento en comunidades endogámicas que miran desde arriba al resto de los ciudadanos y los ven como números, porcentajes y estadísticas. 

Font: Memorias Líquidas (Jot Down Books, 2013). Vist a Un ratito pirfeando. 

Foto: D'aquí.   

Lo pagès és púdic tocant a la hipocresia. Lo ciutadà, franch fins al cinisme

Nota: Avui fa 86 anys que va morir Pin i Soler. 

Autor: Josep Pin i Soler (Tarragona, 11 de maig de 1842 - Tarragona, 31 de gener de 1927), escriptor.

Font: De la seva primera novel·la, La família dels Garrigas (1887). Vist a "Les novel·les dels Garriga de Josep Pin i Soler. Una lectura", per Josep M. Domingo. (Els Marges, 49, 1994).

Imatge: Retrat fet per Ramon Casas i conservat al MNAC a Barcelona.

Ja no hi ha societats, sinó societats anònimes./ Empreses en lloc de nacions./ Consumidors en lloc de ciutadans./ Aglomeracions en lloc de ciutats./ No hi ha persones, sinó públics./ No hi ha realitats, sinó publicitats./ No hi ha visions, sinó televisions./ Per elogiar una flor, es diu: Sembla de plàstic.

Autor: Eduardo Galeano (Montevideo, 3 de setembre de 1940), periodista i escriptor uruguaià. 


Poema complet: 

Está envenenada la tierra que nos entierra o destierra.
Ya no hay aire, sino desaire.
Ya no hay lluvia, sino lluvia ácida.

Ya no hay parques, sino parkings.

Ya no hay sociedades, sino sociedades anónimas.
Empresas en lugar de naciones.
Consumidores en lugar de ciudadanos.
Aglomeraciones en lugar de ciudades.
No hay personas, sino públicos.
No hay realidades, sino publicidades.
No hay visiones, sino televisiones.
Para elogiar una flor, se dice: Parece de plástico.


Font: "Vista del crepúsculo, al fin de siglo". A: Patas arriba. La escuela del mundo al revés (1998). Vista a Conectados y austeros.

El periodisme és una feina molt important en la nostra societat perquè la lliure circulació d'idees i l'explicació de la realitat des d'òptiques honrades per part dels periodistes ens permet, als ciutadans, disposar d'informacions fiables

Autor: Joaquim Maria Puyal i Ortiga (Barcelona, 24 de març de 1949), periodista català.

Font: Discurs amb motiu del premi com a Català de l'Any (22/05/2012).

«La indústria txecoslovaca i els seus problemes», La Publicitat, 12.08.1924No hi ha hagut mai cap Estat independent que s'hagi vist obligat a renunciar a la independència per tal d'evitar que els seus ciutadans es morissin de fam o de fàstic

Autor: Eugeni Xammar i Puigventós (Barcelona, 1888 - l'Ametlla del Vallès, 1973), periodista. S'inicià professionalment com a crític musical en les revistes catalanistes.

Font: Vista al butlletí de Rodamots del 3 de novembre del 2010.