dimarts, 15 abril de 2014

Manent és d'una generació que es va posar a lluitar quan semblava absolutament impossible vèncer

Vicenç Villatoro a la Setmana del Llibre en Català
a Sant Cugat el 2009 (imatge presa de la Wikipedia).
Autor: Vicenç Villatoro i Lamolla (Terrassa, 1957), escriptor, periodista i polític català.

Font: Article al Diari Ara (15-4-2014), Albert Manent, l'obra i la feina.

Nota: Ahir, 14 d'abril de 2014, va morir Albert Manent i Segimon, als 83 anys.



Imatge presa del blog de les Biblioteques de Sant Cugat

dijous, 20 febrer de 2014

Allò escrit roman i suavitza una mica la tortura d'allò que s'ha pensat una i mil vegades


Autor: David Gálvez Casellas (Vilanova i la Geltrú, 1 d'agost de 1970), llicenciat en Filologia Anglogermànica (anglès), professor, escriptor, blocaire i piulador andorrà.

Font: pàg. 32 de Cartes mortes (Barcelona: Males Herbes, 2014).

Una mica més:  "Allò escrit roman i suavitza una mica la tortura d'allò que s'ha pensat una i mil vegades. No parlo d'exorcismes, però sí d'auxili. El pensament concatenat potser és més com la melodia sentida per primera vegada. Allò escrit sens dubte es pot repensar, revisar, rellegir, reescriure, variar: però ja és un punt de partida diferent. És gairebé una cosa ferma, tangible i representa alhora un trencament. No sé explicar-li-ho millor."

divendres, 7 febrer de 2014

Catalunya ha estat feta en deu segles, i no la podran desfer en dies, en mesos ni en anys

Autor: Antoni Rovira i Virgili (Tarragona, 1882 - Perpinyà, 1949), escriptor, historiador i polític català. 

Font: Del llibre Els darrers dies de la Catalunya Republicana (1940), reeditat per l'editorial A Contravent, a través del micromecenatge a Verkami, vist al blog que ha obert Xarxa de Mots en l'àmbit del mateix projecte.

divendres, 24 gener de 2014

Si callem, en serem còmplices

Autor: Joaquim Maria Puyal i Ortiga (Barcelona, 24 de març de 1949), periodista català.





Citació completa: «Els mateixos que es van carregar Canal 9 i la ràdio autonòmica ara han ordit, organitzat i executat un acte impropi del segle XXI a Occident; ells són els ideòlegs i executors del fet. Ara, tots els altres, polítics, empresaris, professionals, agents socials i ciutadans, si callem, en serem còmplices. No podrem mirar i callar. Es tracta d'un atemptat consumat que fereix l'ànima de tot un poble. És un acte de violència simbòlica, que fa mal. Els qui el pateixen se senten prou sols.»

Font: Vilaweb recull el contundent editorial que Joaquim Maria Puyal va pronunciar en la transmissió del partit entre el Barça i el Llevant, arran del tancament de l'emissió de Catalunya Ràdio al País Valencià (22/01/2014).

dijous, 9 gener de 2014

Any nou, vida la de sempre





Autor: Josep Pla i Casadevall (Palafrugell, 8 de març de 1897 - Llofriu, 23 d'abril de 1981), escriptor i periodista. 




Font: Les hores. A: Obra completa: edició 10è aniversari. Barcelona, Edicions Destino, 1992, p. 20. 









Ara, si vostès tinguessin l'amabilitat de preguntar-me: "¿Per què les criatures destrueixen les joguines?", jo respondria: "Perquè nosaltres, posats en el seu cas, faríem el mateix."




Autor: Josep Pla i Casadevall (Palafrugell, 8 de març de 1897 - Llofriu, 23 d'abril de 1981), escriptor i periodista. 


Font: Les hores. A: Obra completa: edició 10è aniversari. Barcelona, Edicions Destino, 1992, p. 27. 



Foto: Del Diari de Girona.






diumenge, 15 desembre de 2013

dijous, 5 desembre de 2013

dimecres, 4 desembre de 2013

Estimo les lletres que formen els mots, i els llavis que els diuen, i el cor que els entén... perquè als mots hi ha l'ànima de tota la gent!



Nota: L'autora ha mort aquesta matinada a 100 anys. DEP.

Autora: Joana Raspall i Juanola (Barcelona, 1 de juliol de 1913 - Sant Feliu de Llobregat, 4 de desembre del 1013), escriptora i bibliotecària.


Font: Introducció de Degotall de poemes. Barcelona: La Galera, 1997.Vist a "La poesia de Joana Raspall", de Josep M. Aloy.

















