Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris copa. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris copa. Mostrar tots els missatges

divendres, 25 d’octubre del 2013

Totes les revolucions han tingut com a lema una trilogia: llibertat, igualtat, fraternitat va ser de la Revolució Francesa; quan era jove em vaig adherir a la trilogia falangista que parlava de pàtria, pa i justícia. Ara, instal·lat en la maduresa, en proclamo una altra: cafè, copa i puro



Autor: Agustin de Foxá (Madrid, 28 de febrer de 1903 - 30 de juny de 1959), diplomàtic, escriptor i poeta espanyol.


Font: "Foxá, conde de lo mismo: el español que salía en las novelas de Malaparte", de Cristóbal Villalobos (Jot Down).


Original: Todas las revoluciones han tenido como lema una trilogía: libertad, igualdad, fraternidad fue de la Revolución francesa; en mis años mozos yo me adherí a la trilogía falangista que hablaba de patria, pan y justicia. Ahora, instalado en mi madurez, proclamo otra: café, copa y puro. [ES] 







dimecres, 8 de maig del 2013

L'única saviesa que tinc és el que em devia dir algú: no acceptar ni donar més del que es pot administrar amb senzillesa. Treure del pou una copa plena



Autor: Robert Creeley (Arlington, Massachusetts, 21 de maig de 1926 - Odessa, Texas, 30 de març del 2005), poeta estatunidenc.  


Font: "Una copa plena". A: A la terra. Vic: Cafè Central / Eumo Editorial, 2013. Traducció: Dolors Udina. ISBN: 978-84-9766-465-3. Vist al bloc de l'Ernest Farrés.



Foto: Elsa Dorfman.  


Nota: Segons l'editorial: "Aquest llibre, editat després de la mort de l'autor l'any 2005, està format per una trentena de poemes en què Creeley reflexiona sobre el pas del temps i la pervivència de la memòria, i un assaig que explora l’etapa final de la poesia de Walt Whitman. Amb aquest volum es clou (massa prematurament) una de les aventures intel·lectuals més apassionants de la poesia del segle XX: una proposta representativa del moviment endegat per Olson i la seva teoria del vers projectiu —paral·lela a les postures d'Eliot i Stevens." 


Poema complet:

L'edat sap poc més que les seves queixes.
El temps passat mai no serà recuperat.
Els vells, home i dona, són abandonats a ells mateixos.

Quan jo era jove, semblava haver-hi poc temps.
Corria d'un dia al següent com si em perseguissin.
A cada cosa que descobria, una altra em posseïa.

Sobre l'amor no podia fer preguntes, no era res
que preveiés, que mai pensés que era meu.
Encara ara em pregunto si no se m'escaparà.

El que vaig fer, ho vaig fer perquè ho havia de fer
ja per necessitat meva o dels altres.
De fet, és impossible viure i treballar només per la paga.

No sé d'on vinc ni cap a on vaig. La vida és com un riu,
un riu sense principi ni final. Tota la vida
m'ha fet companyia la seva presència, el seu moviment insistent.

L'única saviesa que tinc és el que em devia dir algú:
no acceptar ni donar més del que es pot administrar amb senzillesa.
Treure del pou una copa plena.




dimecres, 27 de març del 2013

Prendrem la copa de terra i beurem àvidament tota la terra i el mar d'un lent got inacabable. Beurem el cel i la selva. Pujarem llargues escales, els extingits patrimonis, la queixa de les guitarres, i mirarem la finestra i enlairarem la bandera


Nota: Avui fa 20 anys que va morir Vicent Andrés Estellés.


Autor: Vicent Andrés Estellés (Burjassot, Horta, 4 de setembre de 1924 - València, 27 de març de 1993), poeta i periodista valencià.


Font: "Països Catalans". A: Assaig d'un adéu (1985). Vist a Llibertat.cat.


Com déu mana:

Prendrem la copa de terra
i beurem àvidament
tota la terra i el mar
d'un lent got inacabable.
Beurem el cel i la selva.
Pujarem llargues escales,
els extingits patrimonis,
la queixa de les guitarres,
i mirarem la finestra
i enlairarem la bandera.



dimarts, 20 de novembre del 2012

Ha mort el dictador més vell d’Europa./ Una abraçada, amor, i alcem la copa!




