Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris braç. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris braç. Mostrar tots els missatges
dilluns, 23 de setembre del 2013
Quan els meus braços s'alcin per rebre la mort tu seràs allà, de bell nou, intacta, fent més fàcil el trànsit
Nota: Álvaro Mutis va morir ahir a 90 anys.
Autor: Álvaro Mutis (Bogotà, 25 d'agost de 1923 - Ciutat de Mèxic, 22 de setembre del 2013), escriptor colombià.
Font: Poema "Hija eres de los Lágidas". Vist a La Llave de los Campos.
Poema original:
Hija eres de los Lágidas.
Lo proclaman la submarina definición de tu rostro,
tu piel salpicada por el mar en las escolleras,
tu andar por la alcoba
llevando la desnudez como un manto que te fuera debido.
En tus manos también está esa señal de poder,
ese aire que las sirve y obedece
cuando defines las cosas
y les indicas su lugar en el mundo.
En un recodo de los años,
de nuevo, intacto,
sin haber rozado siquiera
las arenas del tiempo,
ese aroma que escoltaba tu juventud
y te señalaba ya como auténtica heredera
del linaje de los Lágidas.
Me pregunto cómo has hecho
para vencer el cotidiano uso
del tiempo y de la muerte.
Tal vez éste sea el signo cierto
de tu origen, de tu condición de heredera
del fugaz Reino del Delta.
Cuando mis brazos se alcen
para recibir a la muerte
tú estarás allí, de nuevo, intacta,
haciendo más fácil el tránsito,
porque así serás siempre,
porque hija eres del linaje de los Lágidas.
dimarts, 23 d’abril del 2013
Ja veus a què t'exposes, lector desconegut que aprofitaràs els avantatges del Dia del Llibre. Però, te'n dono paraula: si no entres a una llibreria i no en surts amb un paquet sota el braç, t'exposes, més infal·liblement encara, a no conèixer mai tot un seguit de fruïcions inexhauribles, a privar-te de les hores més delicioses
Autor: Just Cabot (Barcelona, 4 d emaig de 1898 - París, 25 de febrer de 1961), escriptor i periodista català, director de la revista Mirador.
Context: Avui, Dia del Llibre, els ciutadans que cultiven la badoqueria, vici no tan impunit, es deturaran davant dels escampalls de llibres i els reclams cridaners amb què les llibreries procuren enllaminir el vianant, el qual, per distret que vagi, se n'adonarà; per atrafegat que estigui, perdrà uns moments. Badar davant uns prestatges de llibres, fullejar aquests, és el primer pas. Vianant, capficat o distret, desenfeinat o atrafegat, estàs en perill. Has vist un rètol que deia: "Entrada lliure", has pogut satisfer una curiositat més o menys vaga que a poc a poc se't concretarà, fins a convertir-se en alguna cosa més: en un voler i doler que només la teva capacitat adquisitiva decantarà a un cantó o altre. Un deu per cent de descompte en les teves compres, i encara algun present de més a més amb què el llibreter potser t'obsequiarà, minvaran la teva resistència, si en tenies. No saps que l'acte que acabes de fer pot canviar la teva vida: pots contreure "aquest vici impunit... la lectura" que, amb el temps, revesteix formes molt variades; és susceptible de complicacions que ara no preveus. [...]
Lector desconegut que en un dia com avui potser faràs una primera i tímida adquisició: t'has abocat a un abisme inescandallable, has sofert la primera envestida d'una temptació que és susceptible de recidives nombroses i fortíssimes. No et faci cap por, deixa-t'hi anar, que no et sabrà gens de greu. Però, cal de tota manera, que vigilis, que sàpigues canalitzar la propensió que hauràs agafat a la lletra impresa. No dubto que en sabràs: també en això tot és qüestió de començar. [...]
Ja veus a què t'exposes, lector desconegut que aprofitaràs els avantatges del Dia del Llibre. Però, te'n dono paraula: si no entres a una llibreria i no en surts amb un paquet sota el braç, t'exposes, més infal·liblement encara, a no conèixer mai tot un seguit de fruïcions inexhauribles, a privar-te de les hores més delicioses.
Apa, un cop de cap i entraràs en un món encantat del qual potser no tens idea encara.
