Als que em pregunteu si sento veus al cap que em pregunten coses: SÍ

Autor: Borja Cobeaga (Sant Sebastià, 1977), cineasta.


Original: A los que me preguntáis si oigo voces en mi cabeza que me preguntan cosas: SÍ. [ES]


Font: Del seu Twitter.

Si al primer esternut la teva àvia no et pregunta si t'has constipat, alguna cosa passa

Autora: AzulClaroCasiCeleste, piuladora, que diu: "No os lo vais a creer, pero a veces escribo cosas que no son ciertas o que no pienso de verdad. Espeluznante. || Aquí, los buenos días solo son gratis para él. Si pudiera viviría en tu cama."


Font: Del seu Twitter.

Preguntes fredament com estimo la vida,/ quan no vols escoltar el que diria un crit

Autor: Salvador Espriu i Castelló (Santa Coloma de Farners, 10 de juliol de 1913 - Barcelona, 22 de febrer de 1985), escriptor català.

Poema complet:
Enllà de l'odi altíssim de la presó, potser
els tendres camps encara són caminats pel sol?
Si retornava als ulls l'or enyorat dels dies,
si m'allunyava endins del gran triomf del groc!
Preguntes fredament com estimo la vida,
quan no vols escoltar el que diria un crit.
No sabràs mai dels arbres ni de profundes deus,
ni del jardí perdut darrera les muntanyes,
ni del record dels llavis que amb la mort vaig besar.
És fidel i callat el meu antic dolor:
no t'ha d'obrir la porta de les ombres i el clos
on tinc només amb mi els laments de Gadara. 

Font: "No t’he de donar accés al meu secret", poema del llibre El caminant i el mur. Els llibres de l’escorpí, Edicions 62, Barcelona, 1980. Vist a El poema de la setmana.

Quan escrigui un article, ha de seguir sempre l’ordre lògic: subjecte, verb, objecte. Sempre subjecte, verb, objecte. Si vol fer servir un adjectiu, pugi a la tercera planta i pregunti’m si és necessari

Autor: Georges Clemenceau (Mouilleron-en-Pareds, Vendée, 28 de setembre de 1841 - París, 24 de novembre de 1929), polític francès.

Context: "Clemenceau, quan encara era periodista, va dir a un noi que començava a treballar al seu diari: «Quan escrigui un article, ha de seguir sempre l’ordre lògic: subjecte, verb, objecte. Sempre subjecte, verb, objecte. Si vol fer servir un adjectiu, pugi a la tercera planta i pregunti’m si és necessari.»"

Font: Vista a  l'apunt "Recompondre el ritme", del bloc La casa en obres.