Els altres viuen de l'opinió que nosaltres en tenim (si és que en tenim cap), i nosaltres, de l'opinió d'ells (si és que la poden formular)

Autor: Josep Pla i Casadevall (Palafrugell, 1897 - Llofriu, 1981), escriptor i periodista català.

Citació una mica més llarga: Estar en el corrent vol dir, només, viure pels altres. Impressionant comèdia! Els altres viuen de l'opinió que nosaltres en tenim (si és que en tenim cap), i nosaltres, de l'opinió d'ells (si és que la poden formular). L'espectacle és d'un grotesc considerable.

Font: Vista a l'article "L'art de viure" (1957). A: Articles amb cua (Edicions Destino, 1992, p. 559-560).

Els llibres només poden tenir dues olors: l'olor de nou, que és bona, i l'olor de vell, que encara és millor

Autor: Ray Bradbury (Waukegan (Illinois), 1920), escriptor estatunidenc.

Font: A La paraula escrita... de Lluis Gil.

La inspiració existeix, però ha de trobar-te treballant

Autor: Pablo Ruiz Picasso (Màlaga, 1881 - Mougins (França), 1973), pintor, escultor, artista.

Font: Vista al web de palliDisseny.

Jo tinc un gran respecte pel socialisme, perquè sempre s’equivoca

Autor: Josep Pla i Casadevall (Palafrugell, 1897 - Llofriu, 1981), escriptor i periodista català.

Citació una mica més llarga: Aquests grans blocs de pisos pensant que la gent confraternitzaria, d’una manera socialista, bucòlica i sentimental, han resultat totalment contraris i nius de vespes desagradables. Jo tinc un gran respecte pel socialisme, perquè sempre s’equivoca.

Font: Vista a l'article "Les anticipacions fonamentals: la solitud" (1961). A: Articles amb cua (Edicions Destino, 1992).

Afortunat aquell que només és bo per a una cosa: fent-la, acompleix el seu destí

Autor: Joseph Joubert (Montignac, Périgord, 7 de maig de 1754 - Villeneuve-sur-Yonne, 14 de maig de 1824), filòsof i escriptor francès.

Font: Vista al llibre Pensaments (Proa, 2009), p. 373.

Ara els cantants no saben res dels poetes... Una cosa raríssima!

Autor: Concha Buika (Palma de Mallorca, 1972) és una cantant mallorquina.

Font: la formulació real i completa la trobareu al següent vídeo d'Avui TV.

Citació treta de context i modificada: Ara els cantants no saben res dels poetes. Per això les lletres de les cançons evidentment han patit un desnivell.

Font: entrevista a Concha Buika titulada "Chavela Vargas m'ha obert l'habitació del pànic", publicada al diari Avui d'1 de novembre de 2009.

Tant de bo sigui sana la teva taula i el luxe no hi aparegui

Autor: Pitàgores de Samos (582 aC - 496 aC). Filòsof i matemàtic grec.

Font: Vista al Diccionari de citacions i frases de renom, de José-Guillermo Arróniz Hidalgo (Editorial Claret, 1997).

Abreujar el sopar: allargar la vida

Autor: Benjamin Franklin (Boston, EUA, 1706 - Filadèlfia, EUA, 1790), físic i polític estatunidenc.

Font: Vista al Diccionari de citacions i frases de renom, de José-Guillermo Arróniz Hidalgo (Editorial Claret, 1997).

S'ha de menjar per viure, no pas viure per menjar

Autor: Sòcrates (Atenes, 470 aC - 399 aC), filòsof grec.

Font: Vista al Diccionari de citacions i frases de renom, de José-Guillermo Arróniz Hidalgo (Editorial Claret, 1997).

La persona que no té cordura i s'enceba menjant, lo mateix pot morir de repent d'una torçor de budells, com de feridura de ple a ple al païdor

Autor: Emili Vilanova i March (Barcelona, 1840-1905, escriptor català.

Font: «La sopera gran». Vista al Diccionari de citacions catalanes.

Edicions 62. Barcelona, 2002.

Davant del "pa i circ" o el "pa i futbol", m'estimo més el "pa i pernil"

Autor: Jaume Perich i Escala (Barcelona, 1941-1995), humorista gràfic i escriptor català.

Equivalent: Al "pan y circo" o "pan y fútbol", me parece preferible el "pan y jamón" [ES].

Font: Nacional II, Barcelona, 1972.

Nota: L'origen de "Panem et circenses".

