En les èpoques tranquil·les, quan odiem pel plaer d'odiar, ens hem de buscar enemics que ens acceptin —deliciosa preocupació que ens estalvien les èpoques agitades

Autor: Emil Cioran (Raşinari, Transsilvània, 8 d'abril de 1911 -  
París, 20 de juny de 1995), filòsof romanès.



Font: Syllogismes de l’amertume. París: Editions Gallimard, 1952. Silogismos de la amargura. Barcelona: Tusquets Editores, 1990 (tercera edició, 1997).



Equivalent: En las épocas apacibles, cuando odiamos por el placer de odiar, debemos buscarnos enemigos que nos acepten —deliciosa preocupación que nos ahorran las épocas agitadas. [ES]

És trist que els enemics de Catalunya m’hagin condemnat a no poder fer per ella gran cosa més que estudiar-ne la llengua

Autor: Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 21 de març de 1905 - Pineda de Mar, Maresme, 2 de gener de 1997), lingüista català. 




Font: Carta a Joan Sales (24/02/1971). A: Epistolari Joan Coromines-Joan Sales. Barcelona: Curial, 2004. Vist a Minimàlia.

Només heu de tenir enemics que calgui odiar, però no pas enemics que calgui menysprear: heu d'estar orgullosos del vostre enemic

Autor: Friedrich Wilhelm Nietzsche (Röcken-Lützen, Alemanya, 15 d'octubre de 1844 - Weimar, Alemanya, 25 d'agost de 1900), filòsof alemany.


Font: Així parlà Zaratustra. Barcelona: Quaderns Crema, 2007. Traducció de Manuel Carbonell Florensa.


Imatge: «Kleiner Nietzsche-Kopf», dibuix de Hans Olde per a la fotosèrie Der kranke Nietzsche, 1899.

Impossible de complir amb la sentència de mort contra la llengua catalana dictada ara fa 33 anys, el bilingüisme ha esdevingut una de les armes dels enemics de Catalunya

Autor: Eugeni Xammar i Puigventós (Barcelona, 17 de gener de 1888 - l'Ametlla del Vallès, 9 de desembre de 1973), periodista, s'inicià professionalment com a crític musical en les revistes catalanistes. 


Font: D'una carta del 1973. Vist al "Mirador Xammarià" d'Acontravent.


Context: En pensar-hi, em ve a la memòria el fet següent: l’any 1972, Eugeni Xammar va rebre una carta dels organitzadors d’un homenatge a Xavier Regàs, convidant-lo a assistir-hi. Com que el text era bilingüe, els el va tornar amb una llarga resposta de la qual cal citar aquest paràgraf: «El meu gest no vol tenir res d’ofensiu per a ningú. Però és perfectament explicable. Parlo correctament set llengües. N’escric amb relativa correcció cinc. Nogensmenys, els documents bilingües catalano-castellans no els entenc. I quan dic que no els entenc, vostès ja m’entenen. Vull dir que els entenc massa.
En efecte. Impossible de complir amb la sentència de mort contra la llengua catalana dictada ara fa 33 anys, el bilingüisme ha esdevingut una de les armes predilectes dels enemics de Catalunya. Del que ara es tracta és precisament d’això: fer de la nació catalana una «región» bilingüe amb un «idioma oficial único». Dit d’altra faisó: fer dels catalans un poble híbrid, mansoi i amant de la comoditat: llana i pell d’anyell i veu (bilingüe) de cabrit». Davant d'una situació semblant el meu refús és total, categòric, irreversible. Entre la llista dels firmants de la convocatòria per a l'homenatge a Xavier Regàs, m'ha semblat, per exemple, molt natural, de trobar-hi la signatura del senyor Esteve Bassols, ninot altament representatiu del bilingüisme oficial i grassament remunerat.
M'ha semblat en canvi, tristíssima, consternant, la desfilada, sota la bandera, més aviat bruta, del bilingüisme, d'altres noms que a Catalunya tenen, o haurien de tenir, un valor representatiu. O és que potser a Catalunya ja no hi ha ningú que representi o vulgui representar res d'estricament i exclusivament català?

La llibertat comença per la capacitat de pensar al marge de les trampes emocionals que et paren amics i enemics per controlar-te

Autor: Enric Vila (Barcelona, 1972), historiador, escriptor i periodista català.

Font: "Mucha policía", article publicat a El Singular Digital (05/05/2013).

Context:

Em sembla que l'escriptor de Palafrugell veia molt clar que un atac sense solta ni volta és tan perillós com un elogi desmesurat. La llibertat comença per la capacitat de pensar al marge de les trampes emocionals que et paren amics i enemics per controlar-te. Per mi, encara que no sigui tan periodïstic, resulta igual de nociu que es compari Mas amb Hitler com que es nomeni Pujol espanyol del año. En el fons només són dues cares de la mateixa relació de dominació que hem permès durant tants anys. No sé de què ens escandalitzem ara, ni on volem arribar amb aquests atacs de dignitat. Deu ser que ens en queda poqueta.

Qui és realment fidel, abans renuncia a un amic que a un enemic

Autor: Karl Kraus (Jičin, Bohèmia, 28 d'abril de 1874 - Viena, 12 de juny de 1936), escriptor austríac.


Equivalent: Quien es realmente fiel, antes renuncia a un amigo que a un enemigo. [ES] [Traducció de Guillermo Fernández]


Font: "Antología de aforismos". (Revista de la Universidad de México).

