Gilead. Farrar: Straus and Giroux, 2004. En castellà: Galaxia Gutenberg, 2011. El nostre somni de vida s'acabarà com s'acaben els somnis, abruptament i completament, quan surt el sol, quan arriba la llum. I pensarem, tota aquella por i aquella angoixa eren per no res

Nota: Avui fa 70 anys que va néixer l'autora.

Autora: Marilynne Robinson (Sandpoint, Idaho, 26 de novembre de 1943), novel·lista i assagista estatunidenca.


Font: Gilead. Farrar, Straus and Giroux, 2004. En castellà: Galaxia Gutenberg, 2011.

m’agradaria que m’estrangulessis per veure’t en l’hora darrera els ulls./ la nineta, el blanc, la por de perdre’m

Autora: Meritxell Cucurella-Jorba (Pierola, 1973), poeta, dramaturga, traductora, "potser performer" i activista poètica.


Font: Nuar. Vic: Editorial Emboscall, 2004. Vist a El vertigen del trapezista.


Foto: Del seu web.

Només conreen l'aforisme els que han conegut la por 'enmig' de les paraules, aquella por d'ensorrar-se amb 'totes les paraules'

Autor: Emil Cioran (Raşinari, Transsilvània, 8 d'abril de 1911 -  
París, 20 de juny de 1995), filòsof romanès.



Font: Syllogismes de l’amertume. París: Editions Gallimard, 1952. Silogismos de la amargura. Barcelona: Tusquets Editores, 1990 (tercera edició, 1997).



Equivalent: Sólo cultivan el aforismo quienes han conocido el miedo en medio de las palabras, ese miedo a derrumbarse con todas las palabras. [ES]

En la sodomia, la confiança ho és tot. Si et resisteixes, poden fer-te mal de debò. Però un cop superada aquesta por, un cop traspassada literalment, quin plaer tan gran trobes a l'altre costat de les convencions! Deixant-me donar pel cul he après moltes coses, però sobretot una: he après a rendir-me...

Autores: Isabelle Stoffel (Basilea, 25 d'agost de 1972), actriu suïssa. Toni Bentley (Perth, Austràlia), ballarina i escriptora.



Font: Del monòleg La rendición. "La obra adapta las memorias de la neoyorquina Toni Bentley", segons llegim a "El sexo anal y otras creencias", de Jesús Ruiz mantilla (El País, 04/08/2013).



Vídeo: "El Centro Dramático Nacional presenta "La rendición" de Toni Bentley, una producción de Traspasada dirigida por Sigfrid Monleón y adaptada e interpretada por Isabelle Stoffel. En el Teatro María Guerrero (Sala de la Princesa) del 18 de enero al 17 de febrero de 2013."




Foto 1: Isabelle Stoffel, retratada a Madrid. / Luis Sevillano.


Foto 2: Toni Bantley. / Del seu web.


Equivalent: 

En la sodomía, la confianza lo es todo. Si te resistes, pueden hacerte daño de verdad. Pero una vez superado ese miedo, una vez traspasado literalmente, ¡qué placer tan grande encuentras al otro lado de las convenciones! Dejándome dar por el culo he aprendido mucho, pero sobre todo una cosa: he aprendido a rendirme…

Pots recordar-me i tornar a aquesta pàgina si de tanta soledat alguna nit tremoles i sues amb la pell gelada, i tens por, vine a aquests ulls que tornen lentament del dubte, recorda’t d’aquest cor meu corsari, que qui tant t’ha estimat no pot deixar mai de fer-ho, sense més pronòstic amenaçador que el temps i la distància

Autor: Salvador Iborra i Mallol (València, 9 de juliol de 1978 - Barcelona, 29 de setembre del 2011), poeta, periodista i docent valencià.





Font: "Comiat". Poema final d'Els cossos oblidats. València, Onada Edicions, 2009. Premi Jaume Bru i Vidal de poesia. ISBN: 978-84-96623-49-1. Vist a El violonista celest.




