Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cervell. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cervell. Mostrar tots els missatges

dijous, 24 d’octubre del 2013

I aquí és quan t'adones que Déu et va donar un penis i un cervell, però no prou sang perquè funcionin tots dos alhora










Autor: Robin Williams (Chicago, Illinois, 21 de juliol de 1952), nom amb què és conegut l’actor
cinematogràfic nord-americà Robin McLaurim Williams.


Font: "Live on Broadway" (2002). Vist a Wikiquote.


Original: And that's when you realize that God gave you a penis and a brain, and only enough blood to run one at a time. [EN]











dimarts, 9 d’abril del 2013

El cervell és un òrgan sexual extraordinari


Autor: José Luis Sampedro Sáez (Barcelona, 1 de febrer de 1917 - Madrid, 8 d'abril del 2013), escriptor, humanista i economista.


Nota: Sampedro ha mort avui a 96 anys.


Original: El cerebro es un órgano sexual extraordinario. [ES]


Font: D'una entrevista amb Vicente Molina Foix al suplement "Domingo" d'El País, el 20 d'agost de 1995. 


Foto: Wikipedia.


dimarts, 19 de febrer del 2013

Fins i tot les idees més optimistes agafen un cotxe de morts per passejar pel meu cervell


Autor: Oliverio Girondo (Buenos Aires, 17 d'agost de 1891 - 24 de gener de 1967), poeta argentí.

Original i context: Mis nervios desafinan con la misma frecuencia que mis primas. Si por casualidad, cuando me acuesto, dejo de atarme a los barrotes de la cama, a los quince minutos me despierto, indefectiblemente, sobre el techo de mi ropero. En ese cuarto de hora, sin embargo, he tenido tiempo de estrangular a mis hermanos, de arrojarme a algún precipicio y de quedar colgado de las ramas de un espinillo.
Mi digestión inventa una cantidad de crustáceos, que se entretienen en perforarme el intestino. Desde la infancia, necesito que me desabrochen los tiradores, antes de sentarme en alguna parte, y es rarísimo que pueda sonarme la nariz sin encontrar en el pañuelo un cadáver de cucaracha.
Todavía, cuando llovizna, me duele la pierna que me amputaron hace tres años. Mi riñón derecho es un maní. Mi riñón izquierdo se encuentra en el museo de la Facultad de Medicina. Soy poliglota y tartamudo. He perdido, a la lotería, hasta las uñas de los pies, y en el instante de firmar mi acta matrimonial, me di cuenta que me había casado con una cacatúa.
Las márgenes de los libros no son capaces de encauzar mi aburrimiento y mi dolor. Hasta las ideas más optimistas toman un coche fúnebre para pasearse por mi cerebro. Me repugna el bostezo de las camas deshechas, no siento ninguna propensión por empollarle los senos a las mujeres y me enferma que los boticarios se equivoquen con tan poca frecuencia en los preparados de estricnina.
En estas condiciones, creo sinceramente que lo mejor es tragarse una cápsula de dinamita y encender, con toda tranquilidad, un cigarrillo. 

Font: Espantapájaros, 6 (1932). A Wikiquote i a Poesi.as.


dijous, 7 de febrer del 2013

Per Déu tinc només la tècnica; per cultura, el meu cervell. De la resta, en prescindeixo


Nota: Avui fa 73 anys que va néixer Bauçà.

Autor: Miquel Bauçà Rosselló (Felanitx, 7 de febrer de 1940 - Barcelona, desembre del 2004), escriptor balear. 

Poema complet: 
Els ancestres, la buscaren
endebades i l'error
rau del tot en el mal mètode,
comprensible en aquell temps,
amb llurs tècniques primàries.
Ignoraven el cervell,
però bé que l'intuïen.
Els déus són projecció
del neguit i del desordre
produïts per no saber
res del funcionament
d'aquest òrgan-meravella.
L'apaivagament vindrà,
com si res, quan puguem veure
com treballa i com és que
és tan extraordinari,
-qui ha fet totes les lleis-
que és capaç de consentir-nos,
consentit que pugui dir:
'no hi ha Déu ni natura
ni cap més perversió.
Per Déu tinc només la tècnica;
per cultura, el meu cervell.
De la resta, en prescindeixo'.  

Font: "Reconciliació". A: Els somnis. Barcelona: Editorial Empúries, 2010. Citació vista al seu Twitter i poema complet al mateix llibre.




dijous, 31 de gener del 2013

El cervell va més ràpid que la raó: delira, somia, fa salts mortals, funciona de mil maneres. Jo no estic en contra de raonar, ni molt menys, però no considero que la raó sigui el monarca. Vull democràcia interna entre totes les potències de l'ànima


Autor: Enric Casasses i Figueres (Barcelona, 9 de març de 1951), poeta.

Font: "Un tros de conversa amb" (Ada Castells i Enric Casasses). Suplement de Cultura del diari El Punt Avui, 09/06/2011.

Context:
A. C.
Abans comentaves que en els teus poemes, de reflexió, poca. De què molta?

E. C.
El cervell va més ràpid que la raó: delira, somia, fa salts mortals, funciona de mil maneres. Jo no estic en contra de raonar, ni molt menys, però no considero que la raó sigui el monarca. Vull democràcia interna entre totes les potències de l'ànima.

A. C.
I ara estem supeditats al paradigma de la raó.

E. C.
Supeditats, en teoria. Hi ha una aparença racional, però a tu et sembla racional que tot funcioni per l'avarícia de quatre organismes internacionals? Si un marcià ve i veu el sistema capitalista et dirà que és molt complicat i no pot funcionar. Qualsevol estructura és més factible que aquesta. 



dilluns, 3 de desembre del 2012

Em vaig deslligar,/ em vaig abandonar del tot/ i me'n vaig anar/ cap als plaers,/ que mig reals,/ mig imaginats,/ eren al meu cervell.// Hi vaig anar/ en la nit il·luminada,/ i vaig beure licors forts,/ com els que beuen/ els temeraris de la voluptuositat


Autor: Constantino Petrou Cavafis (Alexandria, Egipte, 29 d'abril de 1863 - 29 d'abril de 1933), poeta grec.

Equivalent:
Me desaté,
me abandoné del todo
y fui
hacia los placeres,
que medio reales,
medio imaginados,
en mi cerebro estaban.

Fui
en la noche iluminada,
y bebí licores fuertes,
como los que beben
los temerarios de la voluptuosidad.

Font: Poema "Fui". Vist a Antihéroe letrado.

dijous, 23 d’agost del 2012