divendres, 30 de març del 2012

Els humans exterminem espècies animals sense adonar-nos que la seva desaparició és el preludi de la nostra

Autor: Víctor Alexandre i Benet (Barcelona, 1950), periodista i escriptor català.

Font: Llegida a les Viquidites

Agraïment: Volem donar les gràcies a Edicions Proa, que ens ha fet arribar aquesta citació a través del formulari del Diccitionari.

La mejor herencia educativa que podemos dejar a nuestros hijos es la curiosidad. Solo si se preguntan cosas constantemente, serán capaces de seguir su educación después de la escuela y seguirán estando al dia en el mundo de la robótica y los cambios constantes de profesión

Autor: Xavier Sala i Martín (Cabrera de Mar, 17 de juny de 1963), economista català.

Citació més llarga: a diferència dels voluntaris de les ONGs, els missioners fan un compromís vital, que implica dedicar-hi tota la vida. Alguns cooperants se’n van allà a passar dos mesos com si anessin a Disneylàndia, pugen a l’atracció de la pobresa i van a veure pobres. Després, quan tornen aquí, es posen les rastes i se’n van a Gràcia a explicar-ho a tothom. Perquè el seu objectiu no és solucionar el problema sinó sentir-se bé. Cadascú es distreu com vol, però a aquest cooperant jo no li donaré diners. En canvi, els missioners que van cap allà i que s’hi estan tota la vida, tenen una determinació que no tenen els altres. I segon, el fet que els cooperants hi vagin temporades curtes vol dir que sovint no tenen ni idea de com funcionen les coses a l’Àfrica. Un capellà que porta vint anys vivint allà entén els problemes molt millor que tu o que jo, que hi podem anar tres mesos. Tenen molta més informació que nosaltres, i que els cooperants que van i vénen, vénen i van. Per tant, és qüestió de compromís i és qüestió d’informació.  

Font: Converses amb Xavier Sala i Martín. Edicions Dau, 2007.

Aviat sortireu de l'atur i tornareu a la precarietat

Autor: Juan Ramón Mora (Barcelona, 1967), dibuixant d'humor gràfic català.

Font: Vista al bloc del partit SAIN.

Sense comparar, és clar, però Espanya és el millor país del món

Autor: Jaume Perich i Escala (Barcelona, 1941-1995), humorista gràfic i escriptor català.

Font: Nacional II, Barcelona, 1972.

Si busques la teva mitja taronja, a mi no em miris. Tinc dos melons

Autora: Lay Lady Lay, piuladora.

Original: Si buscás a tu media naranja, a mi no me mires. Tengo dos melones. [ES]

Font: Vista al seu Twitter.

Jo sóc la teva mitja taronja, però tu ets mig idiota

Autor: Anònim.

Font: Vista arreu. Aquí, per exemple.

dijous, 29 de març del 2012

Mentre busco la meva mitja taronja, vaig menjant mandarines

Autora: Najat El Hachmi (Nador, Marroc, 2 de juliol de 1979), escriptora catalana d'origen amazic.

Font: Llegida al llibre La caçadora de cossos, com a citació introductòria. L'autora diu que ho ha vist escrit en una pissarra d'una perruqueria del barri de Gràcia de Barcelona.

Agraïment: Volem donar les gràcies a la Carme Rosanas, que ens ha fet arribar aquesta citació a través del formulari del Diccitionari.

Endevinar una persona és descobrir-la, en definitiva posar-la en ridícul. Si voleu viure amb tranquil·litat, eviteu d'endevinar la gent

Autor: Josep Pla i Casadevall (Palafrugell, 8 de març de 1897 - Llofriu, 23 d'abril de 1981), escriptor i periodista català.

Citació completa: Endevinar una persona és descobrir-la, en definitiva posar-la en ridícul. Si voleu viure amb tranquil·litat, eviteu d'endevinar la gent. Si no us agrada d'endevinar-vos, tractar d'endevinar els altres no té a penes sentit.
Hi ha persones que per fer-se estimar, no estimen ningú. És una ingènua fanfarroneria.