Poema complet:


Adéu petita i dolça amiga. De totes les coses possibles,
quanta vida et perds i quanta em deixes, quanta vida,
quantes nits de cossos compartits i de temps infinit,
quantes ciutats i llibres per comentar i recórrer junts,
quantes batalles per afrontar-les amb una mà en l’esquena,
amb un confie en tu just en el moment en què tu no confies,
ara que ja no pots conscientment causar més dolor del que causes,
ara que per dins estàs feta d’ombres i les restes d’un somni,
ara que dubtes consirosa encara de la meua força,
amb la llum apagada mentre camine sense somriure,
pots recordar-me i tornar a aquesta pàgina si de tanta
soledat alguna nit tremoles i sues amb la pell gelada,
i tens por, vine a aquests ulls que tornen lentament
del dubte, recorda’t d’aquest cor meu corsari,
que qui tant t’ha estimat no pot deixar mai de fer-ho,
sense més pronòstic amenaçador que el temps i la distància.

La gent es disculpa més del compte, tothom té por de ser dolent i això produeix una literatura per a bebès. Una bestiesa. No és així com es creix

Autora: Sophie Divry (Lió, 1971), escriptora francesa. Diu: «Me gustan las berenjenas, el aceite de oliva y las mermeladas de mi madre, me horrorizan los coches, no tengo teléfono móvil, soy feminista y le tengo fobia a las puertas abiertas. Soy alérgica a los ácaros, los gatos y los ríos. Me parece que no se habla lo suficiente de Jacques Roubaud y de Claude Simon, y que hay demasiado ruido mediático en este mundo. No me gusta comprar un libro sin saber lo que lleva dentro.»


Font: La signatura 400. Barcelona: Sd·edicions, 2012. Traducció: Patrícia Boldú. ISBN: 978-84-92607-91-4. Vist a Els orfes del senyor Boix.


Nota: Segons l'editorial: "La signatura 400 és un monòleg lleuger, cínic i divertit on es descriu la vida d’una bibliotecària malavesada i neuròtica que ha estat relegada a la secció de geografia d’una biblioteca pública. La protagonista, una sense nom solitària i conca —per un desengany amorós— i, per descomptat, maníaca de l’ordre i la planificació, menysprea la fantasia i l’extravagància, i es regeix per un principi universal: la CDU com a part fonamental de l’ordre de les coses.
Una irònica reflexió sobre el paper de les biblioteques, els bibliotecaris, els lectors i, en definitiva, sobre la classificació universal de l’individu. Finalment, una oda als llibres i als lectors.
Sophie Divry viu actualment a Lió, des d’on excerceix com a periodista a la redacció de la publicació independent La Décroissance. Amb La signatura 400 debuta amb èxit en el món literari."
 

Si tens por de la mort, imagina't per uns segons l'eternitat

Autor: Jesús Girón Araque (Calles, els Serrans, País Valencià, 1956), poeta.


Font: Del seu bloc.

El flautista en el pozo. Ensayos escogidos, 1972-2003. Mèxic DF: Cal y Arena, 2011.Espero romandre obert, experimentant tant com pugui, fins i tot fer el ridícul de tant en tant. L'única cosa que em fa por és l'amargor, la bilis acompanyada de la certesa que per fi ho he entès tot

Autor: Charles Simic (Belgrad, Sèrbia, 9 de maig de 1938), poeta serboestatunidenc.


Font: El flautista en el pozo. Ensayos escogidos, 1972-2003. Mèxic DF: Cal y Arena, 2011. Vist a Letras libres.




Equivalent: Espero permanecer abierto, experimentando tanto como pueda, incluso hacer el ridículo de vez en cuando. La única cosa que me da miedo es la amargura, la bilis acompañada de la certidumbre de que por fin he entendido todo. [ES] 


Foto: UNH Magazine.

por de la mare/ por de la pipa del pare/ por de l’oncle/ por del matrimoni de l’oncle/ por de la cosina que mira amb els pits crescuts/ por de ser la cosina a qui el cosí endinya verga/ por de ser el cosí que ha d’endinyar verga a la cosina/ por de ser un pare fidel/ por de ser un progenitor i estimar amb extrem la criatura dolcíssima/ por de ser una mare servicial/ que alimenta un desconegut:

Autor: Eduard Escoffet (el Poblet, Barcelona, 1979), poeta.

