—De quin estil són aquests cementiris?, sento que algú pregunta. —Són de l'estil del penediment...

Autor: Josep Pla i Casadevall (Palafrugell, 8 de març de 1897 - Llofriu, 23 d'abril de 1981), escriptor i periodista català.

Font: Les hores. A: Obra completa: edició 10è aniversari. Barcelona, Edicions Destino, 1992, p. 258.

Imatge: Cementiri de Montjuïc. De VeoDigital. 

Només submergint-nos en la tradició és possible que cadascú trobi el seu estil, que és finalment del que es tracta. No s’hi valen dreceres ni trampes. “Per escriure bé, cal una facilitat natural i una dificultat adquirida”, afirmava Joseph Joubert. Avui ho diríem d’una altra manera: el que no és tradició és google

Autor: Vicenç Pagès i Jordà (Figueres, 1963), escriptor i piulador català.

Font: "Vicenç Pagès, director de l’Aula d’Escriptura de Girona" (Núvol, 20/05/2013).

Foto: Vista a Núvol.

Context: Un taller d’escriptura no es pot concebre sense una llista de llibres que val la pena llegir, ja que només és possible avançar a partir de bons models. En tot cas, no es tracta d’imposar uns trets determinats d’estil, sinó d’obrir-nos a diferents maneres d’entendre l’expressió literària. Només d’aquesta manera, submergint-nos en la tradició, és possible que cadascú trobi el seu estil, que és finalment del que es tracta. No s’hi valen dreceres ni trampes. “Per escriure bé, cal una facilitat natural i una dificultat adquirida”, afirmava Joseph Joubert. Avui ho diríem d’una altra manera: el que no és tradició és google.

Sovint ens repeteixen que hem de suprimir els adjectius. Un bon estil —sentim dir— pot prescindir perfectament de l'adjectiu; en té prou amb l'arc sòlid del substantiu i la fletxa ubiqua del verb. I, no obstant això, el món sense adjectius és trist com la sala d'operacions en el dia de diumenge. Una llum blavosa es filtra a través de les finestres fredes, brunzeixen en veu baixa els tubs fluorescents pansits

Autor: Adam Zagajewski (Lwów, actualment Ucraïna, 21 de juny de 1945), poeta, novel·lista i assagista polonès.

Equivalent: A menudo nos repiten que debemos suprimir los adjetivos. Un buen estilo —oímos decir— puede prescindir perfectamente del adjetivo; le basta el arco sólido del sustantivo y la flecha ubicua del verbo. Y, sin embargo, el mundo sin adjetivos es triste como el quirófano en el día de domingo. Una luz azulina se filtra a través de las ventanas frías, zumban en voz baja los mustios tubos fluorescentes.

Font: Dos ciudades. Acantilado, 2006. Vist a L'efecte jauss 2.0.

Foto: Cato Lein.

Cal tenir en compte que un mot pot ésser bo, però no adequat a un determinat estil. ¿Quin efecte estrany no faria, per exemple, en el teatre, un diàleg entre gent barcelonina en què els personatges diguessin sistemàticament 'quelcom' en lloc d''alguna cosa'?

Autor: Pompeu Fabra i Poch (Barcelona, 1868 - Prada de Conflent, 1948), gramàtic català i veritable motor i cervell de la normativa moderna de la llengua catalana.

Font: És una conversa del 1929. Vista a l'article "Fabra i l'adequació al registre", d'Albert Pla Nualart (17/07/2012).

He arribat a la conclusió que Déu, en els seus designis inescrutables, perdona totes les faltes excepte les d'estil

Autor: Joan Sales i Vallès (Barcelona, 19 de novembre 1912 - 12 de novembre de 1983), escriptor i editor català. 


Font: Cartes a Màrius Torres. Club Editor, 2007, p. 499. Carta de l'11 de setembre de 1940.