En caiguda, però lliure

Autor: Absorto, piulador. "Ando de puntillas. Puntillas, no putillas. No me juzgues."


Font: Del seu Twitter.


Original: En caída, pero libre. [ES]

Esperem que tinguis raó i puguem fer ben aviat aquest nostre camí... que els que passem dels 70 ja comencem a tenir poc temps per gaudir-ne... Si us plau, els que esteu en la plenitud de la vida... crec que avui fas 48 anys, treballeu fort, apreteu i empenyeu els polítics perquè aconseguim d'una vegada la tan anhelada llibertat com a poble. Visca Catalunya lliure i independent, i com més aviat millor...!!! Una abraçada, Miquel

Autor: Salvador.



Font: Un comentari seu al Diccitionari arran d'aquesta citació de Miquel Calçada: "Hem après que a tot arreu hi viuen persones amb somnis, sentiments i preocupacions. I hem vist que Catalunya és comparable a qualsevol altre poble del planeta. L'única cosa que ens diferencia és que ells han tingut l’oportunitat de decidir el seu camí. I sé que nosaltres, tard o d’hora, també farem aquest camí."

Com si encara fóssim els ratolins de la gàbia, Espanya pretén seguir fent-nos rodar pujats a la roda de la desesperació i el malson. Es pensa Espanya que seguim cecs a la humiliació permanent, a l’anorreament sistemàtic de la nostra voluntat. Cretins. Fòssils. Retrògrads. Espanya, no et preocupis, sabem perfectament que som anticonstitucionals: voler ser lliures, voler ser catalans lliures, significa baixar de la roda i sortir de la gàbia d’una vegada

Autor: Quim Torra (Blanes, 1962), advocat, escriptor i editor català. 



Font: "S'albira la independència" (El Singular Digital, 09/05/2013).

Arribat a la maduresa, jo sóc lliure, autònom, independent, emancipat, indeterminable des de fora i autodeterminable, imprevisible, sorprenent, únic, subversiu, irrepetible. En el meu propi centre jo no sóc res de determinat. Sóc un autèntic enigma, fins i tot per a mi mateix

Autor: Lluís Maria Xirinacs i Damians (Barcelona, 6 d’agost de 1932 - coll de la Tuta, Ogassa, Ripollès, 9 d’agost del 2007), sacerdot i polític.

Font: "Passa 14", dins l'apartat "L'home és lliure". A: Cent passes d’una via d’humanitat. Vist al web de la Fundació Randa-Lluís M. Xirinacs.

És un instint de pàtria. És el desig de l’arbre, i del cel, i del cànter, i el pitxer, i l’argila. De ser i ser del tot, plenament: tenir pàtria. I una pàtria lliure, i lluminosa, i alta.

Nota: Avui fa 20 anys que va morir Vicent Andrés Estellés.

Autor: Vicent Andrés Estellés (Burjassot, Horta, 4 de setembre de 1924 - València, 27 de març de 1993), poeta i periodista valencià.


Font: "Poema 28". A: Llibre d’exilis (1971). Vist al bloc Festa Estellés 2012.


Poema complet:

No puc dir el teu nom. O el dic negligentment.
No puc dir el teu nom. Certs dies, certes nits,
em passen certes coses. Tinc el desig de tu.
Esdevens, aleshores, la meua sola pàtria.
No puc dir el teu nom. Esvelta, tendra, càlida.
Terriblement esvelta, dempeus, com una pàtria.
No puc dir el teu nom. Car, si el dic, l’he de dir

amb certa negligència. No puc dir el teu nom.
No és un desig tan sols sexual, conjugal.
És el desig del riu, i el llençol, i la brossa.
És un instint de pàtria. És el desig de l’arbre,
i del cel, i del cànter, i el pitxer, i l’argila.
De ser i ser del tot, plenament: tenir pàtria.
I una pàtria lliure, i lluminosa, i alta.