Font: "Por". A: Terra i cultura (III Premi Miquel Martí i Pol), antologia feta per Helena Morén Alegret i Joaquim Vilarnau, coeditada per Cossetània Edicions i Grup Enderrock, Valls-Barcelona, 2011. Vist a El poema de la setmana, d'Oriol gabarró.

Poema complet:

por de la mare
por de la pipa del pare
por de l’oncle
por del matrimoni de l’oncle
por de la cosina que mira amb els pits crescuts
por de ser la cosina a qui el cosí endinya verga
por de ser el cosí que ha d’endinyar verga a la cosina
por de ser un pare fidel
por de ser un progenitor i estimar amb extrem la criatura dolcíssima
por de ser una mare servicial
que alimenta un desconegut:
que alimenta un terrorista,
que alimenta un membre d'una secta,
que alimenta un ionqui,
que alimenta un camell de barri,
que alimenta un artista carregat d'àcids,
que alimenta un visionari,
que alimenta un lladre,
que alimenta un policia.
por de ser mare i no poder encaixar la pistola quan el fill arriba amb
l'uniforme tacat
por del pa
por del vent
por de les olives farcides d’anxova
por de ser una oliva farcida d’anxova o encara pitjor:
una gamba
por dels qui parlen i por dels qui no parlen
por d’odiar els skaters
por d’odiar ikea
por d’odiar els sindicalistes
por d’odiar la santa església catòlica i tots i cadascun
dels seus parroquians
por d’escriure les cartes al pare
por de ser kafka
por de ser heterosexual
por de ser homosexual
por de no ser bisexual
por de no ser multicultural
por de no ser demòcrata
por de ser stalin
por de tenir res a perdre
por
por de no ser tu
por de no ser tu
por de no ser tu

Crec en les migranyes, l'avorriment de les tardes, la por als calendaris, la traïció dels rellotges

Credo de J. G.Ballard (cat), vídeo promocional de l'exposició "J. G. Ballard. Autòpsia del nou mil·lenni" from CCCB on Vimeo.

Autor: James Graham Ballard (Xangai, 15 de novembre de 1930 - Londres, 19 d'abril del 2009), escriptor anglès.

Font: What I believe (1984). En castellà: En qué creo. Traducció de Claudia Kozak, extreta de la revista Artefacto.

Aquell que va dir: "Més val tenir sort que talent" coneixia l'essència de la vida. La gent té por a reconèixer que gran part de la vida depèn de la sort. Espanta pensar quantes coses s'escapen del nostre control

Autor: Woody Allen (Nova York, 1 de desembre de 1935), director, guionista, actor i escriptor estatunidenc.



Citació més llarga: Aquell que va dir: "Més val tenir sort que talent" coneixia l'essència de la vida. La gent té por a reconèixer que gran part de la vida depèn de la sort. Espanta pensar quantes coses s'escapen del nostre control. En un partit de tennis hi ha moments en què la pilota copeja la vora de la xarxa, i durant una fracció de segon, pot seguir cap endavant o caure cap enrere. Amb un poc de sort segueix cap endavant, i guanyes. O no ho fa, i perds...

 
Original: The man who said "I'd rather be lucky than good" saw deeply into life. People are afraid to face how great a part of life is dependent on luck. It's scary to think so much is out of one's control. There are moments in a match when the ball hits the top of the net, and for a split second, it can either go forward or fall back. With a little luck, it goes forward, and you win. Or maybe it doesn't, and you lose... [EN]


Font: Match point (2005). Vist a L'esguard d'Estel.

Un espai de l’anonimat és on la gent perd la por

Autor: Santiago López Petit (Barcelona, 1950), químic i filòsof.



Font: Vista a El Tangram.

Cap amor no és possible ni cap esperança no es fa realitat si tens por que t’enganyin

Autor: Enric Vila (Barcelona, 1972), historiador, escriptor i periodista català.

