Autor: Salvador Espriu i Castelló (Santa Coloma de Farners, 10 de juliol de 1913 - Barcelona, 22 de febrer de 1985), escriptor català. Citació més llarga: Permeteu-me que prossegueixi encara pensant en veu alta, sense el més lleu vestigi d’impertinent consell, que ni em demaneu ni tinc cap autoritat per donar-ne cap a ningú, i molt menys a vós. La veritat és, però, com sabeu prou bé, que estem molt i molt desunits, i el que ens cal és, per damunt de tot, unitat, si ens volem salvar: un molt meditat i molt intel·ligent front únic nacional. Ens cal tothom sense exclusions, fins i tot els claudicants –n’hi ha hagut a centenars i centenars de milers–, fins i tot els llestos de professió i els cínics, fins i tot els envanits per la falsa i grollera seguretat de l’or, fins i tot –si em tolereu un punt d’exageració– els traïdors. Ens cal utilitzar tothom, i aquesta és la difícil però no impossible feina de vosaltres, els dreturers polítics, no la nostra, simples escriptors.
Font: Carta al president de la Generalitat Josep Tarradellas (Barcelona, 29 de desembre de 1968). Vista a "Espriu respon a Tarradellas", de Francesc Foguet i Boreu (Núvol, 24/01/2013). Nota: Segons Francesc Foguet: "L’estiu del 1968, Josep Tarradellas, president de la Generalitat de Catalunya a l’exili, va enviar al poeta Salvador Espriu un dossier confidencial en què atacava durament Òmnium Cultural per intentar de dur-lo a les seves posicions polítiques. Espriu se’n va esmunyir amb una lletra que reproduïm a continuació, tot defensant una actitud intel·lectual de «ferotge independència», en paraules de Maria Aurèlia Capmany."
Foto: Pau Barceló.
