Crec en la mort del futur, en l'esgotament del temps, en la nostra recerca d'un temps nou, en els somriures de les cambreres de les autopistes i dels ulls cansats dels controladors aeris en aeroports fora de temporada

Nota: Avui fa 83 anys que va néixer l'autor.

Autor: James Graham Ballard (Xangai, 15 de novembre de 1930 - Londres, 19 d'abril del 2009), escriptor anglès.

Font: What I believe (1984). En castellà: En qué creo. Traducció de Claudia Kozak, extreta de la revista Artefacto. En català, a Cibernauta Joan.

La veritable pàtria no és pas la terra del passat, sinó la del futur

Nota: Avui fa 105 anys que va néixer l'autor.

Autor: Agustí Bartra i Lleonart (Barcelona, 8 de novembre de 1908 - Terrassa, 7 de juliol de 1982), poeta, narrador i dramaturg.

Font: Odisseu. Mèxic: Edicions Catalanes, 1953 / Barcelona: El Mall, 1986 / Barcelona: Proa, 2008.

Crec en la mort del futur, en l'esgotament del temps, en la nostra recerca d'un temps nou, en els somriures de les cambreres de les autopistes i dels ulls cansats dels controladors aeris en aeroports fora de temporadaCrec en les migranyes, l'avorriment de les tardes, la por als calendaris, la traïció dels rellotgesCrec en les perversions, en els nostres capricis amb arbres, princeses, primers ministres, gasolineres abandonades (més belles que el Taj Mahal), núvols i ocellsCrec en la inexistència del passat, en la mort del futur i en les infinites possibilitats del present

Autor: James Graham Ballard (Xangai, 15 de novembre de 1930 - Londres, 19 d'abril del 2009), escriptor anglès.

Font: What I believe (1984). En castellà: En qué creo. Traducció de Claudia Kozak, extreta de la revista Artefacto.

¿Coneix, senyoreta, una definició intel·ligible del temps? Jo en conec una, i no la vaig trobar en cap llibre de filosofia, sinó en el llibre d'un poeta italià: 'Tempo è dolore'... Aquest és el temps present, que és l'única idea de la modalitat del temps que podem tenir. La resta –el passat, el futur– és cosa de la màgia literària, de la història, del no-res

Autor: Josep Pla i Casadevall (Palafrugell, 8 de març de 1897 - Llofriu, 23 d'abril de 1981), escriptor i periodista català.





Font: Articles amb cua. A: Obra completa: edició 10è aniversari. Barcelona, Edicions Destino, 1992, p. 425.

Espanya és el resultat d'una expansió-subordinació, no el resultat de cap suma. Mai no hi ha hagut un pacte entre nacions iguals, ni veig com puga haver-n'hi en el futur.

Autor: Joan F. Mira i Casterà (València, 3 de desembre de 1939), escriptor, antropòleg i sociòleg valencià.


Context: Espanya és el resultat d’una expansió-subordinació, no el re­sultat de cap suma. Mai no hi ha hagut un pacte entre nacions iguals, ni veig com puga haver-n’hi en el futur. Perquè la igualtat entre les parts components no pot ser reconeguda, mentre un dels àmbits d’identitat, una de les nacions, siga alhora una part i el tot. És molt simple: Espanya-Castella (l’Espanya acastellanada) no es reconeix a si mateixa com a nació diferent i igual a la nació basca o catalana: es reconeix només com a nació espanyola coincident amb l’Estat. És la nació sense nom propi de part, amb el mateix nom de la «suma». ¿Quina síntesi, pluralitat o acord pot haver-hi quan una de les parts defineix el tot, i es defineix com a tot?


Font: Crítica de la nació pura. Sobre els símbols, les fronteres i altres assaigs impetuosos. València: Tres i Quatre, 1984 (reed. 2005, amb pròlegs de Josep-Lluís Carod-Rovira i Agustí Colomines i Companys). Vist al seu web.