Font: "El dret d'intentar-ho", article publicat al web de la Fundació Catalunya Oberta (06/11/2012).

Odio la paraula 'homofòbia'. No és una fòbia. Vostè no té por. Vostè és un imbècil

Autor: Morgan Freeman (Memphis, Tennessee, 1 de juny de 1937), actor cinematogràfic estatunidenc.

Original: I hate the word homophobia. It is not a phobia. You are not scared. You are just an asshole. [EN] 

Font: Vista al Twitter Donant Dades.

Inverteix en por, pujarà molt

Autor: El Roto, pseudònim d'Andrés Rábago (Madrid, 1947), dibuixant espanyol.

Original: Invierte en miedo, va a subir mucho. [ES]

Font: Vista al bloc Lemigrant.

Hem perdut la por

Autor: Anònim.

Font: Pintada vista al Twitter del Pere Saló (01/10/2012).

Hi ha pobles que se senten nació, això no es canvia, són unes arrels, no es canvia per pressions ni fent por, no ho van canviar ni les dictadures, això

Autor: Artur Mas i Gavarró (Barcelona, 31 de gener de 1956), polític.

Font: Intervenció del president de Catalunya després de la reunió amb el president espanyol, Mariano Rajoy, per tractar del pacte fiscal proposat pel Parlament de Catalunya (20/09/2012).

Foto: © Dpt. Presidència - Generalitat de Catalunya.

“La política de la por”

Autor: Josep Maria Planes (Manresa, 31 de gener de 1907 - Barcelona, 24 d'agost de 1936), escriptor i reporter català. En un web dedicat a ell diuen que va ser "pioner i víctima del periodisme d'investigació".

Citació més llarga: Legalment, constitucionalment, el poder és nostre. Fa just cinc mesos que les masses populars legitimaven, d'una manera que no donava lloc a dubtes, aquest mandat. Ara sols és qüestió d'exercir-lo amb totes les conseqüències. Ni por, ni nervis, ni "prudència". Disposem de tots els ressorts necessaris per a defensar l'Autonomia i la República. No val la pena, doncs, de complicar les coses. N'hi ha prou que nosaltres n'estiguem convençuts perquè els enemics ho vegin clar.
Ens sembla que ja ha arribat l'hora que la por la tinguin els altres.

Font: “La política de la por”. (La Publicitat, 17/07/1936). Vista al web Memòria.cat.

Nota: Avui fa 76 anys que Planes va ser assassinat.

Sempre tinc por d'un ximplet: mai no pots estar segur que no sigui també un brètol

Autor: William Hazlitt (Maidstone, 1778 - Londres, 1830), assagista anglès.

Font: Diccionari de citacions i frases de renom. Claret, 1997.

Hereves de les dones/ que cremaren ahir/ farem una foguera/ amb l'estrall i la por

Autora: Maria-Mercè Marçal (Ivars d'Urgell, Pla d'Urgell, 13 de novembre de 1952 - Barcelona, 5 de juliol de 1998), escriptora catalana.


Font: Del poema "Vuit de març". Vist al Twitter Senda.


Poema complet:
Amb totes dues mans
alçades a la lluna,
obrim una finestra
en aquest cel tancat.

Hereves de les dones
que cremaren ahir
farem una foguera
amb l'estrall i la por.
Hi acudiran les bruixes
de totes les edats.
Deixaran les escombres
per pastura del foc,
cossis i draps de cuina
el sabó i el blauet,
els pots i les cassoles
el fregall i els bolquers.

Deixarem les escombres
per pastura del foc,
els pots i les cassoles,
el blauet i el sabó.
I la cendra que resti
no la canviarem
ni per l'or ni pel ferro
per ceptres ni punyals.
Sorgida de la flama
sols tindrem ja la vida
per arma i per escut
a totes dues mans.

El fum dibuixarà
l'inici de la història
com una heura de joia
entorn del nostre cos
i plourà i farà sol
i dansarem a l'aire
de les noves cançons
que la terra rebrà.
Vindicarem la nit
i la paraula DONA.
Llavors creixerà l'arbre
de l'alliberament.