Autor: James Graham Ballard (Xangai, 15 de novembre de 1930 - Londres, 19 d'abril del 2009), escriptor anglès.
Font: What I believe (1984). En castellà: En qué creo. Traducció de Claudia Kozak, extreta de la revista Artefacto.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris present. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris present. Mostrar tots els missatges
dimecres, 29 de maig del 2013
Crec en la mort del futur, en l'esgotament del temps, en la nostra recerca d'un temps nou, en els somriures de les cambreres de les autopistes i dels ulls cansats dels controladors aeris en aeroports fora de temporadaCrec en les migranyes, l'avorriment de les tardes, la por als calendaris, la traïció dels rellotgesCrec en les perversions, en els nostres capricis amb arbres, princeses, primers ministres, gasolineres abandonades (més belles que el Taj Mahal), núvols i ocellsCrec en la inexistència del passat, en la mort del futur i en les infinites possibilitats del present
dilluns, 6 de maig del 2013
El present és la llengua dels carrers, maltractada i espúria, arrapada com l’heura a les ruïnes de la història. És la llengua en la qual escric. També és una llengua ben travada per pensar, per pactar i per somiar. I les velles cançons se salvaran
Autor: Joan Margarit i Consarnau (Sanaüja, 11 de maig de 1938), poeta i arquitecte català.Foto: Josep Losada.
Poema complet:
Si la desesperança té la força
d'una certesa lògica,
i l'enveja un horari tan secret
com un tren militar, estem perduts.
El castellà m’ofega i no l’odio.
No en té la culpa de la seva força:
de la meva feblesa, encara menys.
L’ahir era una llengua ben travada
per pensar, per pactar i per somiar,que ningú ja no parla:
un subconscient de pèrdua i cobdícia
on ressonen bellíssimes cançons.
El present és la llengua dels carrers,
maltractada i espúria, arrapada
com l’heura a les ruïnes de la història.
És la llengua en la qual escric.
També és una llengua ben travada
per pensar, per pactar i per somiar.
I les velles cançons se salvaran.
Font: "Dignitat". A: Es perd el senyal. Barcelona: Proa, 2012.
divendres, 19 d’octubre del 2012
No en facis cas, ens volen entretenir amb l'actualitat perquè ens oblidem del present
divendres, 14 de setembre del 2012
Els pobles opten pel canvi quan la incertesa del present és més gran que la incertesa del futur
Font: Vista al seu Twitter (14/09/2012).
divendres, 17 de febrer del 2012
Saber que el futur no serà millor que el present és l’exili
Autor: Mahmud Darwix (Birwa, Palestina, 1945 - Houston, Estats Units, 2008), poeta palestí.Citació completa: L’exili forma part de mi. Quan visc a l’exili porto la meva terra amb mi. Quan visc a la meva terra, sento l’exili amb mi. L’ocupació és l’exili. L’absència de justícia és l’exili. Passar-se unes quantes hores en un control militar és l’exili. Saber que el futur no serà millor que el present és l’exili. L’esdevenidor és sempre pitjor per a nosaltres. Això és l’exili.
Equivalent: El exilio es parte de mí. Cuando vivo en el exilio llevo mi tierra conmigo. Cuando vivo en mi tierra, siento el exilio conmigo. La ocupación es el exilio. La ausencia de justicia es el exilio. Permanecer horas en un control militar es el exilio. Saber que el futuro no será mejor que el presente es el exilio. El porvenir es siempre peor para nosotros. Eso es el exilio. [ES]
Font: D'un reportatge a El País l'11 de març del 2008. Vista al bloc L'efecte Jauss 2.0.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)