dimecres, 28 de juliol del 2010

Qui vulgui fer de toro, endavant

Autor: Anònim.

Equivalent: El que quiera hacer de toro, adelante. [ES]

Font: Vista en un comentari a El Mundo (espanyol) el 28/07/2010.

Nota: Dedicada a tots els amants de la barbàrie casposa.

dissabte, 17 de juliol del 2010

divendres, 16 de juliol del 2010

Els polítics valents passaran a la història. Els covards, també

Autor: Quim Calvo i Vergés (Argentona, Maresme, 8-2-1963), és professor de la Facultat de Comunicació Blanquerna de la Universitat Ramon Llull.

Font: És el lema d'una pancarta de la manifestació sobiranista del 10 de juliol del 2010 a Barcelona. També es va poder veure a l'entrada del Parlament de Catalunya el 16 de juliol del 2010 amb motiu del ple extraordinari sobre la sentència del Tribunal Constitucional ecspanyol. Ens diu el propi autor: «La primera aparició pública de la citació va ser el 28 de juny en un comentari a la noticia de lavanguardia.es: "El TC avala la mayor parte del Estatut pero recorta 14 artículos"».

Nota: Volem agrair el Quim Calvo que ens hagi fet arribar la informació de l'autoria de la pancarta.

Vivim una d’aquestes èpoques de fantàstica incertesa en què les perruques volen amb la brisa més lleugera

Autor: Enric Vila (Barcelona, 1972), historiador, escriptor i periodista català.

Citació més llarga: Aquests dies és divertit llegir la premsa i veure com la classe política i periodística es va retratant davant dels esdeveniments. Vivim una d’aquestes èpoques de fantàstica incertesa en què les perruques volen amb la brisa més lleugera i els discursos diuen més de qui els pronuncia que no pas de la realitat que pretenen descriure.

Font: Vista a l'article Panorama, del bloc Dietari a destemps.

Si som, siguem i, si no som, deixem-nos/ de somnis, de records i de follies

Autor: Climent Forner i Escobet (Manresa, 1927), sacerdot i poeta català.

Poema complet:

Vosaltres la veieu? Jo no la veig
ni des dels pollegons del Pedraforca;
només hi crec, i amb una fe molt pura,
a prova de prodigis i miracles.
Fou una pàtria. Bella i poderosa
dama d’amors i honors, s’emmirallava
en la profunda i blava mar d’Ulisses,
mentre s’ornava els pits amb tarongina,
es bressolava amb dolços cants de monjos
i es desvetllava al so de roncs clarins.
Ara jeu morta sota fredes lloses
i avergonyides roses en espera
d’un nou oracle que ressusciti.
No és morta, dorm, o és morta ja per sempre?
Cal descalçar-nos i pregar en silenci.

Podem llençar balcons avall senyeres
talment un clam de festa que es desbordi
en quatre rius damunt de les teulades:
d’aigua rosada, els rius no són de sang.
Podem ballar sardanes a la plaça
i fer que les muntanyes amb nosaltres
no parin de ballar-ne: la tenora
fa un espinguet de funeral solemne.
Podem segar a cops de falç fantàstiques
espigues d’or, que no ens duran pa a taula
si les cadenes van oscant la falç.
Podem brandar l’ensenya amb braç ardit,
que no tremola ni una fulla d’àlber.
Podem fer de la parla un baluard,
que l’enemic, astut, és dintre casa.
Podem guarnir de fulles de paraules
el cadavèric Pi de les Tres Branques,
que no reverdirà de primaveres.
El Cavaller, l’ha devorat el drac
i Montserrat és un castell de núvols.
Si un vent de dalt, de ben endalt, no bufa
i esventa cendres i revifa el foc,
se’ns glaçaran de tan ressecs els ossos.
Cal declarar la guerra de la pau
i batre’s a pit nu i ull viu
amb totes les armes invencibles de l’amor.
Mai no serem si no som lliures, mai!
Que els sords ho sentin i que els muts ho cantin:
Mai no serem si no som lliures, mai!
Si som, siguem i, si no som, deixem-nos
de somnis, de records i de follies.
Siguem qui som amb voluntat de ferro.
Només serem allò que vulguem ser,
prínceps que fan honor al nom dels pares
i que s’abriguen amb la sang dels màrtirs.
Poble asservit i desunit, riota
davant altres pobles de la terra!
Posem-nos drets talment un bosc de pins
cridant aurores dins la nit dels segles.
Alcem-nos de la pols com un sol home.