Autor: Joan Brossa i Cuervo (Barcelona, 19 de gener de 1919 - Barcelona, 30 de desembre de 1998), dramaturg, melòman, cinèfil, mag, artista i poeta (que era com més li agradava definir-se) català.


Poema complet:
-Havies d’haver fet una altra fi;
et mereixies, hipòcrita, un mur a
un altre clos. La teva dictadura,
la teva puta vida d’assassí,

quin incendi de sang! Podrit botxí,
prou t’havia d’haver estovat la dura
fosca dels pobles, donat a tortura,
penjat d'un arbre al fons d’algun camí.

Rata de la més mala delinqüència,
t’esqueia una altra mort amb violència,
 la fi de tants des d’aquell juliol.

Però l’has fet de tirà espanyol,
sol i hivernat, gargall de la ciència
i amb tuf de sang i merda, Sa Excremència!--

Glòria del bunyol,
ha mort el dictador més vell d’Europa.
Una abraçada, amor, i alcem la copa!


Font: "Final!". Poema vist al bloc del Josep Bargalló, que diu: "Avui que el 20N ha esdevingut un guarisme recurrent, bo és recordar que, passi el que passi d’aquí uns mesos -que, malauradament, sembla bastant previsible-, la història recorda un altre 20N gloriós, el del 1975. I Brossa va saber-ne dibuixar els sentiments de tants de nosaltres amb una força que encara em fa estremir avui, i amb l’ajut d’un sonet amb estrambot, seguint els cànons més estrictes dels stilnovisti clàssics."


Vídeo: Diu Bargalló: "Miguel Poveda, en el seu treball discogràfic sobre poetes catalans -Desglaç-, el va versionar [el poema "Final!"] a ritme de tango aflamencat. Senzillament genial." 


Nota: Avui fa 37 anys que va morir el dictador.

dimecres, 6 de juny del 2012

Tots som mortals fins al primer petó i la segona copa de vi

Autor: Eduardo Galeano (Montevideo, 3 de setembre de 1940), periodista i escriptor uruguaià. 

Original: Todos somos mortales hasta el primer beso y la segunda copa de vino. [ES]


Font: Vista a Letras de luna.

divendres, 23 de març del 2012

Jo sempre sóc amable amb tothom, però a partir de dues o tres copes ja em torno reverencial

Autor: Francesc Pujols i Morgades (Barcelona, 1882 - Martorell, 1962), crític, autor dramàtic, poeta, humanista, historiador, filòsof i escriptor català.

Context: Pujols va ser sempre un home de cortesia extremada. Un dia es comentava davant seu la profunda veritat continguda en la frase llatina “In vino veritas”. Cada persona, deia un interlocutor, es comporta com qui realment és després d’haver begut generosament.
—Exacte –observà Pujols–, jo sempre sóc amable amb tothom, però a partir de dues o tres copes ja em torno reverencial. 

Font: Vista al web del Guillem Carol.


dimarts, 19 d’abril del 2011

Saps? M'agrada el teu cap i m'agrada el teu cul / —dues meitats bessones desaparionades—. / La meva llengua com un caragol silent / ressegueix, lent, tot l'arbre, de l'arrel a la copa

Autora: Maria-Mercè Marçal i Serra (Ivars d'Urgell, Pla d'Urgell, 13 de novembre de 1952 — Barcelona, 5 de juliol de 1998), poeta catalana.

Poema complet:
Saps? M'agrada el teu cap i m'agrada el teu cul
—dues meitats bessones desparionades—.
La meva llengua com un caragol silent
ressegueix, lent, tot l'arbre, de l'arrel a la copa.

Amb l'amor a l'esquena, com una casa closa,
i un bri d'esglai al cap de les antenes,
m'emparro per l'escorça i estimo cada grop,
cada fulla, i el corc que adesiara hi plora.

Saps? M'agrada el teu cul i m'agrada el teu cap.
Un camí-laberint de saliva brillant
lliga els racons que el sol amb tall segur destria.

El paisatge divers de la bola del món
és el teu cos, avui, ofert, com un deliri
de terra, al meu deler de boca viatgera.

Font: Del poema "Saps? M'agrada el teu cap i m'agrada el teu cul". Vista a Escriptors.cat.