Silenci! Pssst! Camina de puntetes; el jardí s'ha adormit: no li trenquis el son. Està somniant flors. Demà seran obertes i en podrem collir un pom.



Nota: L'autora ha mort aquesta matinada a 100 anys. DEP.

Autora: Joana Raspall i Juanola (Barcelona, 1 de juliol de 1913 - 4 de desembre del 1013), escriptora i bibliotecària.


Font: "Silenci". A: Degotall de poemes. Barcelona: La Galera, 1997. Vist al Twitter de La Galera.


















dijous, 28 novembre de 2013

Punt de trobada Punts en comú Sense perdre el punt El punt ge Una puntzella Al Punt de Suert Puntillisme El puntor: Joan Punts Tres punts: Puntserrat Caballé, Adrià Puntí, Eduard Puntset… Punt de cocció, punt d’ebullició, punt de reflexió… Punt-drive Punt com? Punt cat?


Autor: Xavier Giol Abril, poeta manresà, em sembla.



Font: “Llibreta d’apunts i de puntes”, poema inèdit vist a El bloc efímer.




Poema complet: 

Punt de sortida.
Esteu a punt?
Apunteu!
Primer punt (el punt): (dos punts)
dos punts. (que ja són quatre punts)
Els punts sobre les is.
Punts de vista, punts de creu, punts cardinals, punts suspensius…
Punts de llibre, fent punt. Les puntaires. L’apuntador.
Punt de cadeneta… Puntes de coixí. Pes-punt. Taló i punta.
Match point
Punt de partit
Punt de partida
He perdut el puntrol.

Punt de trobada
Punts en comú
Sense perdre el punt
El punt ge
Una puntzella
Al Punt de Suert
Puntillisme
El puntor: Joan Punts
Tres punts:
Puntserrat Caballé, Adrià Puntí, Eduard Puntset…
Punt de cocció, punt d’ebullició, punt de reflexió…
Punt-drive
Punt com? Punt cat?

De puntetes
Al punt de la mitja nit
El punt de la puríssima
A la una en punt
El fill de punta
D’un cop de punt
Li clavà una punta
Apunta i dispara
Pim, pam, punt.
Quina punteria!
Punt de mira, punt de fuga… puntuació
punt i coma.
Li van treure els punts… de sutura
El carnet de punts.
Al despuntar el dia a Puntacana.
Li tallem les puntes?
Quina puntada!
Punt… i apart: punt i apart. Punt i seguit.

Gèneres de punt

La bandera japunt-esa
Punter
Puntevedra
Pilota de ping-punt
Punt-zero
El punt del diable
Fent punta
Mala punta!
El dinar és a punt
Un punt-pourri
Un puntal
Un punt negre
Punts fora de casa
Punts de diferència
Punts de connexió
Punts d’assistència
Punts de llum
Punt i ratlla.

Repunt
Indepuntdència! És puntssible!
Punt i final
Ho he dit … i punt!




La felicitat no existeix, només es desitja



Autor: Jordi Puntí Garriga (Manlleu, 1967), filòleg i escriptor.



Font: Maletes perdudes. Barcelona: Empúries, 2010. ISBN: 978-84-9787-616-2.












La diversitat lingüística pot semblar cara, però ho és tant com la democràcia. El monolingüisme jivaritza



Autor: Màrius Serra i Roig (Barcelona, 1 de maig de 1963), escriptor i ludolingüista.


Font: "Cim o càstig". A: Hodel Dilluns (24/02/2013).


Nota: "El mot jivarització (amb ve) és un derivat de jívaro que no vol dir pas ‘convertir en jívaro’ (com es podria deduir automàticament de la formació), sinó que s’usa figuradament per referir-se a una pràctica d’alguns pobles jívaros consistent a reduir els caps dels guerrers enemics morts en combat. No es tracta d’un terme, sinó més aviat d’una forma argòtica."



És una gran notícia que, segons es detecta, ja no sigui delicte negar-se a combregar amb la mandonguilla gasosa, amb la sopa d’all sòlida, amb el semicarpaccio de sotabarba de cèrvid amb reducció sobtada de gerd i camagroc, o amb la petita broqueta de fusta de melis inserida espontàniament en una tempura d’escrot de sommelier vaporitzat al perfum d’escopinya



Autor: Quim Monzó [Joaquim Monzó i Gómez] (Barcelona, 24 de març de 1952), escriptor. 


Font: Esplendor i glòria de la Internacional Papanates. Biblioteca Mínima, 178. Barcelona: Quaderns Crema, 2010.



Foto: Francesc Melcion.