Vosaltres la veieu? Jo no la veig,
només hi crec, i amb una fe molt pura.

Font: Vista a l'article de Quim Torra Escac: independentistes guanyen, a El Singular Digital. Els versos pertanyen al poema Plany per Catalunya.

dijous, 15 de juliol del 2010

Tant l'èxit com el fracàs són difícils de suportar. De bracet de l'èxit vénen les drogues, el divorci, la fornicació, la intimidació [...]

Autor: Joseph Heller (Brooklyn, Nova York, 1 de maig de 1923 - East Hampton, Nova York, 12 de desembre de 1999) novel·lista estatunidenc.

Citació completa: Tant l'èxit com el fracàs són difícils de suportar. Juntament amb l'èxit vénen les drogues, el divorci, la fornicació, la intimidació, els viatges, la meditació, la medicació, la depressió, la neurosi i el suïcidi. Juntament amb el fracàs ve el fracàs.

Citació original: Success and failure are both difficult to endure. Along with success come drugs, divorce, fornication, bullying, travel, meditation, medication, depression, neurosis and suicide. With failure comes failure [EN].

Font: Vista a ThinkExist.

dimecres, 7 de juliol del 2010

dimarts, 6 de juliol del 2010

Temeu més vosaltres en pronunciar la sentència que jo en escoltar-la

Autor: Giordano Bruno (Nola, Campània, Itàlia, 1548 - Roma, 17 de febrer de 1600), filòsof i escriptor italià, executat per heretge.

Equivalent: Tembláis más vosotros al pronunciar la sentencia que yo al recibirla [ES].

Nota: La traducció és la versió que apareix a la Viquipèdia. És la resposta que va donar Giordano Bruno al tribunal de la Inquisició que el va condemnar a la foguera per heretge.

Font: L'he llegit al llibre de Víctor Amela, Antología de citas (Ed. Styria, Barcelona, 2010).

dilluns, 5 de juliol del 2010

Els que no són intel·ligents sempre suposen que l'autor del llibre o del diari ho és molt: per tant pensen o parlen com ell

Autor: Joseph Joubert (Montignac, Périgord, 7 de maig de 1754 - Villeneuve-sur-Yonne, 14 de maig de 1824), filòsof i escriptor francès.

Citació completa: Els diaris i tota mena de llibres són més perillosos a França que enlloc, perquè tothom vol ser intel·ligent; i els que no ho són, sempre suposen que l'autor del llibre o del diari ho és molt: per tant pensen o parlen com ell

Font: Vista al llibre Pensaments (Proa, 2009), p. 266-267.

diumenge, 4 de juliol del 2010

Molts són els empleats i pocs els ben pagats

Autor: Jaume Perich i Escala (Barcelona, 1941-1995), humorista gràfic i escriptor català.

Equivalents: Muchos son los empleados y pocos los bien pagados [ES].

Font: Vista al llibre Autopista (1970).

dissabte, 3 de juliol del 2010

Una societat construïda i pacificada es basa en un entrellat de mutus menyspreus passius

Autor: Josep Pla i Casadevall (Palafrugell, 1897 - Llofriu, 1981), escriptor i periodista català.

Citació una mica més llarga: Veure fins a quin punt la salut física, la satisfacció física, contribueix a la creació de bones persones seria del més gran interès. En la producció de la satisfacció física intervé considerablement la possessió d’una cartera plausible. La meva experiència és molt curta i negligible. En determinats casos concrets he vist, però, en persones de bona salut una clara tendència a l’oblit –a l’oblit del rancor, de la malvolença, de la venjança, de la crueltat. Sense una memòria molt activa, al·lucinant, malaltissa, els actes de crueltat gratuïta, capriciosa, són inconcebibles. La més alta virtut de l’home civilitzat és la capacitat real o aparent d’oblit. Una societat construïda i pacificada es basa en un entrellat de mutus menyspreus passius.

Font:
Vista a El quadern gris. Edicions Destino, 1992, p. 319.

dijous, 1 de juliol del 2010

La llengua és la meva pàtria i la vull lliure


Autor: Jaume Cabré i Fabré (Barcelona, 1947), escriptor català.

Font: Vista al butlletí RodaMots d'ahir dimecres, 30 de juny de 2010. Fa referència al discurs que va fer en el lliurament del Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.