—Somni d’una alba, haurà perdut ben aviat aquesta sang subtil que la va omplir d’esclat. Fugaç també, l’amor veu perdre així la seva

Nota: Avui fa 30 anxys que va morir l'autor.

Autor: Joan Sales i Vallès (Barcelona, 19 de novembre 1912 - 12 de novembre de 1983), escriptor i editor català. 


Font: "La rosa de Xàtiva". A: Cartes a Màrius Torres. Seguides de 'Viatge d'un moribund'. Barcelona: Club Editor, 2007, p. 609.




Poema complet:

SECRETA —així un cilici dins l’ombra d’una túnica—
s’ha obert, tota sagnant, als peus d’un taronger.
L’he preferida als fruits il·lustres, perquè té
aquest perfum tan íntim i fort d’ànima única.

L’he collida a l’aurora —com un soldat obscur
que, marxant dia i nit, té per tota fortuna
l’esperança, els camins llunyans, el vi, l’atzur...
I tens la fosca sang dels déus ¡o rosa bruna!

—Somni d’una alba, haurà perdut ben aviat
aquesta sang subtil que la va omplir d’esclat.
Fugaç també, l’amor veu perdre així la seva.

Però queda per sempre el perfum, que s’eleva
com el deix de l’encens en un temple oblidat...
Jo us dono aquesta rosa. ¿És això, amiga meva?

                                                                                           Xàtiva, 1937

I aquí és quan t'adones que Déu et va donar un penis i un cervell, però no prou sang perquè funcionin tots dos alhora

Autor: Robin Williams (Chicago, Illinois, 21 de juliol de 1952), nom amb què és conegut l’actor
cinematogràfic nord-americà Robin McLaurim Williams.


Font: "Live on Broadway" (2002). Vist a Wikiquote.


Original: And that's when you realize that God gave you a penis and a brain, and only enough blood to run one at a time. [EN]

Hi ha dones que són com la primavera, dones-amants, que ens torben la sang i són incopsables, indomables, imprevisibles i juganeres com el raig del sol primaveral, i hi ha dones com l’estiu, com un prat estiuenc, càlidament acollidor, en el qual podem descansar, com la collita: aquestes són les dones-mares. Va pensar que la majoria dels homes es casen amb l’estiu i passen la resta de la vida desitjant la primavera

Autora: Monika Zgustova (Praga), escriptora, traductora i periodista.


Font: Contes de la lluna absent. A tot vent 533. Barcelona, Proa, 2010. Premi Mercè Rodoreda 2009. ISBN: 978-84-8256-573-6. Vist a Mots Muts Nats.


Nota 1: A Proa diuen: "L’obra narrativa de Monika Zgustova -que ens porta de Praga a Nova York passant per París, Barcelona i Sarajevo- exerceix una peculiar fascinació sobre el lector. Sempre hi ha alguna cosa important que hi batega, però que no és dita. Els personatges, sovint entre un amor perdut i un amor trobat, busquen per damunt de tot que no se’ls escapi la vida. Llegir els Contes de la lluna absent és una manera de replicar la fugacitat dels dies."


Nota 2: Vídeo en què Monika Zgustova explica el seu recull de relats.



Nota 3: Primer capítol del llibre, en PDF.


Foto: Josep Losada.

Es dilatava el sexe, i jo, dilatava els ulls i vaig copsar, per les sangs carnoses, un crit que em deia: crida! I ara crido, ara que ho sé tot del sexe i dels fills de puta, quan més fonda la mort, més endins de la terra!

Autor: Xavier Giol Abril, poeta manresà, em sembla.



Font: Poema inèdit vist a Tinta xinesa.



Poema complet:

Com m'ha agradat llegir-te en una llengua
que diuen que es mor.

Quina sensació d'avinença i ablaniment
portar-la de pujada cap els espadats,
l'espluga, la carranxa, la puta merla
de les darreres foscors.

Es dilatava el sexe, i jo, dilatava els ulls
i vaig copsar, per les sangs carnoses,
un crit que em deia: crida!
I ara crido, ara que ho sé tot
del sexe i dels fills de puta,
quan més fonda la mort, més endins de la terra!

L'he collida a l'aurora —com un soldat obscur que, marxant dia i nit, té per tota fortuna l’esperança, els camins llunyans, el vi, l’atzur... I tens la fosca sang dels déus ¡o rosa bruna!

Autor: Joan Sales i Vallès (Barcelona, 19 de novembre 1912 - 12 de novembre de 1983), escriptor i editor català. 



Font: "La rosa de Xàtiva". A: Cartes a Màrius Torres. Seguides de 'Viatge d'un moribund'. Barcelona: Club Editor, 2007, p. 609.




Poema complet:

SECRETA —així un cilici dins l’ombra d’una túnica—
s’ha obert, tota sagnant, als peus d’un taronger.
L’he preferida als fruits il·lustres, perquè té
aquest perfum tan íntim i fort d’ànima única.