Font: "De l'article de Just Cabot (Barcelona, 1898 - París, 1961) publicat a Mirador el 23 d'abril de 1931. Una crida paradoxal a la lectura en uns temps en què la lletra impresa no havia de competir amb tantes ofertes com hi ha avui per omplir el lleure." "Peces històriques triades per Josep Maria Casasús" ("Avui, Dia del Llibre. El primer pas". ARA, 23/04/2013).
dimarts, 19 de març del 2013
No podien acceptar aquell home que ho feia tot 'al revés'. Caminava sobre els seus braços amb el mateix desvergonyiment amb què ignorava les lleis que des de temps immemorials suposaven el 'dret comú'. Els dolia que aquell acròbata boig mai no tingués els peus a terra. Però això no era suficient per explicar l'odi que havia despertat. El que era veritablement insuportable era la sospita que, en realitat, tingués 'els peus al cel'
Autor: Rafael Argullol (Barcelona, 1949), escriptor i filòsof.
Font: El cazador de instantes. Cuaderno de travesía (1990-1995) (1996). Barcelona: Acantilado, 2007, p. 40. Vist a Palabras mal dichas.
Etiquetes:
00 Rafael Argullol,
11 acceptar,
11 al revés,
11 diferència,
acròbata,
boig,
braç,
caminar,
cel,
despertar,
desvergonyiment,
doldre,
dret comú,
ignorar,
llei,
odi,
peu,
sospita,
terra
dimarts, 2 d’octubre del 2012
Fes un llacet amb els bracets, arrufa les celles, fes morros i enfada't una miqueta, que fotrem un clau de reconciliació
Autora: Merimertin, piuladora.
Original: Haz un lacito con los bracitos, frunce el ceño, saca morritos y enfádate un poquito, que vamos a echar un polvo de reconciliación. [ES]
Font: Del seu Twitter.
Original: Haz un lacito con los bracitos, frunce el ceño, saca morritos y enfádate un poquito, que vamos a echar un polvo de reconciliación. [ES]
Font: Del seu Twitter.
dimarts, 12 de juny del 2012
Cada vegada que s'oposen a nosaltres, no mesurem si ho fan amb justícia, sinó com ens en desfarem amb raó o sense. En comptes d'obrir els braços, traiem les ungles
Font: Essais (Assaigs), llibre tercer. Vista al bloc de l'Efrem.
dilluns, 11 de juny del 2012
Com més dur serà el braç i més potent el puny, els àgils projectils arribaran més lluny i serà més daurat el vi de la victòria
Poema complet:
"Què esperes, esperit distès igual que un arc?"
Joan Sales, Amarint
Poetes, com l'arquer que es dreça d'entre els morts
i, tibant el seu arc, encara espera vèncer,
en el combat obscur per la nostra remença
tibem els nostres arcs amb un suprem esforç.
Sagitaris damnats, la nostra ànima tensa
dobleguem. És la corda dolorosa que es torç
i paga, sota els dits implacables i forts,
el vol de les sagetes amb la seva sofrença.
Com més dur serà el braç i més potent el puny,
els àgils projectils arribaran més lluny
i serà més daurat el vi de la victòria.
I del nostre esperit, distès igual que un arc,
els versos volaran amb un impuls tan llarg
que es perdran en el cel inútil de la glòria.
Font: "El combat dels poetes". Vist a Lletra.uoc.edu.
divendres, 18 de maig del 2012
Ja seria tot un èxit si els nostres il·lustres bards/ es decidissin de tant en tant a baixar de la figuera on/ tothora afinen l'arpa, carregats amb un senzill plec/ de versos per a infants sota el braç
Autor: Miquel Desclot (Barcelona, 1952), nom amb què es conegut l'escriptor Miquel Muñoz i Creus.
Font: "Poeta per a infants? Una experiència personal". A: Articles de Didàctica de la Llengua i de la Literatura, núm. 10 (octubre 1996), p. 89-94. La citació és a la p. 92. Vista a Escriptors.cat.
Font: "Poeta per a infants? Una experiència personal". A: Articles de Didàctica de la Llengua i de la Literatura, núm. 10 (octubre 1996), p. 89-94. La citació és a la p. 92. Vista a Escriptors.cat.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)