És cert que als 74 anys no tens esperança perquè tampoc tens futur, però la vida és molt bèstia i no la vull tornar a repetir, tot i estar encantat d'haver-la viscut

Autor: Joan Margarit i Consarnau (Sanaüja, 11 de maig de 1938), poeta i arquitecte català.


Font: "Biografia mirall", article de Valèria Gaillard a El Punt Avui (08/11/2012).


Foto: Josep Losada.

Abraçem per ser abraçats. Abracem els nostres fills per agombolar-nos en els braços del futur, per traspassar més enllà de la mort, per ser transportats

Autor: John Maxwell Coetzee (Ciutat del Cap, Sud-àfrica, 1940), escriptor australià, d'origen sud-africà, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 2003.

Font: Age of Iron (L'edat de ferro) (1990). Editorial Labutxaca, 2007. Traducció de Dolors Udina. Vist a Sa jungla i es bosc animat.

Citació més llarga: Començo a entendre el veritable significat de l'abraçada. Abraçem per ser abraçats. Abracem els nostres fills per agombolar-nos en els braços del futur, per traspassar més enllà de la mort, per ser transportats. Així és com era quan t'abraçava, sempre. Tenim fills per tal que ells ens facin de mare. Veritats casolanes, la veritat d'una mare: des d'ara fins al final, això és tot el que sentiràs de mi.

"Sí, aquella llibreria no va ser simplement un refugi sinó també una etapa de la meva vida. Tot sovint m'hi quedava fins a l'hora de tancar. Hi havia una cadira posada a prop dels prestatges, o més aviat un gran escambell. M'hi asseia per fullejar els llibres i els àlbums il.lustrats. Em preguntava si ell s'adonava de la meva presència. Al cap d'uns quants dies, sense interrompre la seva lectura, em deia una frase, sempre la mateixa: 'Què, la trobes, la teva felicitat?' Temps després, algú m'ha assegurat molt convençut que l'única cosa que no podem recordar són els timbres de les veus. I tanmateix, encara avui, durant les nits d'insomni, sento sovint la veu amb accent parisenc -el dels carrers costeruts- que em diu: 'Què, la trobes, la teva felicitat?' I aquesta frase –no ha perdut ni un bri de la seva amabilitat ni del seu misteri."

Autor: Patrick Modiano (Boulogne-Billancourt, Illa de França, 30 de juliol de 1945), escriptor francès.

Citació més llarga: Prou que m'he adonat que s'ho creia. És l'avantatge de tenir vint anys més que els altres: ignoren el teu passat. I encara que et facin distretament quatre preguntes sobre què ha estat la teva vida fins aleshores, t'ho pots inventar tot. Una vida nova. No aniran pas a comprovar-ho. A mesura que la vas explicant, aquesta vida imaginària, grans bufades d'aire fresc travessen aquell racó resclosit on feia temps que t'ofegaves. Una finestra s'obre sobtadament, les persianes espeteguen amb el vent dels grans espais. Tornes a tenir, davant teu, el futur.

Font: Dans le café de la jeunesse perdue (En el cafè de la joventut perduda). Editorial Labutxaca, 2010. Traducció de Joan Casas. Vist al bloc Sa jungla i es bosc animat.

Foto: Olivier Soller.

D'acord amb la voluntat majoritària expressada democràticament per part del poble de Catalunya, el Parlament de Catalunya acorda iniciar el procés per fer efectiu l'exercici del dret a decidir per tal que els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya puguin decidir el seu futur polític col·lectiu

Autor: Parlament de Catalunya.



Font: "Declaració de sobirania i el dret a decidir del poble de Catalunya". Resolució aprovada el 24/01/2013 per 85 vots a favor, 41 en contra i 2 abstencions.

Un poble solament es deixa guiar quan hom li ensenya un futur. Un líder és solament un comerciant d'esperances

Autor: Napoleó I (Ajaccio, 15 d'agost de 1769 - Saint Helena, 5 de maig de 1821), general, primer Cònsol (1799-1804) i emperador dels francesos (1804-15), de nom Napoleó Bonaparte.