Càstig merescut serà del criminal patiment de Castella sota els seus reis, pel qual es va acontentar d'envejar d'Aragó la seva llibertat ajudant a prendre-se-la, sense aspirar a ser lliure

Autor: Antoni Puig i Blanch (Mataró, 1775 - Sommers Town, Londres, 1840), més conegut com Antoni Puigblanch "per ser la manera com firmava els seus escrits, va ser un hebraista, polític i escriptor".

Font: Opúsculos gramático-satíricos (1829).


Original: Franceses que sean los catalanes, bajo cuyo nombre entran tambien los de las Islas Baleares, lo cual será en substancia volver a ser lo que han sido, además de pasar de repente sin menearse de donde están, ni rebullirse, a ser parte de una de las naciones mas sabias i mas poderosas de Europa, siéndolo ahora de las mas atrasadas en todo i débil, excepto Portugal, gracias a la mal definida i bien bautizada lealtad de Castilla, va a abrírseles un ancho campo de comercio i de colonizacion en la opuesta costa de Africa ocupada hoi por la Francia, sin que su comercio con las antiguas cololonias españolas deje de ser el que fué, antes bien siendo con menos trabas, i mas extenso. Lo que es para la Francia, cualquier mediano político ha de conocer que la Cataluña le valdrá por mas que por una provincia de las comunes, en especial si lleva adelante su proyecto sobre el Africa, cuyo comercio y navegación desde Marruecos hasta el Ejipto i la Siria hacían antiguamente los catalanes. Merecido castigo será del criminal sufrimineto de Castilla bajo sus reyes, por el que se contentó con envidiar a Aragon su libertad ayudando a quitáresela, sin aspirar a ser libre; ni la Inglaterra, si esto se verifica, dejará de padecer la reaccion de la conducta pérfida de Castlereagh i de Wellington para con la España constitucional. En la marina le será de una inmensa utilidad a la Francia la Cataluña con sus muchos i buenos marineros, con sus varios puertos naturales que pueden habilitarse, con las maderas del Pirineo bajadas por el Ebro, &c. No fué a humo de pajas aquella anticipada agregacion por Bonaparte.

Imatge: Bust de terracotta d'Antoni Puig i Blanc - © Fototeca.cat.

El meu independentisme no va contra ningú. Admiro la llengua i la cultura del poble espanyol. La vull al costat, com a amiga, en llibertatEl millor futur pot arribar quan menys t'ho penses. I jo, com aquell americà, també he tingut un somni que voldria que fos aviat una realitat, veure la meva terra justa socialment, pròspera culturalment i lliure nacionalment

Autora: Montserrat Carulla i Ventura (Barcelona, 19 de setembre de 1930), actriu catalana.




Font: Discurs amb motiu del premi d'honor de l'Acadèmia del Cinema Català (03/02/2013). Vista al diari ARA.

Sembla que el preu de ser lliure, intel·ligent i boja és la soledat

Autora: Marcela Noriega (Guayaquil, 1978), periodista i poeta. Ella diu que és una "pensadora independent i ciutadana lliure de la república de les lletres. Autora de la novel·la Pedro Máximo y el círculo de tiza.

Font: Vist al seu Twitter.

Jo no corro fires amb mules/ per carregar de certituds:/ si un dia en tinc, hauré perdut/ llibertat de renunciar-hi/ i és a ser lliure que em vull hàbil./ (Si vols marxants de certituds,/ et diré noms: en sé més d’un)

Autor: Gabriel Ferrater i Soler (Reus, 20 de maig de 1922 - Sant Cugat del Vallès, 27 d'abril de 1972), escriptor i lingüista català. 

  

Poema complet:
Aquell que va emprenyar el talòs
Garcés i el Teixidor renyoc
quan va fer els seus primers poemes,
veureu que hi torna sense esmena.
Vull contar un conte impertinent,
però el deixaré per després
i aniré allargant el meu pròleg.
L’ompliré de gent i de coses
i d’afectes. Diré que sóc
a Cadaqués, en ple melós
i endormiscat mes de setembre
(quan les hiperbòries fembres
van mancant) del seixanta-u,
amb vent de mar sense recurs
(només que aquesta matinada
sembla que es gira tramuntana
i em fa por el fred que passarem,
per bé que l’aire serà net
i neta l’aigua: m’acontenta
més quan és bruta i ben calenta).

