A Barcelona es paga, però no es donen propines. A Madrid es donen propines, però no es paga

Autor: Mariano de Cávia (Saragossa, 1855 - Madrid, 1920), periodista.


Original: En Barcelona se paga, pero no se dan propinas. En Madrid se dan propinas, pero no se paga. [ES]


Font: De l'article "Madrid-Barcelona (1888)", publicat a El Liberal el 10 d'octubre de 1888. Vist al diari ARA (03/04/2013), en un article de Josep Maria Casasús.   


Més perles d'aquest senyor recollides a l'article:

Madrid-Barcelona Madrid-Barcelona

No há muchos días publicaban los diarios parisienses -y El Liberal , lo reprodujo- un breve y rápido paralelo entre París y Londres, hecho por un procedimiento semejante al de la fotografía instantánea. Permítaseme aplicar este procedimiento á Madrid y Barcelona. […]

En Barcelona se come más que se bebe. En Madrid se bebe más que se come.

En Barcelona, el obrero va al café. En Madrid, el señorito va á la taberna.

Barcelona tiene una magnífica Universidad y una mala Plaza de Toros. Madrid, una magnífica Plaza de Toros y una mala Universidad. […]

A Madrid le carga tener un nombre tan corto, y el espíritu amplificador del pueblo ha inventado los Madriles. A Barcelona le estorba tener un nombre tan largo, y el espíritu ahorrativo del comercio ha inventado la abreviatura Barna.

En Barcelona, el Ensanche es soberbio, porque la hermosura de los alrededores convida á extenderse. En Madrid, el Ensanche es raquítico, porque la fealdad de las afueras acongoja y retrae. […]

En Barcelona se paga, pero no se dan propinas. En Madrid se dan propinas, pero no se paga. […]

En la Bolsa de Barcelona suelen empobrecerse los que se han enriquecido trabajando. En la Bolsa de Madrid suelen enriquecerse los que se han empobrecido holgando.

Barcelona tiene mejores tiendas que Madrid. Madrid mejores cafés que Barcelona. […]

En Barcelona, la gorra es la prenda más usual. En Madrid es el vicio más corriente. […]

Madrid pasea. Barcelona transita.

Madrid trasnocha. Barcelona madruga.

Madrid es centrípeto. Barcelona es centrífuga.

En Barcelona hay muy buenas mozas. En Madrid hay mozas muy buenas.

¡Qué jamonas las de Madrid! ¡Qué niñas las de Barcelona!

En Barcelona hay unos famosos municipales de caballería. En Madrid, los de caballería son los concejales.

Barcelona tiene vistas á Europa. Madrid tiene vistas á África.

A Barcelona, la gorra és la peça més usual. A Madrid és el vici més corrent

Autor: Mariano de Cávia (Saragossa, 1855 - Madrid, 1920), periodista.


Original: En Barcelona, la gorra es la prenda más usual. En Madrid es el vicio más corriente. [ES]


Font: De l'article "Madrid-Barcelona (1888)", publicat a El Liberal el 10 d'octubre de 1888. Vist al diari ARA (03/04/2013), en un article de Josep Maria Casasús.   

Madrid és centrípet. Barcelona és centrífuga

Autor: Mariano de Cávia (Saragossa, 1855 - Madrid, 1920), periodista.


Original: Madrid es centrípeto. Barcelona es centrífuga. [ES]


Font: De l'article "Madrid-Barcelona (1888)", publicat a El Liberal el 10 d'octubre de 1888. Vist al diari ARA (03/04/2013), en un article de Josep Maria Casasús.   

A la borsa de Barcelona solen empobrir-se els que s'han enriquit treballant. A la borsa de Madrid solen enriquir-se els que s'han empobrit folgant

Autor: Mariano de Cávia (Saragossa, 1855 - Madrid, 1920), periodista.