Font: Notes disperses, Edicions Destino, 1992, p. 302.



Els acadèmics escriuen com s'hauria d'escriure; els homes d'esperit, escriptors o no, escriuen com escriuen

Autor: Charles Augustin Sainte-Beuve (Boulogne-sur-Mer, 23 de desembre de 1804 - París, 13 d'octubre de 1869), escriptor i crític literari francès.

Context: Els mots de Sainte-Beuve: "Els acadèmics escriuren com s'hauria d'escriure; els homes d'esperit, escriptors o no, escriuen com escriuen", estan molt bé.

Font: Notes disperses, de Josep Pla. Edicions Destino, 1992, p. 262.

dimecres, 28 de març del 2012

Qui menysprea tot allò que no entén, està condemnat a no entendre mai res

Autor: Ferran Cerdans Serra (Santpedor, 3 de desembre de 1974), escriptor català.

Font: Del llibre d'aforismes La dita a l'ull (2008).

Agraïment: Volem donar les gràcies al Ferran Cerdans Serra, que ens ha fet arribar aquesta citació a través del formulari del Diccitionari.

Qui ha fallat no ha estat el poble; després de tres-cents anys de persecució legal, cinc-cents de desídia, avui, a l'entrada del segle XXI, la nostra llengua continua essent la del poble, que ha superat la desídia primer i la voluntat després dels poders dominants

Autor: Ramon Barnils i Folguera (Sant Cugat del Vallès, 13 d'octubre de 1940 - Reus, 14 de març del 2001), periodista català.

Citació més llarga: Aquest llibre [Sabotatge a la llengua] demostra que sempre, i sobretot ara, ens calen polítics. Que allò que més ens cal en aquest moment de la nostra història no són ni guerrers ni resistents -si no és el mateix-, ni gent que tingui raó -gent que raoni, intel·lectuals-. De resistents per sort en tenim més que un frare en beneiria, de raonadors -de filòlegs i periodistes, va- més que un foc no en cremaria, afortunadament. Els raonadors ja ens han deixat teòricament clar que som i quin és el nostre paratge. De guerrers o resistents ja en tenim prou perquè els nostres enemics, com els qualifica sense treva Miquel Bauçà, es veuen obligats per la conjuntura internacional a utilitzar les armes de la democràcia; i amb democràcia, per subtilitzada que estigui, qui té la paella pel mànec no són ni els militars ni els profetes sinó els simples, oliosos, odiosament pràctics polítics: els administradors de les nostres coses que els raonadors raonen i els resistents revifen.
Llegint aquest llibre hom s'adona que qui ha fallat no ha estat el poble; després de tres-cents anys de persecució legal, cinc-cents de desídia, avui, a l'entrada del segle XXI, la nostra llengua continua essent la del poble, que ha superat la desídia primer i la voluntat després dels poders dominants.
Llegint aquestes pàgines hom no troba documentats atacs contra la nostra llengua procedent del poble, de la ciutadania, del ciutadà. Els atacs contra la llengua del poble i de la ciutadania, documenta el llibre, provenen dels col·lectius que han pretès i pretenen dominar aquest poble i aquesta ciutadania. I no res és més eficaç per a dominar que dominar la llengua, única expressió perfecta del tot individual, i col·lectiu [...]

Font: "Pròleg" del llibre Sabotatge a la llengua: les armes legals contra el món català, Mallorca, segles XVIII-XX, de Rosa Maria Calafat. Palma de Mallorca: Lleonard Muntaner, 1999, p. 9-10.

Una dona sense home és com un peix sense bicicleta

Autora: Gloria Marie Steinem (Toledo, Ohio, 25 de març de 1934), periodista, escriptora i activista dels drets de la dona, estatunidenca.

Font: La mejores citas de provocación. Barcelona: Ediciones Robinbook, 2008, p. 42.

