Els catalans hem de fer un esforç per deixar de ser uns somiatruites. A Catalunya n'hi ha molts que es creuen ser genis simplement perquè els seus llibres no es venen; i el país és massa petit per tants genis. Si els llibres catalans no es venen, busquem-ne les causes on vulgueu, però no en donem la culpa al pobre poble, que entre tots hem desorientat i desenganyat tantíssim

Autor: Joan Sales i Vallès (Barcelona, 19 de novembre 1912 - 12 de novembre de 1983), escriptor i editor català.


Font: Carta a Xavier Benguerel, del 16 d'octubre de 1960. Vist a A Contravent.


Foto: Lletres.net.

Pau Casals potser és el millor violoncel·lista del món, però també és un dels garrepes més grans que hom ha conegut mai. I a més, és maçó i jueu. És a dir, un geni senzillament repugnant

Autor: Miguel Utrillo Vidal (1913-1990), periodista.


Original: Pau Casals podrá ser el mejor violoncelista del Mundo, pero es también uno de los mejores tacaños que jamás se han conocido. Y además, es masón y judío. Es decir, un genio sencillamente repugnante. [ES]



Font: D'un article al diari Solidaridad Nacional, òrgan de la Falange. Recollit a Fantasmones rojos: La venjança falangista contra Catalunya (1939-1940), edició a cura d'Eulàlia Pérez i Vallverdú. Barcelona: Acontravent, 2009. ISBN: 9788493676575.



Resum argumental del llibre: 'Entre els anys 1939 i 1940, el periodista Miguel Utrillo Vidal va dirigir i participar activament en la secció "Fantasmones rojos", una sèrie de retrats de polítics, escriptors, poetes, músics, etc., que es publicava regularment al diari falangista de Barcelona Solidaridad Nacional, i que eren escrits per col·laboradors diversos del periòdic.
"Fantasmones rojos" és, sense cap mena de dubte, la mostra més brutal de com Miguel Utrillo Vidal i els seus camaradas victoriosos van dur a terme una de les operacions de càstig més salvatges contra el catalanisme cultural i polític i els màxims representants de la Segona República. Carregats d'odi i rancúnia, marcats per la misèria moral més profunda, van insultar i difamar, van trepitjar l'honor de les persones, els van acusar injustament i els van condemnar. I tot això amb la impunitat que donava ser amos de la victòria i representants de la màxima "Ha llegado España".
Sota la mirada benèvola de les noves autoritats i la complicitat d'amics i companys de la nova situació, Miguel Utrillo i els seus camaradas van poder carregar sense pietat contra Francesc Macià, Pau Casals, José Antonio de Aguirre, Carles Riba, Pompeu Fabra, Ramon Peypoch, etc., amb la seguretat que mai no haurien de demanar perdó i el convenciment que allò formava part de la la "justicia de Franco"'.

Ningú no és tan ximple perquè no puguis, després de tres dies, convence'l que és un geni

Autor: Walter Serner (Karlsbad, Txèquia, 15 de gener de 1889 - Riga, Letònia, 23 d'agost de 1942), escriptor alemany.


Font: Manual para embaucadores (o para aquellos que pretendan serlo). Santander: El Desvelo Ediciones, 2011. Traducció: Luisa Guitiérrez Ruiz. Aquesta citació és anterior a la publicació del llibre en castellà, la va traduir Hernán D. Caro per a la revista El Malpensante, núm. 77, març-abril del 2007.


Equivalent: Nadie es tan tonto como para que no puedas, después de tres días, convencerlo de que es un genio.  [ES]


Nota: Segons l'editorial, Walter Serner és "el padre del Movimiento Dadá. Esta es una obra de capital importancia para entender la vanguardia del primer cuarto del siglo XX, una obra polémica, dentro y fuera del Movimiento, que guarda, casi un siglo después, toda su frescura. Divertida, provocadora, de gran belleza, el libro son realmente dos: el Manifiesta Dadá propiamente dicho y el Manual de Embaucadores en el que Serner expresa en 591 aforismos una visión del arte y la sociedad cargada de ironía y lucidez y que aún se sostiene."

