dilluns, 6 de maig de 2013

El present és la llengua dels carrers, maltractada i espúria, arrapada com l’heura a les ruïnes de la història. És la llengua en la qual escric. També és una llengua ben travada per pensar, per pactar i per somiar. I les velles cançons se salvaran


Autor: Joan Margarit i Consarnau (Sanaüja, 11 de maig de 1938), poeta i arquitecte català.


Foto: Josep Losada.


Poema complet:

Si la desesperança té la força
d'una certesa lògica,
i l'enveja un horari tan secret
com un tren militar, estem perduts.
El castellà m’ofega i no l’odio.
No en té la culpa de la seva força:
de la meva feblesa, encara menys.
L’ahir era una llengua ben travada
per pensar, per pactar i per somiar,
que ningú ja no parla:
un subconscient de pèrdua i cobdícia
on ressonen bellíssimes cançons.
El present és la llengua dels carrers,
maltractada i espúria, arrapada
com l’heura a les ruïnes de la història.
És la llengua en la qual escric.
També és una llengua ben travada
per pensar, per pactar i per somiar.
I les velles cançons se salvaran.


Font: "Dignitat". A: Es perd el senyal. Barcelona: Proa, 2012.