Els llibres no es fan de la mateixa manera que es fan els nens: es fan com les piràmides. Hi ha un pla llargament meditat, i llavors grans blocs de pedra es col·loquen l'un damunt de l'altre, i és una feina que trenca l'espinada, fa suar i pren molt de temps. I tot això per a no res! Senzillament és al desert! Però hi sobresurt espectacularment. Els xacals s'hi pixen a la base, i els burgesos s'hi enfilen de quatre potes, etc.

Autor: Gustave Flaubert (Rouen, 12 de desembre de 1821 - Croisset, 8 de maig de 1880), escriptor francès. 


Original: Les livres ne se font pas comme les enfants, mais comme les pyramides, avec un dessin prémédité, et en apportant de grands blocs l’un par-dessus l’autre à force de reins, de temps et de sueur, et ça ne sert à rien! et ça reste dans le désert! mais en le dominant prodigieusement. Les chacals pissent au bas et les bourgeois montent dessus, etc. [FR] 


Traducció: Vicenç Pagès Jordà, a Un tramvia anomenat text. El plaer en l'aprenentatge de l'escriptura. Barcelona: Empúries, 1998, p. 114.


Font: Carta a Ernest Feydeau (1857). Vist a De casa al club.

Quan jo parlo de la burgesia en abstracte, em refereixo a la burgesia que va fer la revolució francesa i va espatllar tantes coses. L'ataco per la reraguarda perquè jo no ataco el burgès des del proletariat, sinó que l'ataco des del món feudal. A la meva família, quan una cosa era poc elegant, dèiem que era 'bourgeoise'. Era un terme més aviat despectiu, però des de dalt

Nota: Martí de Riquer va morir ahir a 99 anys. 

Autor: Martí de Riquer i Morera (Barcelona, 3 de maig de 1914 - 17 de setembre de 2013), escriptor i filòleg.


Font: Entrevista amb Zeneida Sardà: "Martí de Riquer, un senyor de muntanya a l'acadèmia" (Serra d'Or, núm. 297, 1984, p. 19-25).

A Barcelona pots estossinar capellans i burgesos, incendiar esglésies, desenterrar mòmies i fins ballar-hi en ple carrer sense que ningú hi trobi res de particular; fins i tot pots fabricar calçotets o fideus. En canvi, si un ciutadà es plantifica un pa de barra al cap no se l’hi perdona per més que, fora d’això, sigui irreprotxable i estigui al corrent de totes les contribucions

Autor: Joan Sales i Vallès (Barcelona, 19 de novembre 1912 - 12 de novembre de 1983), escriptor i editor català. 


Font: Cartes a Màrius Torres. Seguides de 'Viatge d'un moribund'. Barcelona: Club Editor, 2007, p. 262. És una carta a Mercè Figures, des d'Esterqüel, datada l'1 d'agost de 1937. Es pot llegir a Lletres.net.


Context: Em parles, com en Màrius, de les ximpleries d’en Dalí i sobretot d’aquesta de donar conferències amb un pa de barra al cap. Miquel Àngel es passejava pels carrers de Roma amb una gallina lligada amb un cordill que el seguia com un be; en aquells temps feliços ningú no trobava res a objectar-hi. En els nostres no podria fer-ho; a Barcelona tothom ho trobaria xocantíssim i se’n sentiria a dir de totes. A Barcelona pots estossinar capellans i burgesos, incendiar esglésies, desenterrar mòmies i fins ballar-hi en ple carrer sense que ningú hi trobi res de particular; fins i tot pots fabricar calçotets o fideus. En canvi, si un ciutadà es plantifica un pa de barra al cap no se l’hi perdona per més que, fora d’això, sigui irreprotxable i estigui al corrent de totes les contribucions.