És el patiment i no el geni, només el patiment, el que ens permet deixar de ser titelles

Autor: Emil Cioran (Raşinari, Transsilvània, 8 d'abril de 1911 - París, 20 de juny de 1995), filòsof romanès. 


Equivalent: Es el sufrimiento y no el genio, únicamente el sufrimiento, lo que nos permite dejar de ser marionetas. [ES] 


Font: Aveux et anathèmes (Confessions i anatemes), 1987. De la versió en espanyol: "Parte 4: Frente a los instantes (I)". Vist al bloc Cioran.

Es necessiten els milions de persones d’un poble perquè neixi un sol geni, han de passar milions d’inútils hores universals abans no es produeixi un moment veritablement històric, un moment estel·lar de la humanitat

Autor: Stefan Zweig (Viena, Àustria, 1881 - Petrópolis, Brasil, 1942), escriptor austríac.

Context: Cap artista no és ininterrompudament artista les vint-i-quatre hores del dia. Totes les obres essencials i duradores les assoleix en els pocs i extraordinaris moments d’inspiració. De la mateixa manera, la història, que admirem com la més gran poeta i actriu de tots els temps, tampoc no crea constantment. En aquest "misteriós taller de Déu", tal com Goethe va anomenar respectuosament la història, gran part del que s’hi esdevé també és irrellevant i quotidià. Aquí també, com en tots els àmbits de l’art i de la vida, els moments sublims i inoblidables són poc freqüents. La majoria de vegades la història, com una cronista, es limita a enllaçar, indiferent i tenaç, baula rere baula, un fet rere un altre, fins a formar aquesta immensa cadena que s’estén al llarg de milers d’anys, perquè tot canvi requereix un temps de preparació i qualsevol esdeveniment autèntic, un procés. Es necessiten els milions de persones d’un poble perquè neixi un sol geni, han de passar milions d’inútils hores universals abans no es produeixi un moment veritablement històric, un moment estel·lar de la humanitat.

Font: Fragment del pròleg de Moments estel·lars de la humanitat (Sternstuden der Menschheit) (1927). Barcelona: Quaderns Crema, 2005. Traducció de Maria Pous.

José Rodrigo VillalpandoPero como a cada nación parece que señaló la naturaleça su idioma particular, tiene en esto mucho que vencer el arte y se necesita de algun tiempo para logralo, y mas cundo el genio de la Nación como el de los Catalanes es tenaz, altivo, y amante de las cosas de su Pais, y para esto parece conveniente dar sobre esto instrucciones y providencias mui templadas y disimuladas, de manera que se consiga el efecto sin que se note el cuidado

Autor: José Rodrigo Villalpando (Saragossa, 1668 - Madrid, 7 de desembre de 1741), expert en finances i polític espanyol.

Original i citació més llarga: Lo sexto se podria prevenir el cuidado de introducir la lengua Castellana en aquel Pais. La importancia de hacer uniforme la lengua se ha reconocido siempre por grande, y es un señal de dominación o superioridad de los Principes o naciones ya sea porque la dependencia o adulación quieren complacer o lisongear, afectando otra naturaleza con la semejança del idioma, o ya sea porque la sugeccion obliga con la fuerza.
[...] Pero como a cada nación parece que señaló la naturaleça su idioma particular, tiene en esto mucho que vencer el arte y se necesita de algun tiempo para logralo, y mas cundo el genio de la Nación como el de los Catalanes es tenaz, altivo, y amante de las cosas de su Pais, y para esto parece conveniente dar sobre esto instrucciones y providencias mui templadas y disimuladas, de manera que se consiga el efecto sin que se note el cuidado.

Font: Instrucció secreta del fiscal del Consell de Castella, 29 de gener de 1716. Treta del llibre La persecució política de la llengua catalana (Edicions 62, 1985), de Francesc Ferrer i Gironès. Vista al document 300 anys de persecució del català (ERC).