Abans de proposar determinats canvis radicals convé fer memòria. Per exemple, i ja que hem fet diverses referències a Itàlia, convé recordar que Mussolini va pujar al poder amb la intenció de netejar un sistema parlamentari que considerava podrit. O que Franco es va alçar contra la República amb l'argument, llavors més o menys incontestable, que no funcionava gaire bé

Autor: Ferran Sáez Mateu (la Granja d'Escarp, Segrià, 1964), escriptor, periodista i filòsof català.

Font: De l'article "Democràcia i memòria", al diari ARA (08/03/2013). 

Foto: Daniel Llobet.

Itàlia és el meu país, l’italià és la meva llengua, la pasta el meu menjar i el chianti el meu beure. Si puc passaré mitja vida a Itàlia

Autor: Josep Pla i Casadevall (Palafrugell, 8 de març de 1897 - Llofriu, 23 d'abril de 1981), escriptor i periodista català.

Context: I fou a Florència on vaig descobrir que hi ha hagut persones en aquest món que tractaren de fer les coses bé, intel·ligentment i sensiblement bé, pensant que l’estada en aquest món fos agradable a través de l’habilitat de l’art. [...] I pel demés, Itàlia és el meu país, l’italià és la meva llengua, la pasta el meu menjar i el chianti el meu beure. Si puc passaré mitja vida a Itàlia.

Font: Carta de Josep Pla a Josep Maria de Sagarra, Florència, 1922. Vist al catàleg "Les ciutats europees de Josep Pla" (Espai Catalunya Europa, 30/11/2010 - 15/02/2011).