Font: Diccionari de citacions i frases de renom. Barcelona: Editorial Claret, 1997. 

L’estat català és un projecte de futur o pensem construir-lo mirant cap al passat? Volem ser un sol poble o continuarem l’absurd desdoblament del ‘Sortida/Salida’?

Autor: Pau Vidal (Barcelona, 1967), filòleg i escriptor català.

Citació més llarga: El que vull dir amb aquest embolica que fa fort és que potser enfoquem malament la qüestió. De què serveix continuar raonant en termes de procedència lingüística? L’estat català és un projecte de futur o pensem construir-lo mirant cap al passat? Volem ser un sol poble o continuarem l’absurd desdoblament del ‘Sortida/Salida’? Perquè si, per bonisme i un excés de respecte acrític envers els ancestres, perpetuem la bomba de rellotgeria que és el bilingüisme oficial, no seria estrany que d’aquí a unes quantes generacions, viatjant per les Espanyes, encara ens sentíssim dir allò de 'Pero tu eres catalán o… catalán catalán?' Seria l'indici més evident del nostre fracàs com a col·lectivitat.

Font: De l'article "Castellanoctalanoparlants" (Vilaweb, 09/11/2012).

És tard/ però és la nostra hora./ És tard però és tot el temps/ que tenim a mà/ per fer futur. És tard/ però som nosaltres/ aquesta hora tardana. És tard/ però és matinada/ si insistim una mica

Autor: Pere Casaldàliga i Pla (Balsareny, Bages, 1928), eclesiàstic català.

Poema original:
Es tarde
pero es nuestra hora.
Es tarde
pero es todo el tiempo
que tenemos a mano
para hacer futuro.
Es tarde
pero somos nosotros
esta hora tardía.
Es tarde
pero es madrugada
si insistimos un poco.

Font: "Nuestra hora", poema d'El tiempo y la espera (III. Canto llano). Santander: Editorial Sal Terrae, 1986. Vista a l'article de Martí Gironell "El temps i l'espera" (El Punt-Avui, 17/10/2012).

Els pobles opten pel canvi quan la incertesa del present és més gran que la incertesa del futur

Autor: Alfons López Tena (Sagunt, 7 de desembre de 1957), llicenciat en Dret, notari i polític.

Font: Vista al seu Twitter (14/09/2012).

Si no hem de romandre per sempre en aquest món, / és un gran error de viure sense vi ni amants. / ¿Per què del món m’ha de turmentar el futur o l’antigor? / Si he de marxar, ¿què m’importen l’ahir i el demà?

Autor: Omar Khayyam (Nishapur, Ariana, 18 de maig de 1048 - 4 de desembre de 1131), poeta, matemàtic, filòsof i astrònom persa.

Font: Quartetes (Martorell, Adesiara, 2010). Vista al bloc Tinta xinesa.

Traducció: Àlex Queraltó Bartrés.

Saber que el futur no serà millor que el present és l’exili

Autor: Mahmud Darwix (Birwa, Palestina, 1945 - Houston, Estats Units, 2008), poeta palestí.

Citació completa: L’exili forma part de mi. Quan visc a l’exili porto la meva terra amb mi. Quan visc a la meva terra, sento l’exili amb mi. L’ocupació és l’exili. L’absència de justícia és l’exili. Passar-se unes quantes hores en un control militar és l’exili. Saber que el futur no serà millor que el present és l’exili. L’esdevenidor és sempre pitjor per a nosaltres. Això és l’exili.


Equivalent: El exilio es parte de mí. Cuando vivo en el exilio llevo mi tierra conmigo. Cuando vivo en mi tierra, siento el exilio conmigo. La ocupación es el exilio. La ausencia de justicia es el exilio. Permanecer horas en un control militar es el exilio. Saber que el futuro no será mejor que el presente es el exilio. El porvenir es siempre peor para nosotros. Eso es el exilio. [ES]


Font: D'un reportatge a El País l'11 de març del 2008. Vista al bloc L'efecte Jauss 2.0.