Aquesta gent que es queixa de la crisi, ¿no podrien abstreure's i contemplar per un moment la bellesa d'una civilització que s'ensorra?

Autor: Cronopio, piulador. 

Original: Esa gente que se queja de la crisis, ¿no podrían abstraerse y contemplar por un instante la belleza de una civilización que se derrumba?

Font: Vista al seu Twitter.

Les dones sou capaces d'odiar coses només pel fet de no saber on posar-les

Autor: Tyler Durdan, piulador.

Original: Las mujeres sois capaces de odiar cosas solo por el hecho de no saber donde colocarlas.

Font: Vista al seu Twitter.


Un llibre potser és l'únic lloc del món on dos estranys poden trobar-se

Autor: Paul Auster (Newark, Nova Jersey, EUA, 3 de febrer de 1947), novel·lista, poeta, guionista i director de cinema estatunidenc.

Font: D'una entrevista a La Vanguardia del 16 de març del 2012.

dimarts, 27 de març del 2012

Sóc un optimista cínic: sempre crec que les coses sortiran bé però per les raons incorrectes

Autor: Mark Berger (San Francisco, Califòrnia, EUA, 14 de maig de 1943), supervisor de mescles sonores i muntador, amb quatre Oscar de Hollywood.

Citació original: Yo soy un optimista cínico: siempre creo que las cosas van a salir bien pero por las razones incorrectas. [ES]

Font: Llegida a "La Contra" de La Vanguardia del 4 de març de 2011.

Agraïment: Volem donar les gràcies a l'Òscar Àrias i Burguera, que ens ha fet arribar aquesta citació a través del formulari del Diccitionari.

Per això el teatre és tan avorrit; perquè s'assembla tan poc a la realitat humana

Autor: Josep Pijoan i Soteras (Barcelona, 1881 - Lausana, 1963), historiador, poeta, assagista i tractadista d'art català.

Citació més llarga: [Joan] Maragall cregué que tothom pot tenir raó si el que hom postula és autèntic i sincer -és a dir, si té fe en la pròpia fe. Aquesta és una de les claus que pot explicar-nos la conducta de Maragall. És una clau d'un maneig no gaire fàcil. És, en efecte, molt complex, enormement difícil, discernir, a cada moment, la sinceritat i l'autenticitat humanes. Els homes són fets de contradiccions permanents, i els caràcters unilaterals, segons la tragèdia, són molt rars. Per això el teatre és tan avorrit; perquè s'assembla tan poc a la realitat humana.

Font: Vista a Joan Maragall: un assaig, de Josep Pla (Edicions Destino, 2011, p. 86). 

Nota: Avui és el Dia mundial del teatre.

Res més fútil, més fals, més va i més... necessari que el teatre

Autor: Louis Jouvet (Crozon, Finisterre, 1887 - París, 1951), actor de teatre francès.

Font: Diccionari de citacions i frases de renom. Editorial Claret, 1997.

Nota: Avui és el Dia mundial del teatre.

No et pensis que ets bo pel simple fet que no tens poder

Autor: Carl Schmitt (Plettenberg, Alemanya, 11 de juliol de 1888 - 7 d'abril de 1985), jurista, filòsof, teòric polític i professor de dret alemany.

Equivalent: No creas que eres bueno por el mero hecho de que no tienes poder. [ES]

Font: Vista al bloc Cites.

dilluns, 26 de març del 2012

Si quan el poeta escriu el poema hagués de consultar el diccionari, seria com un soldat que enmig del combat hagués de consultar el manual...

Autor: Joan Margarit i Consarnau (Sanaüja, 11 de maig de 1938), poeta i arquitecte català.

Citació completa: Les paraules d'un poema han d'estar garantides pel seu ús, han de ser paraules "rodades" que el lector —i molt menys encara el poeta no ha d'aprendre, justament, en el poema. Per dir-ho amb paraules de Baudelaire: si quan el poeta escriu el poema hagués de consultar el diccionari, seria com un soldat que enmig del combat hagués de consultar el manual d'utilització de la seva arma.

