La societat no paga els escriptors, però admet que aquests es comportin com adolescents. Si no ho fan ells, qui ho farà? La societat vol que els artistes siguin diferents, estranys, que esdevinguin éssers separats. La societat els vol solitaris i narcisistes i que, de tant en tant, diguin una veritat que fa mal

Autora: Montserrat Roig i Fransitorra (Barcelona, 13 de juny 1946 - 10 de novembre de 1991), escriptora catalana.

Font: Digues que m'estimes encara que sigui mentida. Barcelona: Edicions 62, 1996.

Al llit, tot llegint Joseph Brodski, s’atura un moment i em diu, mirant-me per damunt de les ulleres: “Per saber si un escriptor va mal follat només has de mirar com utilitza les passives.” Ah!

Autor: Enric Vila (Barcelona, 1972), historiador, escriptor i periodista català.



Font: De les "Notes" del seu bloc.

La nostra tasca, la dels periodistes, dels escriptors, dels artistes, és aclarir les zones fosques de la memòria col·lectiva dels nostres pobles

Nota: Avui fa 67 anys que va néixer Montserrat Roig.

Autora: Montserrat Roig i Fransitorra (Barcelona, 13 de juny 1946 - 10 de novembre de 1991), escriptora catalana.

Font: Els catalans als camps nazis. Barcelona: Edicions 62, 1977.

Tinc la impressió que tots els escriptors, o una gran part, el que tenen és una gran nostàlgia del Copito de Nieve. Perquè de fet el que voldrien és estar dins una gàbia, transparent, i si fos a Barcelona millor, que hi enviessin autobusos des de Mollerussa, o Berga, o Ribes de Freser, i hi portessin a veure aquest escriptor dintre de la seva gàbia

Autor: Ponç Puigdevall. Al CCCB diuen que "va néixer el 10 de setembre de 1963 en un lloc que prefereix oblidar. Va estar uns anys a la universitat, sense treure-li cap profit; es va amagar en un poble de Galícia durant una temporada, i va fer el mateix enmig de les muntanyes de les Gavarres, fins a adonar-se que tant li feia estar en un lloc com en un altre. Des d'aleshores només ha fet quatre coses notables: llegir, veure pel·lícules, perdre el temps i fer el ridícul. Ha publicat els llibres Un silenci sec (1991), Era un secret (1998) i Albúm Galmei (2002), i ha traduït al català Soldats de Salamina, de Javier Cercas. Publica una crítica setmanal en els diaris El Punt, des de 1994, i El País, des de 1998".


Font: D'una entrevista a Núvol (21/01/2013).



Foto: D'aquí.


Context: Després, no sé si la situació és exactament la mateixa. Si els diaris són exactament el mateix. En aquell moment el fet d’escriure als diaris era perquè et pagaven, ara es torna a l’amor a l’art i la cosa amateur. Fins i tot de vegades has de pagar per escriure. I a mi això ja no m’interessa. En King Vidor a “El manantial” li fa dir a en Gary Cooper que els únics que treballen de franc són els esclaus. I ja prou esclau que sóc de la ficció. De tota manera hi vaig tornar amb aquelles ressenyes de poesia que feia al diari “Ara”, però amb en Villatoro em vaig topar! I em van fotre fora per fer una crítica negativa d’en Vicenç Villatoro. No només això, sinó que, a més a més, la setmana següent al mateix diari es va escriure una columna rebatent tot el que jo havia dit. El dia que la prevaricació de la crítica sigui penalment castigada els jutjats es col·lapsen definitivament. Però aquí ja hauríem de començar a parlar dels efectes nocius del nacionalisme sobre la literatura, de com els crítics patriotes són els responsables de la inflació de la mala literatura i de la seva provincianització, de com tot està encaminat a fer que els aficionats s’apropiïn de la literatura i de quina manera s’ha oblidat que la literatura seriosa és sempre minoritària perquè exigeix un esforç que no tots els lectors estant disposats a invertir. Em sento incapaç de dir el nom de cap escriptor que hagi estat educat dins la immersió lingüística i que hagi escrit un llibre amb cara i ulls. No sé, potser encara és aviat i tot és una qüestió de paciència. Però si no es recuperen els valors de la disciplina, l’esforç i la memòria a l’hora de construir cada frase, em penso que els lectors ens assemblarem massa al tinent d’El desert dels tàrtars. Jo tinc la impressió que tots els escriptors, o una gran part, el que tenen és una gran nostàlgia del Copito de Nieve. Perquè de fet el que voldrien és estar dins una gàbia, transparent, i si fos a Barcelona millor, que hi enviessin autobusos des de Mollerussa, o Berga, o Ribes de Freser, i hi portessin a veure aquest escriptor dintre de la seva gàbia, i ell els hi fes una ganyota, o els proclamés una consigna, o els fes una performance molt moderna, i el paio estaria content de veure quanta gent l’hauria vingut a observar, i en acabar tothom tornaria amb l’autobús cap als seus punts d’origen. I això és, en certa manera, la qüestió literària vista a través dels ulls del nacionalisme.