Acceptar la Medalla d'Oro al Mèrit en les Belles Arts seria acceptar l'autoritat del Govern espanyol i jo no vull saber res del ministre Wert ni del govern de Rajoy, perquè a ells no els interessa en absolut ni la cultura ni l'educació



Autor: Josep Soler i Sardà (Vilafranca del Penedès, 25 de març de 1935), compositor i assagista.

Font: D'unes declaracions recollides a La Vanguardia (28/11/2013).

Foto: Arxiu de Josep Soler LV  / Xavier Gómez.



Potser la nostra vida sigui un mal instrument, però és música, viure!









Nota: "Estrenem el videoclip de "Mozart", una de les peces de l'últim disc de la cantant, dedicat al poeta lleidatà [Màrius Torres]"



Autor del poema i font: Màrius Torres i Perenya (Lleida, 30 d'agost de 1910 - Sant Quirze Safaja, 29 de desembre de 1942), poeta català. "Mozart", poema inclòs a Poesies. A cura de Joan Sales. Coyoacan: Quaderns de l’Exili, 1947.


Autora de la cançó i font: Meritxell Gené, cantautora i artista catalana. "Mozart", cançó del disc Així t'escau la melangia (Khlamor, 2013), en homenatge a Màrius Torres


Foto: Del seu web.


Poema com déu mana:

     Enduts d'un ritme fàcil i profund
també els nostres compassos voldrien, un a un,
          volar i somriure.
També la nostra llei és una gràcia ardent,
     ala d'un ordre en moviment,
          ràpida, lliure...
Potser la nostra vida sigui un mal instrument,
     però és música, viure!

                 Gener, 1941






El dret a la pròpia vida, als pensaments propis ia la seva expressió oral i escrita sense traves ens semblava tan naturalment nostre com la respiració, com els batecs del cor



Nota: Avui fa 132 anys que va néixer l'autor. 


Autor: Stefan Zweig (Viena, Àustria, 1881 - Petrópolis, Brasil, 1942), escriptor austríac.




Font: Montaigne (1942). Barcelona: Acantilado, 2008.  


 


Context: Y por otro lado, aquella libertad individual, cuyo más decidido heraldo de todos los tiempos había sido Montaigne, no nos parecía necesitar todavía, hacia 1900, una defensa tan pertinaz. Porque, ¿acaso no era ya una evidencia desde hacía mucho tiempo? ¿No era ya posesión, garantizada por la ley y la costumbre, de una humanidad emancipada desde mucho antes de la dictadura y la esclavitud? El derecho a la propia vida, a los pensamientos propios y a su expresión oral y escrita sin trabas nos parecía tan naturalmente nuestro como la respiración, como los latidos del corazón. Ante nuestros ojos se abría el mundo entero, tierras y más tierras, no éramos prisioneros del Estado ni esclavos al servicio de la guerra ni estábamos sometidos al arbitrio de ideologías tiránicas; nadie corría el peligro de ser proscrito, desterrado, expulsado o encarcelado. Y, a los de nuestra generación, nos parecía que Montaigne daba tirones inútiles a cadenas que creíamos rotas hacía tiempo, sin sospechar que el destino las había forjado ya de nuevo para nosotros, más duras y crueles que nunca. Y así, honrábamos y respetábamos su lucha por la libertad del espíritu como una lucha histórica que para nosotros era superflua y fútil desde mucho antes. Una de las misteriosas leyes de la vida es que descubrimos siempre tarde sus auténticos y más esenciales valores: la juventud, cuando desaparece; la salud, tan pronto como nos abandona, y la libertad, esa esencia preciosísima de nuestra alma, sólo cuando está a punto de sernos arrebatada o ya nos ha sido arrebatada.







Qui pensa lliurement, respecta tota llibertat sobre la terra



Nota: Avui fa 132 anys que va néixer l'autor.


Autor: Stefan Zweig (Viena, Àustria, 1881 - Petrópolis, Brasil, 1942), escriptor austríac.


Font: Montaigne (1942). Barcelona: Acantilado, 2008, p. 82.


Equivalent: Quien piensa libremente, respeta toda libertad sobre la tierra. [ES]
















Precisament l'excés de saber impartit ofega la capacitat de formar-se una imatge personal del món



Nota: Avui fa 132 anys que va néixer l'autor.


Autor: Stefan Zweig (Viena, Àustria, 1881 - Petrópolis, Brasil, 1942), escriptor austríac.


Font: Montaigne (1942). Barcelona: Acantilado, 2008, p. 42.