Font: Pertany a l'Antologia del navegant, p. 118. De cal Gazo.

Nota: Diu Margarit que la citació és de Baudelaire, però no hem trobat aquesta referència.

El patiment és inútil, la mort és irremeiable, i ni l'un ni l'altra no tenen mai cap sentit

Autor: Bukowski, sobrenom de Juan José Cerero, escriptor.

Original: El sufrimiento es inútil, la muerte es irremediable, y ni el uno ni la otra tienen nunca ningún sentido. [ES]

Font: Vista al seu Twitter.

El vuitanta per cent dels homes casats enganya les seves dones als Estats Units. La resta ho fa a Europa

Autor: Jackie Mason (Sheboygan, Wisconsin, 9 de juny de 1936), humorista estatunidenc.

Font: La mejores citas de provocación. Barcelona: Ediciones Robinbook, 2008, p. 84.

El bilingüisme és un conyàs i a més és impossible: una reunió de TupperSex es pot fer en català o en castellà, però no en els dos idiomes alhora

Autor: Anònim.

Font: Vista en un comentari a l'E-notícies.

Em desanima la superficialitat, que es nota en la incapacitat per estar a soles amb nosaltres mateixos. Educar consisteix a ensenyar el jove a estar a soles amb ell mateix

Autor: Jaume Cabré i Fabré (Barcelona, 1947), escriptor català.

Font: D'una entrevista a La Vanguardia el 7 de març del 2012.

va rebre el premi de la Pau que atorguen els llibreters alemanys. “La mateixa paraula un dia pot irradiar una gran esperança i l’endemà emetre raigs mortals. La mateixa paraula pot ser ara verídica, ara fal·laç, ara enlluernadora, ara decebedora, pot obrir perspectives fabuloses i tot seguit col·locar a terra les ­vies que condueixen a arxipèlags sencers de camps de concentració. La mateixa paraula pot ser un dia la pedra que fonamenta la pau i l’endemà cadascuna de les seves lletres pot ressonar amb el soroll de les metralladores”.Un país que es troba en una cruïlla històrica ha de tenir alguna opinió sobre si mateix, sobre les seves possibilitats, sobre què vol ser, quina funció vol exercir, a què vol apostar i què intentarà evitar

Autor: Václav Havel (Praga, 5 d'octubre de 1936 - Hrádecek, Bohèmia Oriental, 18 de desembre del 2011), dramaturg i polític txec.

Font: Vista a la Lletra 111, el butlletí de Català Sempre.

divendres, 23 de març del 2012

Elionor, la futura Reina d'Espanya... Bé, això serà si no surt lesbiana, és clar

Autor: Federico Jiménez Losantos (Orihuela del Tremedal, Terol, 1951), periodista espanyol.

Original: Lenor, la futura Reina de España... Bien, eso será si no sale lesbiana, claro. [ES]

Font: La mejores citas de provocación. Barcelona: Ediciones Robinbook, 2008, p. 17.

Jo sempre sóc amable amb tothom, però a partir de dues o tres copes ja em torno reverencial

Autor: Francesc Pujols i Morgades (Barcelona, 1882 - Martorell, 1962), crític, autor dramàtic, poeta, humanista, historiador, filòsof i escriptor català.

Context: Pujols va ser sempre un home de cortesia extremada. Un dia es comentava davant seu la profunda veritat continguda en la frase llatina “In vino veritas”. Cada persona, deia un interlocutor, es comporta com qui realment és després d’haver begut generosament.
—Exacte –observà Pujols–, jo sempre sóc amable amb tothom, però a partir de dues o tres copes ja em torno reverencial. 

Font: Vista al web del Guillem Carol.