El dedicar vindrà primer.
A tu, Helena, que m’has fet
conèixer Cristià que imito
(només que jo del tot no rimo),
dona novella, que has marxat
amb la faldilla de tergal
i el jersei verd, a examinar-te
del Cristià de qui parlàvem
precisament, tan vivament
i els seus mots i els seus arguments
(oh Déu, com ell renegaria
si sabés que d’Erec i Enida
us n’hauríeu d’examinar!)
te’ls aplicaves a cantar
(un triomf de gall t’encenia)
la passió amb què descobries
que les coses que tu has volgut
i que algunes que has obtingut
són velles com les velles faules
i molt més velles que els exàmens:
a tu, Helena, que ara aprens
a viure (digues, em permets
que vingui a classe amb tu, i m’assegui
al teu costat, fins que me’n treguin?),
que llesta d’exàmens, demà
a la una, veurem baixar
de l’autobús, a tu, Helena,
vull oferir-te aquest poema.

A mi no em faria cap por
que fos pedregós i reblós,
però com que és teu, i tu fina,
li daré passades de llima,
miraré que el mot i que el vers
no se’m pensin que tenen drets
a una vida d’exuberància
lluny de la meva vigilància.
Serà el meu tema, justament,
el dret a fer-se independent,
però serà el dret de les filles
que jo tinc. Les meves rimes
vull que obeeixin sense embuts.
Quan tingui els mots fermats ben curt
m’atorgaré tota permesa,
patriarca que s’hi rabeja.
Seré digressiu i cursiu,
anacolútic i al·lusiu.
Faré llistes de bones coses
i de dolentes, noms de noies:
per exemple la Maribel
que enguany ens ha lluït promès
i deu tenir gust a llimona.
Jo m’entenc, i aquesta és la forma
com tinc decidit de seguir.
Potser el sol fi d’això que escric
és el meu propòsit de plagi.
Vull que d’un cop tots es refacin
que copio els medievals.
Sempre ho he fet i declarat
i sempre he vist que no s’ho creien.
Ingenus que són. Els poetes,
ben cert que som uns mentiders
però abans i encara més
cert és que som uns egoistes.
Compta que no direm mentides
de nosaltres. La veritat
ens sembla més interessant
perquè ens porta nosaltres dintre.
Sóc poeta medievista,
deixem-ho doncs per afirmat,
i deixa’m ara saludar
els lleials a l’edat mitjana
que no somnien cavalcades
ni alicorns ni sarraïns.
De cavallers, mai no n’he vist.

Si bé la seva edat mitjana
tirant a moréasiana,
no me la crec, Josep Carner
que tots nosaltres ens ha fet
i és a Brussel·les grisa d’aigua,
reclama el meu primer homenatge.

Tu amb qui parlàvem d’Ausiàs
i recordàvem «la canal
de Flandes», Rosa Leveroni,
quan uns nòrdics que Déu confongui
anaven per embarrancar
i ens ho miràvem consternats
de la terrassa del Marítim,
Rosa, no em fallis, i no oblidis
que tu em deus i jo et dec un vers
i que tant tu om jo els devem
a la Roser, que la risible
posta de sol de l’altre dia
no convé que caigui en l’oblit
ans que el seu fet li sigui dit.
Rèiem tots tres i ens astoràvem
d’aquell sanguinós melodrama
ofert al teatre de dalt
del camí vell del Port Lligat.
Recordes com el sol rodava,
baldufa negra, i s’espantava
de caure darrera el Pení?
Com si fos res tan decisiu
que un vespre mori, el poca-solta
que per tornar té la seva hora-
No segueixo, ho va dir Catul,
i la natura en fa un abús
(que ens coneix impressionables)
quan ens dóna aquests espectacles.
Sabem venjar-nos amb els mots.
Aquí en tens una versió,
però te n’enviaré una altra
amb més metàfora i menys dansa.
[...]


Font: "Poema inacabat". A: Teoria dels cossos (1966).Vist a Núvol.com i a Visat.cat.