Equivalent: Precisamente el exceso de saber impartido ahoga la capacidad de formarse una imagen personal del mundo. [ES]


















dimecres, 27 novembre de 2013

No cerqui ara les respostes: no li poden ser donades, perquè no les podria viure. I d’això es tracta, de viure-ho tot. Ara visqui les preguntes. Potser després, a poc a poc i sense adonar-se’n, un dia llunyà viurà la resposta



Autor: Rainer Maria Rilke (Praga, 4 de desembre de 1875 - Val-Mont, Vaud, 29 de desembre de 1926), poeta txec en llengua alemanya.


Font: "Carta quarta". A: Cartes a un jove poeta. Barcelona: La Llar del Llibre, 1984, p. 38. Vist a Lleixes i a Sa jungla i es bosc animat.




Context: M’agradaria demanar-li que no s’impacienti davant de tot allò que encara no està resolt en el seu cor, que miri d’estimar les preguntes com si fossin cambres tancades o llibres escrits en un idioma estrany. No cerqui ara les respostes: no li poden ser donades, perquè no les podria viure. I d’això es tracta, de viure-ho tot. Ara visqui les preguntes. Potser després, a poc a poc i sense adonar-se’n, un dia llunyà viurà la resposta. Potser porta en vostè la possibilitat de crear, de plasmar, com una forma de viure especialment feliç i autèntica: eduqui’s per aquesta tasca [...]


El fair play és cosa d'antics tennistes, de bany diari, llegir premsa assossegada i no aixecar la veu al casinet. Ser just és cosa de virtut, d'Aristòtil i no de Nietzsche, comprendre la natura humana i destriar el bé del mal.


Autor: Valentí Puig i Mas (Palma, Mallorca, 14 d'abril de 1949), escriptor i crític literari.


Font: "Justos". A: Altes valls. Els llibres de Óssa Menor, 316. Barcelona: Edicions Proa, 2010. ISBN: 9788475881836.



Poema complet:

El fair play és cosa d'antics tennistes, de bany diari,
llegir premsa assossegada i no aixecar la veu al casinet.
Ser just és cosa de virtut, d'Aristòtil i no de Nietzsche,
comprendre la natura humana i destriar el bé del mal.
Siguem homes justos fins i tot si ens pot perjudicar.
Siguem homes justos, llarga cadena del ser, gent
que sotmet els instints, gent que fa plat i no tria.



La bona literatura mai no és un fet revolucionari sinó la constatació perpètua del principi conservador que diu que la realitat és tal com és


Autor: Valentí Puig i Mas (Palma, Mallorca, 14 d'abril de 1949), escriptor i crític literari.


Font: Porta incògnita. Barcelona: Destino, 2002, p. 53.


Foto: Carles Mercader.





Al lector se li van omplir de sobte els ulls de llàgrimes, i una veu afectuosa li va dir a cau d'orella: —Per què plores, si tot en aquest llibre és de mentida? I ell va respondre: —Ja ho sé; però el que jo sento és de veritat.



Autor: Ángel González (Oviedo, 6 de setembre de 1925 - Madrid, 12 de gener del 2008), poeta espanyol.


Font: Nada grave. Madrid: Visor, 2008. Vist a La maga.


Original:

Al lector se le llenaron de pronto los ojos de lágrimas,
y una voz cariñosa le susurró al oído:
—¿Por qué lloras, si todo
en ese libro es de mentira?
Y él respondió:
—Lo sé;
pero lo que yo siento es de verdad.




El benestar de molts països es decideix per majoria de vots, malgrat que tothom reconeix que hi ha més gent dolenta que bona




Autor: Georg Christoph Lichtenberg (Ober-Ramstadt, 1 de juliol de 1742 - Göttingen, 24 de febrer de 1799), escriptor satíric i científic alemany.






Font: Quaderns de notes. Girona: Edicions de la ela geminada, 2012. Edició i traducció: Amadeu Viana.




Si deixem que ens construeixin el nou ordre, com que Madrid ens vol anul·lats, i la resta de països no mouran un dit mentre puguin estalviar-s’ho, sense cap paper al món la nostra extinció estarà cantada. I no seran només els espanyols que vindran a espoliar-nos




Autor: Enric Vila (Barcelona, 1972), historiador, escriptor i periodista català.