L’he collida a l’aurora —com un soldat obscur
que, marxant dia i nit, té per tota fortuna
l’esperança, els camins llunyans, el vi, l’atzur...
I tens la fosca sang dels déus ¡o rosa bruna!

—Somni d’una alba, haurà perdut ben aviat
aquesta sang subtil que la va omplir d’esclat.
Fugaç també, l’amor veu perdre així la seva.

Però queda per sempre el perfum, que s’eleva
com el deix de l’encens en un temple oblidat...
Jo us dono aquesta rosa. ¿És això, amiga meva?

                                                                                           Xàtiva, 1937

Aquest sol que menstrua no es vol pondre. Mira la folla roja com rebutja el llençol de muntanya que l'acotxa. Un altre dia exagerat. Un altre dia se't mor cregut que el seu color no tornarà mai més, no tornarà com la sang que es podreix. Eixuga llum, llença cotons de núvols, renta't, gira't, beu el més límpid gin de lluna i mar.

Autor: Gabriel Ferrater i Soler (Reus, 20 de maig de 1922 - Sant Cugat del Vallès, 27 d'abril de 1972), escriptor i lingüista català. 


Poema com déu mana:

Aquest sol que menstrua no es vol pondre.
Mira la folla roja com rebutja
el llençol de muntanya que l'acotxa.
Un altre dia exagerat. Un altre
dia se't mor cregut que el seu color
no tornarà mai més, no tornarà
com la sang que es podreix. Eixuga llum,
llença cotons de núvols, renta't, gira't,
beu el més límpid gin de lluna i mar.


Font: "El ponent excessiu". A: Les dones i els dies. Barcelona: Labutxaca, 2010. Edició definitiva del llibre del 1968 que inclou quatre poemes inèdits. Poema i foto vistos a Ma pitom!


Foto: Posta de sol a la Mola de Colldejou, de Ramon Aladern.

La tradició va ser navalla/ d'un traç turbulent/ va emmudir el meu grill/ la papallona va avortar el seu vol/ va desaparèixer la fruita/ la corol·la es va negar en la meva sang/ Ara tinc una mica de res/ morint-se entre les meves cuixes

Autora: Arabella Salaverry (Managua, Nicaragua, 1946), poeta, narradora i actriu costra-riquenya.


Font: "Canción de niña africana". Vist al seu bloc.


Poema original:
Yo tuve una corola
tuve una flor espléndida
yo tuve una anémona
que también fue fruta de la pasión

Tuve una flor de suculentos pétalos
yo tuve una sencilla mariposa
durmiendo entre los muslos

Tuve una golondrina
Yo tuve un grillo cantando
un abejorro
tuve una tórtola
soñando entre los muslos

Pero un día
Me latió un pájaro
de desconsolado vuelo

La tradición fue navaja
de un turbulento trazo
enmudeció mi grillo
la mariposa abortó su vuelo
desapareció la fruta
la corola se anegó en mi sangre

Ahora tengo un poco de nada
muriendo entre mis muslos

Em masturbava fins que em sortia sang. Repassava tot de cares mentalment buscant-hi mostres de bellesa severa i de rectitud. L'herba em vessava pels porus. Bevia fins que quedava comatós i em despertava en un matoll o una presó qualssevol

Autor: James Ellroy, nom amb què és conegut l'escriptor estatunidenc Lee Earle Ellroy (Los Angeles, 4 de març de 1948). 

Font: De la novel·la A la caça de la dona. Barcelona: Angle Editorial, 2011, p. 48. Vist a Funestamnet desmemoriat.

Estar viu és guardar un secret,/ no sabem quin,/ ben embolicat amb les formes/ i les sedes de la llum,/ i segellat amb sang,/

Autor: Màrius Sampere i Passarell (Barcelona, 28 de desembre de 1928), poeta català.

Poema complet: 
Estar viu és guardar un secret
no sabem quin,
ben embolicat amb les formes
i les sedes de la llum,
i segellat amb sang,
i sentir-lo
dins
que es regira
més i més pesant, com un fetus
creixent no expulsable,
o com una flor que s’obrís monstruosa
i saber,
que aquest home que el porta
no el coneixerà mai
sinó massa tard,
quan el veuria
i a les fosques no el veu.

Font: Poema "El Secret". Vista al seu Twitter i a El Club dels poetes.

Tota idea, per bona que sigui, es fa dolenta quan s’escampa massa

Autor: Joan Sales i Vallès (Barcelona, 19 de novembre de 1912 - 12 de novembre de 1983), escriptor i editor català.

Font: Incerta glòria (1956). Vista al bloc Miramelsmots i a Lletres.net.

Nota: Avui fa 29 anys que va morir Joan Sales.