Les 'fonts' d'un escriptor són les seues vergonyes; aquell que no en descobreix en ell mateix o eludeix de fer-ho, està destinat al plagi o a la crítica

Autor: Emil Cioran (Raşinari, Transsilvània, 8 d'abril de 1911 - París, 20 de juny de 1995), filòsof romanès. 



Font: Syllogismes de l'amertume (Silogismes de l'amargor), 1952. Vist a Dialèctica de la ironia: La crisi de la modernitat en l'assaig de Joan Fuster, de Guillem Calaforra. València: Publicacions de la Universitat de València, 2006.

Encara que no siguis mediàtic pot ser que el teu llibre també sigui una merda. No ens confonguéssim, ara

Autor: Janot, "pringat, com tu", piulador i blocaire.




Font: Del seu Twitter.

No em queixo de la pobresa que vaig passar. Si hem de fer cas a Hemingway, la pobresa és una escola insubstituïble per a un escriptor. La pobresa fa que l'home hi vegi clar. Etcètera. És curiós que Hemingway no se n'adonés fins que es va fer ric

Autor: Serguei Dovlàtov (Serguei Donàtovitx Dovlàtov)  (Ufà, 3 de setmbre de 1941 - Nova York, 24 d'agost de 1990), escriptor i periodista rus.


Font: La maleta, traducció de Miquel Cabal. Barcelona: Labreu, 2010. La citació es pot llegir a pot llegir Plovia aquell dia, per exemple.

Hi ha dues classes d'escriptors: els que ho són i els que no ho són. En els primers, forma i contingut es troben junts, com ànima i cos; en els segons, forma i contingut van junts, com cos i vestit

Autor: Karl Kraus (Jičin, Bohèmia, 28 d'abril de 1874 - Viena, 12 de juny de 1936), escriptor austríac.


Equivalent: Existen dos clases de escritores: aquellos que lo son y aquellos que no lo son. En los primeros, forma y contenido
se hallan juntos, como alma y cuerpo; en los segundos, forma y contenido van juntos, como cuerpo y vestido. [ES] [Traducció de Guillermo Fernández]


Font: "Antología de aforismos". (Revista de la Universidad de México).

En el món literari de Barna i segurament en el món social encara més hi fa falta aquella criatura que deia «el rei va despullat», i potser no farien tant els gegants

Autora: Mercè Rodoreda i Gurguí (Barcelona, 10 d'octubre de 1908 - Girona, 13 d'abril de 1983), escriptora catalana.

Citació més llarga: No sé per què no es pot dir que a Barcelona hi ha escriptors que es pensen que escriure és agafar paper i tinta. Ja sou ben pallús. És bescantar-lo dir a un amic el que a un li sembla la veritat? En el món literari de Barna i segurament en el món social encara més hi fa falta aquella criatura que deia «el rei va despullat», i potser no farien tant els gegants. Trobo molt bé que defenseu tothom i tot. Però a mi la veritat sempre m'ha temptat de mala manera.

Font: Mercè Rodoreda - Joan Sales. Cartes completes (1960-1983). Club Editor, 2008, p. 121. Carta del 6 d'agost de 1962, des de Ginebra.

Hi ha un model de columnista que escriu, per exemple: “Aquest matí he trencat amb la dona que estimava…” I penses: ¿a mi què cony m’importa? El meu ideal és fer articles d'opinió sense opinió. Quan començo a escriure no sé si estic a favor o en contra que els trens surtin de les vies i s'estavellin contra les cases... perquè a mi tant se me'n fot, el meu ideal seria que se me'n fotés tot

Autor: Quim Monzó [Joaquim Monzó i Gómez] (Barcelona, 24 de març de 1952), escriptor català. 


Font: D'una entrevista al diari ARA (24/07/2011).


Foto: Francesc Melcion.

Aquesta carta és per a tu, lector virtual. La nostra és la millor relació possible: sense cites prèvies, ni malentesos, ni halitosi. La veritat és que a mi tampoc m'agrada gaire sortir de casa. La xarxa ha retornat a la literatura el que l'espectacle li havia arrabassat: l'absència dels cossos. Finalment, som paraules

Autor: Vicenç Pagès i Jordà (Figueres, 1963), escriptor i piulador català.

Font: Fragment de la carta "Al lector virtual", vista al seu web.