El qui vulgui menjar que no obri pas la boca. Aquell que obri la boca, que no esperi menjar

Autor: Joan Salvat-Papasseit (Barcelona, 1894-1924), escriptor català.

Font: Mots propis, XXXIX. Vista al Diccionari de citacions catalanes.

Edicions 62. Barcelona, 2002.

La llengua parla del servei de tot lo cos, e la boca menja per sustentació de tot lo cos, així com l'error de cascun membre torna a mal de tot lo cos

Autor: Francesc Eiximenis (Girona, entre 1328 i 1332 - Perpinyà, 1409), frare franciscà i escriptor català.

Font: A Lo Crestià, dotzè volum, cap. CCCLVIII.

Catalunya, com té una llengua, un dret, uns costums, una història pròpia i un ideal polític, té una cuina.

Autor: Ferran Agulló i Vidal (Sant Feliu de Guíxols, 1863 - Santa Coloma de Farners, 1933) fou un advocat, escriptor, poeta, gastrònom i polític.

Citació completa: Catalunya, com té una llengua, un dret, uns costums, una història pròpia i un ideal polític, té una cuina. Hi ha regions, nacionalitats, pobles que tenen un plat especial, característic, però no una cuina. Catalunya la té, i té més encara: té un gran poder d’assimilació de plats d’altres cuines com la francesa i la italiana: fa seus els plats d’aquelles cuines i els modifica segons el seu estil i el seu gust.

Font: vista a Esmorzars de forquilla.

La nostra nació no estarà plenament normalitzada si constantment ens hem de preguntar quin és l’origen dels nostres plats

Autor: Santi Santamaria (26 de juliol de 1957, Sant Celoni, Barcelona), cuiner català.

Font: vista a Esmorzars de forquilla.

Imatge: StarMedia.

Admeto que el toreig sigui un art si a canvi se'm concedeix que el canibalisme és gastronomia

Autor: Manuel Vicent (Vilavella, Castelló, 1936), escriptor i periodista.

Equivalents: Admito que el toreo sea un arte si a cambio se me concede que el canibalismo es gastronomía [ES].

Font: Vista a les Viquidites.

Vull que tots els camperols tinguin gallina a l'olla els diumenges

Autor: Enric IV de França [Enric III de Navarra] (Pau, Bearn, 13 de desembre de 1553 - París, 14 de maig de 1610), rei de França (1589-1610) i de Navarra (Enric III) (1562-1610).

Font: Diccionari de citacions i frases de renom. Editoria Claret, 1997.

Participo de la idea que l’acte de menjar és un fet cultural tan important com la contemplació d’un quadre excels o com l’audició d’un quartet

Autor: Joan Fuster i Ortells (Sueca, Ribera Baixa, 23 de novembre de 1922 - 21 de juny de 1992), escriptor valencià.

Citació completa: Participo de la idea que l’acte de menjar és un fet cultural tan important com la contemplació d’un quadre excels o com l’audició d’un quartet de Beethoven. Sempre he pensat que és una “falla” cultural no haver col·locat les delícies del paladar al mateix nivell que les delícies dels ulls o les oïdes.

Font: vista a Esmorzars de forquilla.

El millor condiment és la gana

Autor: Marc Tul·li Ciceró (Arpí, 106 aC - Formia, 43 aC), polític, filòsof, escriptor i orador de l'antiga Roma.

Equivalents: Optimum cibi condimentum fames [LL]. El mejor condimento es el hambre [ES].

Font: Vista a la revista Zapardiel.

No culpis el teu menjar, si no tens gana

Autor: Rabindranath Tagore (Calcuta, Índia, 1861 - 1941), escriptor, poeta, compositor i filòsof indi, premi Nobel de Literatura el 1913.

Font: Vista al blog Cada dia pas a pas... fent camí.

Les penes amb pa, un got de vi, un tall de pernil, assegut còmodament en una butaca, en una casa bonica, són menys

Autor: Jaume Perich i Escala (Barcelona, 1941-1995), humorista gràfic i escriptor català.

Equivalent: Las penas con pan, un vaso de vino, un trozo de jamón, sentado en un sillón confortable, en una casa hermosa, son menos [ES].

Font: Autopista, Barcelona, 1970.

Foie-gras calent d’ànec amb ostres, caviar i flor de saüc

Autor: equip d'El Bulli, restauradors catalans d'elit.

Foto: procedent de la pàgina web d'El Bulli. Esperem que no hi hagi pegues per aquesta propaganda carinyosa que els fem i que tan poc necessiten.

