Sí, de què viuríem si no fos d'aquests besllums de permanència feliç que se'ns revelen entre dos clars, quan tot es precipita sense parar a l'abisme i bufa un vent sense recurs?

Autor: Joan Vinyoli i Pladevall (Barcelona, 3 de juliol de 1914 - 30 de novembre de 1984), poeta català.


Font: "Elegia de Vallvidriera". A: Passeig d'aniversari (1984). Es pot llegir a Domini màgic + Poema d'aniversari. Barcelona: Editorial Empúries, 2009. Edició especial numerada del 25è aniversari.


Foto: Joan Vinyoli al bar El Velódromo, 1978. Autor: Jordi Nebot.


Poema complet:


VI

On cessa tot, al centre del silenci,

quiet, sense fissures, i ja tot és molt distant
i sense afany de res, com en un temps
imaginat:
               allà, més d’una volta
vàrem estar, potser perquè estimàrem
sense desig: no ens vàrem mai tocar,
ni no ems besàrem amb goluda fúria,
ans reteníem constantment l’alè,
plens de ser l’un miracle per a l’altre,
vivint en el poètic, assumint
que no és dat posseir res, només absència
devers on es camina amb ulls oberts
a la claror invisible.
                               Sí, de què
viuríem si no fos d’aquests besllums
de permanència feliç que se’ns revelen
entre dos clars, quan tot es precipita
sense parar a l’abisme i bufa un vent
sense recurs?
                      L’oasi
del pur estar beat, l’enyora sempre
l’itinerant.
                 Qui busca en trobarà
potser un miratge fèrtil, que l’oasi
no és enlloc.
                    Què ho fa que el recordem?

Què podem guanyar viatjant a la Lluna si no som capaços de creuar l'abisme que ens separa de nosaltres mateixos? Aquest és el més important dels viatges de descobriment, i sense ell, tots els altres no tan sols són inútils, sinó [també] desastrosos

Autor: Thomas James Merton (Prada, Conflent, 31 de gener de 1915 - Bangkok, 10 de desembre de 1968), escriptor trapenc nord-americà.




Font: Vista al llibre Bona crisi, de Jordi Pigem. Ara Llibres, 2009, p. 53.

A vegades –i això és una paradoxa– només les imaginacions més escabellades poden bastir un pont sobre l'abisme entre la cosa i la paraula

Autor: Charles Simic (Belgrad, Sèrbia, 9 de maig de 1938), poeta serboestatunidenc.


Font: El flautista en el pozo. Ensayos escogidos, 1972-2003. Mèxic DF: Cal y Arena, 2011. Vist a Letras libres.




Equivalent: A veces –y esto es una paradoja– sólo las imaginaciones más descabelladas pueden tender un puente sobre el abismo entre la cosa y la palabra. [ES] 


Foto: UNH Magazine.

Fill de puta, no marxes? L’abisme és un perill/ pel ramat i les plantes. Infeliç, ¿quin bandarra/ sopa a la teva mina? ¿No veus el port senzill/ del clar de lluna? El brau prepara la guitarra

Autor: Joan Brossa i Cuervo (Barcelona, 19 de gener de 1919 - Barcelona, 30 de desembre de 1998), dramaturg, melòman, cinèfil, mag, artista i poeta (que era com més li agradava definir-se) català.

Poema complet:
Fill de puta, no marxes? L’abisme és un perill
pel ramat i les plantes. Infeliç, ¿quin bandarra
sopa a la teva mina? ¿No veus el port senzill
del clar de lluna? El brau prepara la guitarra

per les portes i els cràters. Trist cabdell de cordill,
avar de les ortigues, tanques el cel amb barra
i degolles els bous. ¿Per què no marxes, fill
de puta? ¿Per ventura la tenebra t’amarra

damunt de tu mateix? ¿O potser el teu gran cul
troba el món tosc i gruny i amaga l’arma bruta?
Oh poble, salta el mar! Rebat aquest insult

tan sinistre, amor meu. Escorxa el qui et disputa
la paret de la platja. Ah, tant d’odi insepult,
suma de res! Per què no marxes, fill de puta?



Font: "La pau de l'abisme". Poema vist al bloc del Josep Bargalló, que diu: "Temps abans, Brossa havia dedicat a Franco un altre sonet, que uneix l’elegància mètrica de l’alexandrí amb la contundència dels continus encavalcaments -i l’encara més contundent inici, que esdevé, amb el compliment tòpic del sonet com a forma circular, l’epifonema final- i que, d’una manera o altra, és l’antecedent evident del del 20N. El crit desesperat de tants anys de dictadura."


Nota: Avui fa 37 anys que va morir el dictador. 

La ciutat moderna és un abisme on els homes cauen cap amunt

Autor: Julio Camba (Vilanova de Arousa, Pontevedra, 16 de desembre de 1882 - Madrid, 28 de febrer de 1962), periodista i escriptor espanyol.

Equivalent: La ciudad moderna es un abismo donde los hombres caen hacia arriba [ES].

Font: Vista al llibre La mort de Miquel Bauçà. Editorial Fonoll, 2009, p. 71.