El consumisme consumeix qualsevol capacitat de qüestionament. El passat es fa obsolet. En conseqüència, la gent perd la personalitat, la identitat, i, llavors han de buscar i trobar un enemic per definir-se. L'enemic –al marge de quina sigui la seva ètnia o religió– sempre es troba entre els més pobres

Autor: John Berger (Londres, 5 de novembre de 1926), crític d'art, pintor i escriptor anglès. 


Context: Lo que distingue a la tiranía global actual es que no tiene rostro. No hay Führer ni Stalin ni Cortés. Su manera de funcionar varía de un continente a otro, y la historia local modifica sus modos, pero sus pautas generales son las mismas, una pauta de comportamiento circular.
La división entre los pobres y los relativamente ricos se transforma en un abismo. Se echan por tierra las limitaciones y recomendaciones tradicionales. El consumismo consume toda capacidad de cuestionamiento. El pasado se hace obsoleto. En consecuencia, la gente pierde su personalidad, su identidad, y entonces han de buscar y encontrar un enemigo a fin de definirse. El enemigo –al margen de cuál sea su etnia o su religión– siempre se encuentra entre los mas pobres. Ahí es donde esa pauta circular se transforma en un círculo vicioso.
Económicamente, el sistema produce, junto con riqueza, cada vez más pobreza, más y más familias sin techo, al tiempo que desde una perspectiva política promueve ideologías que articulan y justifican la exclusión y la eliminación posterior de las hordas de nuevos pobres.
Este nuevo círculo político-económico es el que fomenta esa constante capacidad humana para la crueldad que termina borrando la imaginación.


Font: El cuaderno de Bento, Madrid: Alfaguara, 2012, p. 85. Vist a Xiztoria.

Li agrada complir anys; els seus enemics també envelleixen

Autor: Eloy Tizón (Madrid, 1964), escriptor espanyol.

Original: Le agrada cumplir años; sus enemigos también envejecen. [ES]

Font: "Aforismos urgentes" (El Cultural, 14/01/2011).

I és que les emocions empàtiques, la nostra capacitat de compartir i ser solidaris, són el pitjor enemic que té el consum. Per ser més ètics caldria anar cap a un sistema que no incentivés el contrari del que predica

Autor: Albert Pla Nualart, filòleg i responsable lingüístic del diari ARA.

Article complet: 
Quan sentim que la corrupció ens assetja, els mitjans acudim a aquesta catedràtica de filosofia moral perquè ens expliqui per què no som ètics i què hem de fer per ser-ho. I el primer que ella ens diu, citant Spinoza, és que la racionalitat pura mai ens fa millors.

¿Saben els milionaris que posant els diners en paradisos fiscals creen inferns socials? ¿Sabia algú com Aristòtil que era aberrant posseir persones? Per què poden i podien dormir tranquils?

En el fons de les nostres neurones hi ha les emocions que saben que no està bé, però quan el consens social aprova el que condemnen parlen tan baixet que no les sentim.

Vivim dins de climes morals que debiliten part del nostre potencial de mala consciència. Només la virtut excepcional en pot fer abstracció. I és per això que tot intent de ser més persones ens obliga a plantejar-nos quines emocions estimula i inhibeix la nostra societat.

Quan ens ho mirem així, veiem la corrupció com l'inevitable corol·lari d'un sistema econòmic que es gasta molts milions en publicitat per aïllar les nostres emocions de l'empatia: "Preocupa't només del teu benestar i limita't a gaudir al màxim".

I és que les emocions empàtiques, la nostra capacitat de compartir i ser solidaris, són el pitjor enemic que té el consum. Per ser més ètics caldria anar cap a un sistema que no incentivés el contrari del que predica.

Potser ja no ens servirà per anar al Cel, però encara surt a compte per raons tan egoistes, i poderoses, com ara salvar el planeta o ser una miqueta més feliços.

Font: "No hi ha ètica sense emocions". Article publicat al diari ARA (07/02/2013).

Per neutralitzar els envejosos, hauríem de sortir al carrer amb crosses. Només l'espectacle de la nostra degradació humanitza una mica els nostres amics i els nostres enemics

Autor: Emil Cioran (Raşinari, Transsilvània, 8 d'abril de 1911 - París, 20 de juny de 1995), filòsof romanès.

Equivalent: Para neutralizar a los envidiosos, deberíamos salir a la calle con muletas. Únicamente el espectáculo de nuestra degradación humaniza algo a nuestros amigos y a nuestros enemigos [ES].

Font: Ese maldito yo. Barcelona: Tusquets,  2008.Vista a Documenta minima.

Escrivim pensant en els nostres enemics: o per fer-hi proselitisme, o per corrompre’ls

Autor: Joan Fuster i Ortells (Sueca, 23 de novembre de 1922 - 21 de juny de 1992), escriptor valencià.

Font: Consells, proverbis i insolències (1968). Vista a l'article "Joan Fuster, un escriptor de conversa", d'Isidre Crespo. 

Nota: Avui fa vint anys de la mort de Joan Fuster.

Reivindiqueu sempre el dret a canviar d’opinió: és el primer que us negaran els vostres enemics

Autor: Joan Fuster i Ortells (Sueca, 23 de novembre de 1922 - 21 de juny de 1992), escriptor valencià.

Font: Aforismes (Bromera, 2000). Vista al Twitter de la Carme Vilaró.

Nota: Dema passat, 21 de juny, farà vint anys de la mort de Joan Fuster.