Nota: el plat apareix amb el núm. 786 al Catàleg General del restaurant. Es tracta d'una creació incorporada el 2001.

El llorer té dos destins: el cap de l'heroi o l'estofat

Autor: Manuel Vicent (Vilavella, Castelló, 1936), escriptor i periodista.

Equivalents: El laurel tiene dos destinos: la cabeza del héroe o el estofado [ES].

Font: Vista a les Viquidites.

Lo bon menjar demesiat és abisme de pecat, i aquell que diu que està fart al porc està comparat.

Autor: Joan Timoneda (València, 1518/20 - 1583), escriptor i editor.

Font: L'església militant. Vista al Diccionari de citacions catalanes (Edicions 62, 2002).

Personalment, em mantinc allunyat dels menjars naturals. A la meva edat necessito tants conservants com sigui possible

Autor: George Burns (20 de Gener de 1896 – 9 de Març de 1996), pseudònim de Nathan Birnbaum, comediant i escriptor.

Equivalent: I personally stay away from natural foods. At my age I need all the preservatives I can get [EN].

Font: Wit, compilat per Des MacHale.

Ventre ple confon e embarga l'enteniment

Autor: Francesc Eiximenis (Girona, entre 1328 i 1332 - Perpinyà, 1409), frare franciscà i escriptor català.

Font: A Lo Crestià, segon volum, cap. CCCI.

Nota: El primer congrés científic internacional dedicat monogràficament a l’estudi de la vida i de l’obra de l’escriptor franciscà Francesc Eiximenis se celebrarà aviat: Eiximenis, sis-cents anys (1409-2009).

La meva lluita per l'existència consisteix que a l'hora de l'esmorzar sigui molt més important l'aroma del cafè que les catàstrofes que llegeixo...

Autor: Manuel Vicent (Vilavella, Castelló, 1936), escriptor i periodista.

Citació completa: La meva lluita per l'existència consisteix que a l'hora de l'esmorzar sigui molt més important l'aroma del cafè que les catàstrofes que llegeixo al diari obert al costat de les torrades.

Equivalents: Mi lucha por la existencia consiste en que a la hora del desayuno sea mucho más importante el aroma del café que las catástrofes que leo en el periódico abierto junto a las tostadas [ES].
Font: Vista a les Viquidites.

Els llagostins, les gambes, etc., tots els animals d'aquest ordre que arrosseguen les barques, no són més que fang, sense cap sabor real

Autor: Josep Pla i Casadevall (Palafrugell, 1897 - Llofriu, 1981), escriptor i periodista català.

Citació una mica més llarga: Els llagostins, les gambes, etc., tots els animals d'aquest ordre que arrosseguen les barques, no són més que fang, sense cap sabor real. Però tot això agrada amb deliri, perquè no té espines, i així ho devoren amb confiança i sense pànic.

Font: Vista a l'article "Alguns grans cuiners de l'Empordà". A: Escrits empordanesos (Edicions Destino, 1992, p. 648).

Menja’m la patata / i no cal que et treguis la corbata

Autor: Rosa Selaví, pseudònim de Rodolfo de la Nuez (Montevideo, 12 de desembre de 1902 - 13 de gener de 1964), pianista i escriptor uruguaià.

Més exemples de rodolins eròtico-gastronòmics:

Menja’m la figa,
Cara i benvolguda amiga [32].

Menja’m el cony,
Aromàtic com un codony [65].

Menja’m el trau,
Que’l duc untadet de cacau [77].

Font: la citació (núm. 67) pertany a una sèrie de 254 rodolins eròtico-gastronòmics titulada "Menjar i riure" traduïts per Víctor Balaguer. El rodolí núm. 32, per exemple, en l'original resava "Cómeme el higo, / Caro y bienquisto amigo."

Menjar bé és una sorprenent i espiritual barreja de gaudis plens d'una grassa plenitud epicúria, d'una voluptuosa satisfacció del cos...

Autor: Nèstor Luján Fernández (Mataró, Maresme, 1922 - 1995), periodista, escriptor i gastrònom català.

Citació completa: Menjar bé és una sorprenent i espiritual barreja de gaudis plens d'una grassa plenitud epicúria, d'una voluptuosa satisfacció del cos i d'una activitat cerebral intensa i afinada, per als qui pertanyem a la bescantada confraria dels qui viuen també per menjar

Font: Pensaments, judicis i sentències. Vista al Diccionari de citacions catalanes. Edicions 62, 2002.