Tant li fa que la lectura o la contemplació artística ens serveixin d'evasió, que eixamplin la realitat o l'enriqueixin, la sublimin o la idealitzin; o bé, contràriament, que ens descobreixin l'angoixa, el dolor, la injustícia o el mal. Ens descobreix el món; o, millor, ens hi descobreix; perquè qui hi trobem és a nosaltres mateixos, encara que només sigui en la forma parcial, fragmentada, en què vivim i ens entenem. Perquè l'art, la literatura, en darrer terme, no són altra cosa que un mirall, però no un mirall pla, sinó un mirall projectiu, com el cinema [...] I, gràcies a aquest mirall, el no-res de la nostra petita vida mereix ser viscuda

Autor: Jordi Castellanos (Tagamanent, 1946 - Barcelona, 19 d'octubre del 2012), assagista, crític literari i historiador de literatura. Catedràtic de Filologia Catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona, especialista en el modernisme català i exprofe meu.

 
Imatge 1: Del web creat per homenatjar Jordi Castellanos.



Imatge 2: Amb Alan Yates, final dels 70.

 
Font: “Quan les torres cauen. Reflexions entorn de la crisi de les Humanitats”. Lliçó inaugural del curs acadèmic 2002-2003 de la Universitat Autònoma de Barcelona. Vist al web de la UAB sobre Jordi Castellanos.