Jo no aspiro a ser més que una cronista de la meva generació. Però resulta que la meva ha tingut una experiència. I no és igual ser cronista d'aquesta que de la dels senyorets

Autora: Teresa Pàmies i Bertran (Balaguer, 8 d'octubre de 1919 - Barcelona, 13 de març del 2012), escriptora catalana.

Font: "Vicenç Llorca xerra amb Teresa Pàmies". AVUI, 22 de juliol del 2004. Vista a al bloc Lileta-lita.

Nota: Descansi en pau.

I potser aquest no seria un consell poc important per donar-lo als escriptors: No escriviu mai res que no us causi un gran plaer

Autor: Joseph Joubert (Montignac, Périgord, 7 de maig de 1754 - Villeneuve-sur-Yonne, 14 de maig de 1824), filòsof i escriptor francès.

Font: Vista al llibre Pensaments (Proa, 2009), p. 291.

Aquell autor que deia que menjava maduixes que «ploraven de madures»!!! La inanimació hauria valgut més que una animació com aquesta

Autor: Joseph Joubert (Montignac, Périgord, 7 de maig de 1754 - Villeneuve-sur-Yonne, 14 de maig de 1824), filòsof i escriptor francès.

Font: Vista al llibre Pensaments (Proa, 2009), p. 355.

L'autèntic escriptor és qui es lliura a un combat acarnissat per netejar la seva escriptura de fullaraca literària

Autor: Javier Cercas (Ibahernando, Càceres, 1962), narrador espanyol.

Citació completa: [...] literatura és tot allò que, almenys en principi, no sona a literatura, i l'autèntic escriptor és qui es lliura a un combat acarnissat per netejar la seva escriptura de fullaraca literària, convençut que només així tindrà accés a la literatura de veritat [...]

Font: Del pròleg a Barcelona amor final, de Joan Margarit. Vista a L'efecte Jauss 2.0.

Un home feliç no pot ser escriptor. Està massa ocupat sent feliç

Autor: Paul Theroux (Medford, Massachusetts, 1941), escriptor estatunidenc.

Equivalent: Un hombre feliz no puede ser escritor. Está demasiado ocupado siendo feliz [ES].

Font: Vista a La lechuza.

L'escriptor, doncs, no tan sols ha de tenir cura de la llengua, sinó que —més que res— ha de trobar l'actitud adequada davant d'aquesta llengua

Autor: Witold Gombrowicz (Małoszyce, Opatów, 4 d'agost de 1904 - Vence, 25 de juliol de 1969), escriptor polonès.

Citació completa: L'escriptor, doncs, no tan sols ha de tenir cura de la llengua, sinó que —més que res— ha de trobar l'actitud adequada davant d'aquesta llengua. I adequada vol dir que, si pot ser, no el limiti. Aquell que es deixa atrapar per les paraules és un estilista fluix. També és fluix aquell que —com fan algunes senyores— es vol guanyar la fama d'immaculat, perquè, si la guanya, fins i tot el seu pecat més nimi esdevindrà un escàndol.

Font: Dietari (1953-1956). Vista al bloc L'efecte Jauss 2.0.

No són els polítics els qui fan la història; la història la fan els escriptors amb el seu talent i la seva arma més mortífera, que és la memòria

Autor: Enric Vila (Barcelona, 1972), historiador, escriptor i periodista català.

Font: El nostre heroi, Josep Pla (A Contra Vent Editors, 2009).

L'escriptor viu, escriu, pensant què diran d'ell quan no hi sigui; el periodista viu el moment i tal dia farà un any

Autor: Enric Vila (Barcelona, 1972), historiador, escriptor i periodista català.

Citació completa: L'escriptor viu, escriu, pensant què diran d'ell quan no hi sigui; el periodista viu el moment i tal dia farà un any. L'escriptor utilitza la força de la literatura per prendere una posició davant de la vida i del seu temps. El periodista mira d'interpretar la multitud i confondre-s'hi, guiant-la, si pot ser amb intel·ligència. L'escriptor resisteix totes les pressions.

Font: El nostre heroi, Josep Pla (A Contra Vent Editors, 2009), p. 245-246.

Nota: No la volia publicar avui, però el Demi m'hi ha empès amb la citació que hi ha a sota.

Jo em sento superior a qualsevol ric, perquè les meves dèries són creadores i no de diners

Autor: Baltasar Porcel (Andratx, Mallorca, 1937), escriptor balear.

Citació completa: A Barcelona hi ha un substrat de classe molt fort. Jo tinc un cert classisme cultural, però sóc un desclassat, perquè sóc d'un poble aïllat i no ric i m'he fet a través de la cultura. El meu interior està fet de llibres i escrivint pots saltar-te les classes socials. Jo em sento superior a qualsevol ric, perquè les meves dèries són creadores i no de diners.

Font: Vista en una entrevista al diari Avui del divendres 24 d'octubre del 2008.