Anomenem 'contra natura' el que és contrari al costum; i no hi ha res que no ocorri sinó segons la natura, sigui el que sigui. Que la raó universal i natural foragiti en nosaltres l'error i l'estupor que la novetat ens aporta

Autor: Michel de Montaigne, nom amb què és conegut Michel Eyquem, senyor de Montaigne (castell de Montaigne, Perigord, 28 de febrer de 1533 - 13 de setembre de 1592), moralista francès.

Font: Essais (Assaigs), llibre segon. Vista al bloc de l'Efrem.

La prova més concloent que ningú no és profeta a la seva terra ens la dóna la informació meteorològica


Autor: Jaume Perich i Escala (Barcelona, 5 de novembre de 1941 - Mataró, 3 de febrer de 1995), humorista gràfic i escriptor català.

Font: Nacional II (1972). Vista a casa meva.

Nota: Per celebrar el Dia meteorològic mundial.


Hi ha poca gent que hagi pogut arribar a la conclusió que els diners no donen la felicitat per pròpia experiència A mi em sembla un malbaratament gastar tot un miracle en la curació d’un sol cec, baldat o malalt

Autor: Jaume Perich i Escala (Barcelona, 1941-1995), humorista gràfic i escriptor català.

Font: Nacional II, Barcelona, 1972.

dijous, 22 de març del 2012

Qualsevol preu passat va ser millor

Autor: Jaume Perich i Escala (Barcelona, 1941-1995), humorista gràfic i escriptor català.

Original: Meditación. Qualquier precio pasado fue mejor [ES].

Font: Nacional II, Barcelona, 1972.

Quan l'aigua t'arriba al coll, no et preocupis si no és potable

Autor: Stanislaw Jerzy Lec (Lviv, Ucraïna, 1906 - Varsòvia, Polònia, 1966), escriptor polonès.

Font: Vista al bloc Realitats divergents.

Nota: Per celebrar el Dia mundial de l'aigua.

Si crides tres vegades el nom de la teva mare davant el mirall del lavabo, apareix una mà per la porta aguantant un rotllo de paper higiènic

Autor: JorgeT, piulador.

Original: Si gritas tres veces el nombre de tu madre frente al espejo de baño, aparece una mano por la puerta sosteniendo un rollo de papel higiénico. [ES]


Font: Vista al seu Twitter.

dimecres, 21 de març del 2012

La poesia no és una cambra closa on es crea un món fals d'ensomni. La poesia és un alliberament, és una evasió, però una evasió dins la veritable realitat

Autor: Marià Manent i Cisa (Barcelona, 1898 - Barcelona, 1988), escriptor català.

Citació més llarga: La poesia no és una cambra closa on es crea un món fals d'ensomni. La poesia és un alliberament, és una evasió, però una evasió dins la veritable realitat [...]
Aquesta evasió és, al capdavall, un misticisme. La relació directa, plena d'emoció i d'amor, que estableix entre l'ànima i el món. El fruit d'aquesta emoció és una poesia pura, que troba la seva matèria en la realitat present. Aquesta poesia de descobriment no cerca el motiu del seu cant en èpoques antigues i països llunyans, mig irreals o de llegenda, com fa la poesia artificiosa.

Font: "L'aroma d'arç" ("24 de juliol de 10919") A: Dietari dispers. Vista aquí.

No hi ha res com els versos, com els versos bons, és clar, per a consagrar per segles i segles qualsevol ximpleria evident sota un pompós aspecte de veritat inapel·lable

Autor: Joan Fuster i Ortells (Sueca, 23 de novembre de 1922 - 21 de juny de 1992), escriptor valencià.

Citació més llarga: No hi ha res com els versos, com els versos bons, és clar, per a consagrar per segles i segles qualsevol ximpleria evident sota un pompós aspecte de veritat inapel·lable. Unes quantes paraules venturosament escandides poden suggestionar generacions de càndids lectors, que la formulació encantadora sol distreure de les raons formulades.

Font: Diccionari per a ociosos. Edicions 62, 2009, p. 274.