Així és el cor: als ocells lliures no els agrada que els mirin

Autor: Miguel Veyrat (València, 1938), escriptor, traductor i periodista.

Poema complet:
He roto ya el silencio
porque
se marcharon todos.

Y ahora la amapola
en el cráneo
es una herida
que escucha
la oscura canción.

Así es el corazón:
a los pájaros
libres no les gusta
que les miren.

Font: Poema “Le dormeur du val”. Vist a A media voz.

Els no catalans no seran mai lliures si no deixen lliures els catalans

Autor: Josep Ferrater i Móra (Barcelona, 1912 - Barcelona, 30 de gener de 1991), filòsof i assagista.

Font: Vista a la notícia "El filòsof de la mesura" (La Vanguardia, 05/11/2012).

Nota: Aquest any en fa cent del naixement de Josep Ferrater.

Els pobles lliures són els que tenen la facultat i la facilitat de desfer-se de les seves lleis quan els desplauen

Autor: Joseph Joubert (Montignac, Périgord, 7 de maig de 1754 - Villeneuve-sur-Yonne, 14 de maig de 1824), filòsof i escriptor francès.

Font: Pensaments (Proa, 2009), p. 295.

Si tens un fill, ensenya'l a ser lliure. Encara que sigui a costa teua. En realitat, haurà de ser a costa teua...

Autor: Joan Fuster i Ortells (Sueca, 23 de novembre de 1922 - 21 de juny de 1992), escriptor valencià.

Font: Consells, proverbis i insolències (1968). Vista a Ser Joan Fuster: Antologia de textos fusterians, a cura de J. A. Fluixà i A. Martínez (Bromera, 1993).

Nota: Avui fa vint anys de la mort de Joan Fuster.

Un poble d'homes lliures significa que aquests homes han de ser lliures fins i tot per estar units o per deixar d'estar-ho

Autor: Manuel Aragón Reyes (Benamejí, Còrdova, 1944), catedràtic de dret constitucional espanyol.

Original: Un pueblo de hombres libres significa que esos hombres han de ser libres incluso para estar unidos o para dejar de estarlo.[ES]

Font: Vista a l'article "Romper el tabú", de José María Ruiz Sorda (El País, 05/06/2012).

No existeix la llibertat, sinó la recerca de la llibertat, i aquesta recerca és la que ens fa lliures

Autor: Carlos Fuentes Macías (Panamà, 11 de novembre de 1928 - Mèxic, D. F., 15 de maig del 2012), escriptor i sociòleg mexicà.

Original: No existe la libertad, sino la búsqueda de la libertad, y esa búsqueda es la que nos hace libres. [ES]

Font: Wikiquote.

Crec que l’home, al capdavall, és un ésser tan lliure que no se li pot discutir el dret de ser allò que ell creu ser

Autor: Georg Christoph Lichtenberg (Ober-Ramstadt, 1 de juliol de 1742 - Göttingen, 24 de febrer de 1799), escriptor satíric i científic alemany.

Font: Vista al bloc La casa en obres.

El problema és que els catalans volem dues coses alhora: ser lliures i caure bé. Impossible

Autor: Miquel Bauçà Rosselló (Felanitx, 7 de febrer de 1940 - Barcelona, desembre del 2004), escriptor balear.

Font: Vista al llibre La mort de Miquel Bauçà, d'Abel Cutillas (Editorial Fonoll, 2009, p. 109).

El que ha estat el lema de tota la meva vida i que porto al cor vull que sigui el meu crit en aquest moment transcendental: Visca Catalunya Lliure!

Autor: Manuel Carrasco i Formiguera (Barcelona, 1890 — Burgos, 1938), polític i advocat. 

Font: Vista a l'article Votaria Joan Sales a la consulta sobre la independència?, de Francesc Canosa.  

Nota: "Paraules de Manuel Carrasco i Formiguera en el moment de ser afusellat." Dedicades al senyor Duran i Lleida amb motiu del seu botiflerisme i del 73è aniversari de la mort de Manuel Carrasco i Formiguera.