Per a l’home primitiu no existeix el llenguatge poètic, ja que el seu llenguatge ja és en si mateix un poema natural en què reposa el valor dels mots

Autor: Pierre Clastres (París, 17 de maig de 1934 - Gabriac, Losera, 29 de juliol de 1977), antropòleg i etnòleg francès.

Font: Dins Baules i llenguatges, de Lluís Calvo (Edicions 3 i 4, 2011). Vista al bloc Tinta xinesa.

Context: "Clastres considera, d’acord amb el discurs naïf dels salvatges, que sols els poetes i els pensadors tenen en compte que el llenguatge no és un mer instrument. La nostra civilització, però, perd com més va més el sentit del valor lingüístic a causa de l’excés d’ús a què el sotmet. El llenguatge de l’home civilitzat es converteix en una cosa totalment exterior, en un simple mitjà de comunicació i d’informació. L’home primitiu manté, en canvi, un contacte amb el què és sagrat i una relació interior amb el llenguatge. Clastres conclou:
Per a l’home primitiu no existeix el llenguatge poètic, ja que el seu llenguatge ja és en si mateix un poema natural en què reposa el valor dels mots."