Com l'aigua en certes terres baixes, la poesia sol·licita, inunda i penetra de per tots costats la nostra vida: s'hi filtra i la corrompria sense el drenatge i els canals del poema

Autor: Carles Riba i Bracons (Barcelona, 29 de setmbre de 1893 - Barcelona, 12 de juliol de 1959), escriptor i humanista català. 

Citació completa: En el cinquantenari de la mort de Verdaguer, Carles Riba llegí, a la sessió plenària de l'Institut d'Estudis, una memòria al·lusiva, en la qual es troben aquestes inoblidables frases: "Com l'aigua en certes terres baixes, la poesia sol·licita, inunda i penetra de per tots costats la nostra vida: s'hi filtra i la corrompria sense el drenatge i els canals del poema. El poema, com a forma realitzada, és la defensa de la nostra vida contra la poesia." 

Font: "Memòria de Verdaguer, en el cinquantenari de la seva mort", dins Obres completes II. Barcelona: Clàssics catalans del segle XX, Edicions 62, 1965. Vista a Notes disperses, de Josep Pla. 

Nota: En podeu llegir una mica més aquí.

La cançó trista ha de ser la més breu/ Si és que no pots callar, somriu, cor meu

Autor: Màrius Torres i Perenya (Lleida, 1910 - Sant Quirze Safaja, 1942), poeta català.

Font: Del poema "Elegia" (Poesia, 1938).Vista al Twitter de la Carme Bové.

Poema complet (vist al bloc Inspira):

La cançó trista ha de ser la més breu             
Si és que no pots callar, somriu, cor meu.

Com tot el cel després de ploure, encara,
reneix en una gota d'aigua clara

i el crit del mar ressona eternament
en els cargols marins, miralls del vent,

el gran dolor que en el meu cor habita
càpigui en tu, elegia tan petita.     

De poetes, n'hi ha molts a tot arreu: els veritables poetes són escassíssims

Autor: Josep Pla i Casadevall (Palafrugell, 8 de març de 1897 - Llofriu, 23 d'abril de 1981), escriptor i periodista català.

Citació més llarga: La literatura conté una gran quantitat de farsa. I una de les farses més importants de la literatura és la poesia. Poetes bons, que durin, que facin forat (per utilitzar una frase del pintor Dalí), que interessin a tothom, que projectin el que han escrit sobre la sensibilitat de la gent, n'hi ha poquíssims, raríssims. De poetes, n'hi ha molts a tot arreu: els veritables poetes són escassíssims. Ara, es produeix aquest fet: els poetes d'ínfima categoria solen tenir un públic, de vegades, gairebé sempre, molt més nombrós que els de projecció llarga i segura. Aquest fet és el que dóna als poetastres les ínfules que tenen i la carrera que solen fer. Els bons poetes disposen, a penes, de minories petitíssimes i només són apreciats quan són morts. Tots aquests judicis són probablement certs, però de vegades es poden produir sorpreses. 

Font: Notes del capvesprol (1979). Vista a Lletres.net.

Oh, com m'estimo aquest profund silenci/ quan tot resta suspès però tranquil/ i sense desitjar cap desenllaç

Autor: Joan Margarit i Consarnau (Sanaüja, 11 de maig de 1938), poeta i arquitecte català.

Font: L'ombra de l'altre mar (1981). Vista al Twitter de la Loreto Farreny.

dimarts, 20 de març del 2012

Els polítics i els bolquers s'han de canviar sovint... i pels mateixos motius

Autor: George Bernard Shaw (Dublín, 26 de juliol de 1856 - Ayot Saint Lawrence, 2 de novembrede 1950), dramaturg irlandès.

Font: Vista al Museu de l'Aforisme.

El més serè sempre és el que mana. I el que guanya

Autora: Mercè Rodoreda (Barcelona, 10 d'octubre de 1908 - Girona, 13 d'abril de 1983), escriptora catalana.

Font: "Una carta". A: La meva Cristina i altres contes (1967). Vista a Tots els contes (Edicions 62, 2008, p. 207).

