A Barcelona pots estossinar capellans i burgesos, incendiar esglésies, desenterrar mòmies i fins ballar-hi en ple carrer sense que ningú hi trobi res de particular; fins i tot pots fabricar calçotets o fideus. En canvi, si un ciutadà es plantifica un pa de barra al cap no se l’hi perdona per més que, fora d’això, sigui irreprotxable i estigui al corrent de totes les contribucions

Autor: Joan Sales i Vallès (Barcelona, 19 de novembre 1912 - 12 de novembre de 1983), escriptor i editor català. 


Font: Cartes a Màrius Torres. Seguides de 'Viatge d'un moribund'. Barcelona: Club Editor, 2007, p. 262. És una carta a Mercè Figures, des d'Esterqüel, datada l'1 d'agost de 1937. Es pot llegir a Lletres.net.


Context: Em parles, com en Màrius, de les ximpleries d’en Dalí i sobretot d’aquesta de donar conferències amb un pa de barra al cap. Miquel Àngel es passejava pels carrers de Roma amb una gallina lligada amb un cordill que el seguia com un be; en aquells temps feliços ningú no trobava res a objectar-hi. En els nostres no podria fer-ho; a Barcelona tothom ho trobaria xocantíssim i se’n sentiria a dir de totes. A Barcelona pots estossinar capellans i burgesos, incendiar esglésies, desenterrar mòmies i fins ballar-hi en ple carrer sense que ningú hi trobi res de particular; fins i tot pots fabricar calçotets o fideus. En canvi, si un ciutadà es plantifica un pa de barra al cap no se l’hi perdona per més que, fora d’això, sigui irreprotxable i estigui al corrent de totes les contribucions.

Entre Catalunya i Castella hi ha un segle de distància. El pes mort de les velles ciutats castellanes, amb els seus monestirs i els seus rocams, amb el seu podrimener d'empleats i cacics i les seves contribucions sense pagar i les seves sequeres i els seus pedregams, que grava aquelles ciutats catalanes modernes, cultes i fabrils

Autor: Julio Milego (Toledo, 1884 - ?), escriptor i periodista.

Original: Entre Cataluña y Castilla media un siglo de distancia. El peso muerto de las viejas ciudades castellanas, con sus monasterios y sus roquedades, con su gusanera de empleados y caciques y sus contribuciones sin pagar y sus sequías y sus pedriscos, gravista sobre aquellas ciudades catalanas modernas, cultas y fabriles.


Font: El problema catalán (1916). Vista al llibre Catalanofòbia: El pensament anticatalà a través de la història (Edicions 62, 2009), de Francesc Ferrer i Gironès.