'La plaça del diamant' és una obra reeixidíssima d’una literatura plenament madura, en una llengua plenament vigent, totalment «natural». Formidable! Per ara, tothom comparteix el meu parer –cosa que em fa contentíssim. En Joan Oliver també està tot engrescat, En Benguerel ni cal dir. L’Oliver em deia: «I no li van donar el Sant Jordi? És monstruós!» És exactament monstruós

Autor: Joan Sales i Vallès (Barcelona, 19 de novembre 1912 - 12 de novembre de 1983), escriptor i editor català. 


Font: Mercè Rodoreda - Joan Sales. Cartes completes (1960-1983). Club Editor, 2008, p.107-108. Vist a cal rèflex.
 

Nota: El mes passat va sortir al mercat a Londres In Diamond Square, la segona traducció de l'obra al Regne Unit i la tercera a l'anglès.

Si haguéssiu vist com vaig quedar després de la carbassa del jurat del Sant Jordi... ni els gossos no m’haurien arreplegat. Amb la il·lusió amb què la vaig escriure ['La plaça del diamant'] –no rigueu– pensant que donava una novel·la bona al meu país... i rebo una bella guitza on no està bé d’anomenar. Em vaig resignar pensant que era un jurat d’incompetents i vaig procurar reforçar el meu respecte a la senilitat

Autora: Mercè Rodoreda i Gurguí (Barcelona, 10 d'octubre de 1908 - Girona, 13 d'abril de 1983), escriptora catalana.



Font: Mercè Rodoreda - Joan Sales. Cartes completes (1960-1983). Club Editor, 2008. Vista a cal rèflex.



Nota: El mes passat va sortir al mercat a Londres In Diamond Square, la segona traducció de l'obra al Regne Unit i la tercera a l'anglès.

Si jo fos dictador, prohibiria la loteria i els premis literaris

Nota: Jo també. De fet, ahir vaig fer aquesta piulada amb motiu del premi Ramon Llull 2013: "Somio una Catalunya independent on no hi hagi premis literaris (altrament coneguts com 'premis de les editorials')." 


Autor: Joan Sales i Vallès (Barcelona, 19 de novembre 1912 - 12 de novembre de 1983), escriptor i editor català. 


Font: Mercè Rodoreda - Joan Sales. Cartes completes (1960-1983). Club Editor, 2008. Vista al Twitter del Sales.

Per a un poeta català, el premi literari és com per a la 'pornostar' el lubricant o la lavativa: imprescindible per treballar

Autor: Abel Cutillas (Vinaixa, 1975), llicenciat en història i filosofia. També ha publicat el recull d'aforismes Viure mata i l'assaig Pensar l'art. Kant, Nietzsche, Tàpies, Bauçà.

Citació completa: Respecte a la poesia, hi ha una altra cosa que s'ha de fer pública perquè el lector entengui qui i què era Miquel Bauçà, una altra cosa a part del que ja hem comentat abans sobre la prohibició explícita que els seus llibres siguin traduïts al castellà i al francès. Miquel Bauçà va guanyar el premi de poesia Miquel de Palol el 1993.

Per a un poeta català, el premi literari és com per a la pornostar el lubricant o la lavativa: imprescindible per treballar. I el premi de poesia Miquel de Palol que s'entrega a la culta i europea ciutat de Girona no és pas un premi menor. Doncs bé, Bauçà va guanyar aquest premi amb un llibre de versos titulat En el feu de l'ermitatge. No cal que el busqueu al Google, no existeix com a llibre, no el va voler publicar.

Un poeta català que guanya un premi important de poesia i que no el vol publicar. No em surt una metàfora prou dura. Simplement indescriptible. L'art de desaprofitar l'oportunitat. Com si un gos afamat (ara sí que em surt) es deixés morir de gana davant del plat ple de tall.
Perquè el cicle de la poesia és aquest: fer versos, guanyar un premi, publicar, que et comprin, llegeixin i ensabonin altres poetes, passar a formar part dels jurats que donen els premis, fer versos, guanyar un altre premi, publicar, que et comprin, llegeixin i ensabonin poetes a qui tu has donat algun premi com a membre d'un jurat, fer versos, ensabonada, esbandida...

Morirem cantant.

XXXIII

No guanyar premis i no ser traduït: convertir en somni el malson persistent de tot escriptor català.


Font: Vista al llibre La mort de Miquel Bauçà. Editorial Fonoll, 2009, p. 90-91.