Avesar-se a la realitat serà un llarg procés: passaran alguns anys fins que ja no em sentiré exiliat, exiliat d’un exili encara més dolorós que l’altre, i serà un doble procés perquè al mateix temps m’hauré d’habituar, i acceptar, que si la meva ciutat no hagués crescut durant el temps que en vaig ser fora, hauria significat que s’havia atrofiat. Ara és tan fàcil de comprendre!

Autor: Avel·lí Artís-Gener, Tísner (Barcelona, 28 de maig de 1912 - 7 de maig del 2000), escenògraf, periodista, ninotaire, traductor i novel·lista català.

Font: Al cap de 26 anys, Barcelona: Editorial Pòrtic, 1972. Vist a "Memoria y Retorno Del Exilio Republicano Catalán", de Roser Pujadas Comas d’Argemir (Universitat Rovira i Virgili i Universitat Autónoma de Barcelona).


Equivalent: Acostumbrarse a la realidad será un largo proceso: pasarán algunos años hasta que ya no me sienta exiliado, exiliado de un exilio aún más doloroso que el otro, y será un doble proceso porque al mismo tiempo me tendré que habituar, y aceptar que si mi ciudad no hubiera crecido durante el tiempo que estuve fuera, habría significado que se había atrofiado. ¡Ahora es tan fácil de comprender! [ES] [Traducció de Roser Pujadas Comas d’Argemir]

L’home, sorprès, s’adona un bon matí/ que enyora la presó, l’exili, la trinxera,/ el camp que amb més suors i angúnies va cavar;/ i que dels seus amors el que més persevera/ és el que més el va fer plorar

Autor: Joan Sales i Vallès (Barcelona, 19 de novembre 1912 - 12 de novembre de 1983), escriptor i editor català. 


Poema complet
El plaer no deixa record.
Només són dolços en el cor,
després que els anys lleugers han fet folla carrera,
els instants que ens van fer sofrir.
L’home, sorprès, s’adona un bon matí
que enyora la presó, l’exili, la trinxera,
el camp que amb més suors i angúnies va cavar;
i que dels seus amors solament persevera
el que més el va fer plorar.

(Coyoacan, 1947)


Font: "Edat madura". A: Cartes a Màrius Torres (Seguides de 'Viatge d'un moribund'). Barcelona: Club Editor, 2007, p. 652.

"El cos i l'esperit". A: El Món (25 de novembre de 1983). una ocasió, un prohom exiliat va dir que el cos de la nostra pàtria era a Catalunya, però que l'esperit era a l'exili. Sales, amb la seva contundència acostumada, va replicar-li que la separació entre el cos i l'esperit significa la mort, i que Catalunya era viva precisament allà on li calia d'ésser-ho: a Catalunya. Va insinuar que els moribunds érem nosaltres, els qui ens n'havíem allunyat

Autor: Pere Calders (Barcelona, 29 de setembre de 1912 - 21 de juliol de 1994), escriptor, periodista i dibuixant català.

Font: "El cos i l'esperit". A: El Món (25 de novembre de 1983). Vista a la guia de lectura elaborada per Biblioteques de Barcelona per "commemorar el centenari del naixement de Joan Sales, Pere Calders i Avel·lí Artís-Gener (Tísner), autors catalans que van viure de prop la Guerra Civil espanyola i van sofrir un exili forçós a Mèxic. La guia recull els documents d'aquests autors presents a les Biblioteques de Barcelona".

 

Saber que el futur no serà millor que el present és l’exili

Autor: Mahmud Darwix (Birwa, Palestina, 1945 - Houston, Estats Units, 2008), poeta palestí.

Citació completa: L’exili forma part de mi. Quan visc a l’exili porto la meva terra amb mi. Quan visc a la meva terra, sento l’exili amb mi. L’ocupació és l’exili. L’absència de justícia és l’exili. Passar-se unes quantes hores en un control militar és l’exili. Saber que el futur no serà millor que el present és l’exili. L’esdevenidor és sempre pitjor per a nosaltres. Això és l’exili.


Equivalent: El exilio es parte de mí. Cuando vivo en el exilio llevo mi tierra conmigo. Cuando vivo en mi tierra, siento el exilio conmigo. La ocupación es el exilio. La ausencia de justicia es el exilio. Permanecer horas en un control militar es el exilio. Saber que el futuro no será mejor que el presente es el exilio. El porvenir es siempre peor para nosotros. Eso es el exilio. [ES]


Font: D'un reportatge a El País l'11 de març del 2008. Vista al bloc L'efecte Jauss 2.0.