Quan en el curs dels esdeveniments humans es fa necessari per a un poble dissoldre els vincles polítics que l'han lligat a un altre, i prendre entre les potències de la terra, el lloc separat i igual al qual les lleis de la naturalesa i el Déu d'aquesta naturalesa li donen dret, el just respecte a l'opinió de la humanitat exigeix que declari les causes que l'impulsen a la separació

Font: De l'article "Política i neurosi" (ARA, 25/09/2013), de Ferran Sáez Mateu, que diu: "Així comença la Declaració d'Independència dels tretze territoris colonials britànics que, amb el temps, formarien els Estats Units d'Amèrica. Data de l'any 1776 i, en conseqüència, conté referents que ara no serien compartits per tothom."


Foto: Daniel Llobet.

Hi havia una vegada un aneguet lleig que va llegir el conte d'Andersen, i va quedar molt content en pensar que el dia de demà arribaria a ser un cigne. El molt imbècil no sabia que era un ànecJo tinc una filla de més o menys vint mesos que quan anem a la platja es dedica a tirar sorra sobre la gent. I em sembla molt divertit. En canvi, quan altres nens em tiren sorra a mi, no em fa gens de gràcia. Això és una prova contundent que la meva filla, quan tira sorra, té molta més gràcia que els altresEncara que sembli que no, tenim bastant mala opinió de nosaltres mateixos. Per demostrar-ho només cal sortir al carrer i cridar: «Ei, imbècil...» i veure quants es giren

Autor: Jaume Perich i Escala (Barcelona, 1941-1995), humorista gràfic i escriptor català.

Original: Qüestió d'opinions. Aunque parezca que no, tenemos bastante mala opinión de nosotros mismos. Para demostrarlo basta con salir a la calle y gritar: «Eh, imbécil...» y ver cuántos se vuelven. [ES]

Font: Autopista (1970). Barcelona: Crítica, 2012. Vist aquí (en podeu llegir una capítol en PDF).

Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions

Autor: Joan Fuster i Ortells (Sueca, 23 de novembre de 1922 - 21 de juny de 1992), escriptor valencià.



Font: Vist a La línia de Wallace i a Anotacions al marge. Els aforismes de Joan Fuster. València, Universitat de València, 2011.

Hi ha un model de columnista que escriu, per exemple: “Aquest matí he trencat amb la dona que estimava…” I penses: ¿a mi què cony m’importa? El meu ideal és fer articles d'opinió sense opinió. Quan començo a escriure no sé si estic a favor o en contra que els trens surtin de les vies i s'estavellin contra les cases... perquè a mi tant se me'n fot, el meu ideal seria que se me'n fotés tot

Autor: Quim Monzó [Joaquim Monzó i Gómez] (Barcelona, 24 de març de 1952), escriptor català. 


Font: D'una entrevista al diari ARA (24/07/2011).


Foto: Francesc Melcion.

Si els éssers humans es tornessin de sobte virtuosos, en moririen de gana molts milersNo era un esclau de la seva paraula, com se sol dir, sinó que exercia un tal despotisme sobre les seves promeses que en feia el que voliaLes falsedats més perilloses són veritats moderadament deformadesLa metàfora és molt més intel·ligent que qui la redacta Quan un llibre i un cap topen i sona buit, és sempre cosa del llibre?Una regla d'or: no s'ha de jutjar els homes per les seves opinions sinó per allò en què les seves opinions els converteixen

Autor: Georg Christoph Lichtenberg (Ober-Ramstadt, 1 de juliol de 1742 - Göttingen, 24 de febrer de 1799), escriptor satíric i científic alemany.

Equivalent: Una regla de oro: no hay que juzgar a los hombres por sus opiniones sino por aquello en lo que sus opiniones los convierten. [ES]

Font: Aforismos, a cura de Miguel Zavalaga Flórez.

Les persones més sanes, les més ben plantades, les que estan més ben constituïdes, són les que accepten qualsevol cosa al món. Quan la gent comença a tenir defectes, té opinions personals

Autor: Georg Christoph Lichtenberg (Ober-Ramstadt, 1 de juliol de 1742 - Göttingen, 24 de febrer de 1799), escriptor satíric i científic alemany.

Font: Aforismos, a cura de Miguel Zavalaga Flórez.

Reivindiqueu sempre el dret a canviar d’opinió: és el primer que us negaran els vostres enemics

Autor: Joan Fuster i Ortells (Sueca, 23 de novembre de 1922 - 21 de juny de 1992), escriptor valencià.

Font: Aforismes (Bromera, 2000). Vista al Twitter de la Carme Vilaró.

Nota: Dema passat, 21 de juny, farà vint anys de la mort de Joan Fuster.

En un país on poca gent es fa responsable de les seves opinions, llegir la [Montserrat] Roig t'ensenya que escriure té molt a veure amb ser capaç de resistir la temptació de la pedanteria i el cinisme

Autor: Enric Vila (Barcelona, 1972), historiador, escriptor i periodista català.

Citació més llarga: Ara, he tornat a llegir els articles de la Roig, en una selecció feta per Quim Torra. Ha passat els temps i he comprès per què llegir els diaris m'ha fet sempre tanta mandra. La majoria d'articulistes es prenen molt més seriosament ells mateixos que no pas allò que escriuen, per això al costat de la Roig semblen una caricatura. Els articles de la Roig són clars, nets, tenen la força d'un cos jove. La llegeixes i dius: vet aquí una persona que ha pres el llapis amb la pueril intenció de donar. Donar cansa, però és l'única manera de fer bé un ofici. En un país on poca gent es fa responsable de les seves opinions, llegir la Roig t'ensenya que escriure té molt a veure amb ser capaç de resistir la temptació de la pedanteria i el cinisme. 

Font: "Montserrat Roig", article publicat a El Punt-Avui (13/03/2012).

va rebre el premi de la Pau que atorguen els llibreters alemanys. “La mateixa paraula un dia pot irradiar una gran esperança i l’endemà emetre raigs mortals. La mateixa paraula pot ser ara verídica, ara fal·laç, ara enlluernadora, ara decebedora, pot obrir perspectives fabuloses i tot seguit col·locar a terra les ­vies que condueixen a arxipèlags sencers de camps de concentració. La mateixa paraula pot ser un dia la pedra que fonamenta la pau i l’endemà cadascuna de les seves lletres pot ressonar amb el soroll de les metralladores”.Un país que es troba en una cruïlla històrica ha de tenir alguna opinió sobre si mateix, sobre les seves possibilitats, sobre què vol ser, quina funció vol exercir, a què vol apostar i què intentarà evitar

Autor: Václav Havel (Praga, 5 d'octubre de 1936 - Hrádecek, Bohèmia Oriental, 18 de desembre del 2011), dramaturg i polític txec.

Font: Vista a la Lletra 111, el butlletí de Català Sempre.