Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris infern. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris infern. Mostrar tots els missatges

dimecres, 13 de novembre del 2013

A Esparreguera, una de les primeres coses que em van ensenyar va ser l'infern. L'infern de les biblioteques era l'armari on hi havia els llibres en català



Autora: Teresa Rovira i Comas (Barcelona, 1918), bibliotecària, filla d'Antoni Rovira i Virgili.


Context:

¿En temps de Franco va intentar saltar-se la censura?

A Esparreguera, una de les primeres coses que em van ensenyar va ser l'infern. L'infern de les biblioteques era l'armari on hi havia els llibres en català. Recordo que quan me'l van mostrar, el primer que vaig veure van ser els llibres del meu pare. A poc a poc, els vaig anar traient tots i els vaig oferir al públic. Hi havia uns llibres, a la secció juvenil, de la Falange, que eren terribles. Era una vergonya que els nois llegissin allò. Així que vaig fer una cosa que no hauria de fer mai una bibliotecària: els vaig cremar.


Font: D'una entrevista a l'ARA (13/11/2013)


Foto 1: Cristina Calderer / ARA.


Foto 2:  Teresa Rovira a la Biblioteca Popular d'Esparreguera, dècada de 1950. Fons familiar de Teresa Rovira. Vista a la Viquipèdia.













dimarts, 12 de març del 2013

Com més s'ha patit, menys es reivindica. Protestar és una prova que no s'ha travessat cap infern


Autor: Emil Cioran (Raşinari, Transsilvània, 8 d'abril de 1911 - París, 20 de juny de 1995), filòsof romanès. 


Equivalent: Cuanto más se ha sufrido, menos se reivindica. Protestar es una prueba de que no se ha atravesado ningún infierno. [ES] 


Font: Aveux et anathèmes (Confessions i anatemes), 1987. De la versió en espanyol: "Parte 4: Frente a los instantes (I)". Vist al bloc Cioran.





dilluns, 11 de març del 2013

Hem arranjat tan bé la mentida que finalment hem aconseguit convertir en veritat les històries que vam imaginar i vam ordir. El món, de cop i volta, és un infern a la nostra mida


Autor: Xuan Bello Fernán (Paniceiros, Tineo, Astúries, 1965), escriptor en asturià.


Context:

Veritat
La veritat es descobreix rares vegades, perquè sovint és més versemblant la mentida. La veritat, com la vida mateixa, fa servir disfresses d’allò més subtils, i per aquest motiu sembla tantes vegades una mentida rotunda.
Sabent això, anem per la vida amb mitges veritats, amb mentides a mitges, i anem tirant com podem. Hi ha mentides universals que sembla que són veritat, i veritats que es desconeixen universalment per la senzilla raó que no convé. Nosaltres diem que a la llarga sempre es descobreix la trampa amarga, pobrets, i no ens adonem que la rima, aquí, l’únic que demostra és el desig que això, per fi, succeeixi.
Què hi farem! En la societat dels homes les coses van així, i per aquesta raó convé que siguem previnguts. La mala fama, les interpretacions tortuoses, la propensió al mal i el vici són les armes comunes que faran servir contra vosaltres, que vosaltres probablement fareu servir o feu servir contra els altres. De tota manera, cal recordar que la mentida és una arma de doble tall, esmoladíssima, amb la qual és ben fàcil tallar-se. Anem pel món enganyats, fent que siguin versemblants fins les reflexions més paranoiques, i trobem de sobte una realitat que no ens agrada. Hem arranjat tan bé la mentida que finalment hem aconseguit convertir en veritat les històries que vam imaginar i vam ordir. El món, de cop i volta, és un infern a la nostra mida.
Un consell: si vosaltres, en cerca de la veritat, heu de dir mentides, mentiu bé. Digueu que els altres són extraordinaris, elegants, intel·ligents, atractius, compassius. I, si no us ho creieu, millor, perquè així sereu més a prop de la veritat. 


Font: "La neu i altres complements circumstancials". A: La neu i altres complements circumstancials. Martorell: Adesiara, 2010, p. 67-70. Traducció de Jordi Raventós. Vist a Visat.cathttp://www.visat.cat/espai-traductors/cat/fragments/567/285/0/24/llati/jordi-raventos.html.






dimecres, 23 de maig del 2012

Nosaltres, els humanets, som paradoxes vivents, contenim el cel i l'infern

Autor: Eduardo Galeano (Montevideo, 3 de setembre de 1940), periodista i escriptor uruguaià. 

Font: Vista al Dominical núm. 505 (20/05/2012) d'El Periódico de Catalunya.