Context: Durant el segle XX, Catalunya no podia jugar fort perquè el número de soldats morts en alguns camps de batalla era superior a la seva demografia. Després de la II guerra Mundial, només amb els alemanys que van ser desplaçats s’hauria pogut repoblar el nostre país quatre o cinc vegades. Ara el context és diferent. Però, en canvi, igual que va passar el 1914, l’equilibri entre ordre i llibertat es resoldrà en funció de l’estira i arronsa entre els vincles creats pels agents més creatius i la tendrència dels estats a conservar antics monopolis. L’Europa del Castell de Kafka és tan inviable com l’Espanya del corredor ferroviari central promoguda per Madrid. Cal un equilibri més sensat entre el nord i el sud perquè el continent funcioni com una unitat. Després de segles de colonització del mediterrani per part dels països atlàntics, Barcelona i la xarxa de ciutats que l’alimenten és la capital del sud amb més múscul per refer aquest equilibri interior. Això és una cosa que els catalans venim dient des dels temps de Jaume Balmes i que la història ha anat confirmant amb un fracàs rera l’altre tant d’Europa com d’Espanya.
Ara tenim l’oportunitat i el deure d’aplicar-ho. Ens juguem tot el segle XXI. Si deixem que ens construeixin el nou ordre, com que Madrid ens vol anul·lats, i la resta de països no mouran un dit mentre puguin estalviar-s’ho, sense cap paper al món la nostra extinció estarà cantada. I no seran només els espanyols que vindran a espoliar-nos.


Font: "L'oportunitat", article publicat al web de la Fundació Catalunya Oberta (27/11/2013).





Que el senyor Miguel Bosé no vulgui entendre que la vicepresidenta de Catalunya s'expressi en la llengua pròpia de Catalunya en qualsevol acte que es faci a Catalunya és molt trist





Autor: Miquel Calçada i Olivella (Sabadell, 13 d'agost de 1965), periodista i  empresari.


Citació completa: "'El presentador era Miguel Bosé, que ha vingut a Catalunya tres-centes mil vegades i parla molts idiomes. En parla molts de romànics, de cosins germans del català, i l'entén i si volgués fins i tot el podria parlar', ha explicat Calçada. I encara: 'La vice-presidenta de la Generalitat, Joana Ortega, es va adreçar al públic, va fer una salutació en castellà i va fer tot el discurs en català. Un cop va haver acabat, la gent va aplaudir, va sortir Bosé i va dir que quina pena, que segurament era interessant allò que havia dit però que com que ho havia dit en català la gent no ho devia haver entès.'

I ha expressat així el malestar: 'N'hi havia per a aixecar-se i marxar, però per respecte a la gent que treballa en això [de la Gala Sida Barcelona] no ho vaig fer. Que el senyor Miguel Bosé no vulgui entendre que la vice-presidenta de Catalunya s'expressi en la llengua pròpia de Catalunya en qualsevol acte que es faci a Catalunya és molt trist. Em va saber greu.'"


Font: Llegit en una notícia de Vilaweb: 'Miquel Calçada molest amb Miguel Bosé pel menyspreu al català: "N'hi havia per a aixecar-se i marxar"', el 26 de novembre de 2013.




dimarts, 26 novembre de 2013

¿Sabrà la gent del futur que els gats de vegades s’esbatussen de matinada? Perquè en aquella època ¿hauran inventat una substància que farà que els gats no s’esbatussin? La nit passada vaig somiar que dos dimonis cardaven i al final va resultar que només eren dos gats que s'esbatussaven prop de la finestra. ¿La gent del futur coneixerà el concepte «dimonis»? ¿Trobaran peculiar la nostra creença en els «dimonis»? ¿Hi haurà «finestres», ja que hi som?



Autor: George Saunders (Amarillo, Texas, 2 de desembre de 1958), escriptor estatunidenc. 


Font: Tenth of December. Nova York: Random House, 2013. De la citació en català: "El  Diari de les noies Semplica", conte de: Deu de desembre. Barcelona: Edicions de 1984, 2013, p. 111. Traducció de Yannick Garcia. 


Foto: George Saunders Books.














El nostre somni de vida s'acabarà com s'acaben els somnis, abruptament i completament, quan surt el sol, quan arriba la llum. I pensarem, tota aquella por i aquella angoixa eren per no res



Nota: Avui fa 70 anys que va néixer l'autora.


Autora: Marilynne Robinson (Sandpoint, Idaho, 26 de novembre de 1943), novel·lista i assagista estatunidenca.


Font: Gilead. Farrar, Straus and Giroux, 2004. En castellà: Galaxia Gutenberg, 2011.











m’agradaria que m’estrangulessis per veure’t en l’hora darrera els ulls./ la nineta, el blanc, la por de perdre’m



Autora: Meritxell Cucurella-Jorba (Pierola, 1973), poeta, dramaturga, traductora, "potser performer" i activista poètica.


Font: Nuar. Vic: Editorial Emboscall, 2004. Vist a El vertigen del trapezista.


Foto: Del seu web.