La vanitat, generalment parlant, és una venjança contra un paper ridícul comès anteriorment

Autor: Josep Pla i Casadevall (Palafrugell, 8 de març de 1897 - Llofriu, 23 d'abril de 1981), escriptor i periodista català.

Font: Articles amb cua. Edicions Destino, 1992, p. 457.

Quan al meu devastat país la primavera decideixi que ja és temps de tornar a florir, tindrà l'adob de l'ossamenta humana que va dispersar arreu la dansa de la mort

Autor: Francisco Morales Santos (Ciudad Vieja, 4 d'octubre de 1940), poeta guatemalenc.

Original: Cuando en mi devastado país la primavera decida que ya es tiempo de florecer de nuevo, tendrá el abono de la osamenta humana que dispersó en todos lados la danza de la muerte.

Font: Del poema "Habrá llegado la hora". A: Escrito sobre fondo oscuro (2001).

dilluns, 19 de març del 2012

Els Països Catalans, més que terres de parla catalana, són terres de paga catalana

Autor: Joan Lladó i Binimelis (Manacor, 21 de març de 1978), polític mallorquí.

Font: Vista en aquesta entrevista a l'E-notícies (21/02/2012).

Si he defraudat hisenda, és perquè esperaven massa de mi

Autor: Martín, @Martinrockets, piulador. 

Original: Si he defraudado a hacienda, es porque esperaban demasiado de mi. [ES]

Font: Vista al seu Twitter.

Quan parlant d'art algú et diu "és només qüestió de gust" i ho diu seriosament, és hora d'acabar la conversa

Autor: Bukowski, sobrenom de Juan José Cerero, escriptor.

Original: Cuando hablando de arte alguien te dice "es sólo cuestión de gusto" y lo dice en serio, es hora de terminar la conversación. [ES]

Font: Vista al seu Twitter.


No cal censurar la vulgaritat, perquè és l’única cosa que resta eternament igual a si mateixa

Autor: Johann Wolfgang von Goethe (Frankfurt, 28 d'agost de 1749 - Weimar, 22 de març de 1832), escriptor alemany i funcionari de la cort de Weimar.

Font: Vista al bloc La casa en obres.

Si no està a l’abast de l’home de transformar un pi bord en una noguera, sí que ho està de donar sentit a uns esdeveniments confusos i caòtics transformant-los en una guerra disciplinada, nacional, amb objectius precisos, que el dia de demà es pugui explicar de manera que fins les criatures ho entenguin

Autor: Joan Sales i Vallès (Barcelona, 19 de novembre de 1912 - 12 de novembre de 1983), escriptor i editor català.

Citació més llarga: “i si no està a l’abast de l’home de transformar un pi bord en una noguera, sí que ho està de donar sentit a uns esdeveniments confusos i caòtics transformant-los en una guerra disciplinada, nacional, amb objectius precisos, que el dia de demà es pugui explicar de manera que fins les criatures ho entenguin. Els bascos podran fer-ho als seus fills i als seus néts en termes senzillíssims ¿com donarem nosaltres als nostres una versió coherent d’aquest immens galimatias de partits i partidets, sectes, banderes i ‘columnes’, amb tants barbers i tantes prostitutes trencant cadenes i tants ximples vociferant les bestieses més delirants pensant-se que se’ls escolta tot l’univers? ¿Com explicar-los tantes esglésies cremades, tants innocents assassinats, tants saqueigs i tants robatoris com hi hagué durant tants mesos sense que el nostre govern fes res per impedir-ho? ¡Tan senzill com hauria pogut ser tot plegat si haguéssim fet com els bascos!”

Font: Cartes a Màrius Torres. Barcelona: Club Editor, 2007, p. 330-331.

Nota 1: Citació extreta d'una carta escrita el 29 de novembre de 1937.

Nota 2: Aquest any en fa 100 que va néixer Joan Sales.