Original: En la Bolsa de Barcelona suelen empobrecerse los que se han enriquecido trabajando. En la Bolsa de Madrid suelen enriquecerse los que se han empobrecido holgando. [ES]


Font: De l'article "Madrid-Barcelona (1888)", publicat a El Liberal el 10 d'octubre de 1888. Vist al diari ARA (03/04/2013), en un article de Josep Maria Casasús.   

«»Transformarem Madrid en un jardí, Bilbao en una gran fàbrica i Barcelona en un solar immens

Autor: Gonzalo Queipo de Llano y Sierra (Tordesillas, 5 de febrer de 1875 - Sevilla, 9 de març de 1951), militar castellà.

Original: Transformaremos Madrid en un vergel, Bilbao en una gran fábrica y Barcelona en un inmenso solar. [ES]

Font: Emissió radiofònica en què parlava de les bombes incendiàries sobre Barcelona, el 1936. Vista a Eskup.elpaís.com.

Com més fosca la nit, més gloriosa l'albada per venir

Autor: Albert Sánchez Piñol (Barcelona, 1965), antropòleg i escriptor català.

Font: Victus. Barcelona: La Campana, 2012. Vista al Twitter del Miquel Pérez, que diu: "He acabat ara mateix #Victus: record d'un poble heroic! Darreres paraules: "com més fosca la nit, més gloriosa l'albada per venir."

Ja fa massa temps que alguns senyors monopolitzen la marca Barcelona només perquè parlen espanyol i tracten de pagesos els barcelonins que conserven la consciència nacional

Autor: Enric Vila (Barcelona, 1972), historiador, escriptor i periodista català.

Citació més llarga: El cosmopolitisme és un invent per fer prosperar els països a través de les ciutats. Si vols parlar idiomes o conèixer gent, viatja o apunta't a una acadèmia. Una ciutat és un negoci col·lectiu, i ja fa massa temps que alguns senyors monopolitzen la marca Barcelona només perquè parlen espanyol i tracten de pagesos els barcelonins que conserven la consciència nacional.

Font: "Provincians", article publicat al web de la Fundació Catalunya Oberta (05/06/2012).

Des que van entrar les tropes de Franco, l'èxit de Barcelona s'ha basat a fer sentir còmodes els forasters al preu que fos

Autor: Enric Vila (Barcelona, 1972), historiador, escriptor i periodista català.

Citació més llarga: Barcelona és una ciutat que costa de veure. Un turista pot visitar la Sagrada Família i confondre-la amb una mona de pasqua carnavalesca i capritxosa. Un parisenc pot venir a fer una conferència sobre el comerç mediterrani medieval i no esmentar Barcelona ni un sol cop. Des que van entrar les tropes de Franco, l'èxit de Barcelona s'ha basat a fer sentir còmodes els forasters al preu que fos. La ciutat Top Model que denúncia Manuel Delgado és fruit d’aquesta cultura de la prostitució que les elits supervivents del catalanisme van promoure per no perdre la poltrona.

Font: "Provincians", article publicat al web de la Fundació Catalunya Oberta (05/06/2012).

Com Venècia flota sobre l'Adriàtic, doncs Barcelona flota sobre la bona consciència

Autor: Abel Cutillas (Vinaixa, 1975), llicenciat en història i filosofia. També ha publicat el recull d'aforismes Viure mata i l'assaig Pensar l'art. Kant, Nietzsche, Tàpies, Bauçà.

Font: Vista al llibre La mort de Miquel Bauçà. Editorial Fonoll, 2009, p. 104.

No subestimo la severitat de la prova que ens amenaça, però crec que els nostres conciutadans serien capaços de redreçar-se valerosament i enfrontar-s'hi, tal com van fer-ho la coratjosa gent de Barcelona

Autor: Winston Churchill (Woodstock, 1874 - Londres, 1965), polític britànic i Nobel de literatura el 1953.

Citació completa: No subestimo la severitat de la prova que ens amenaça, però crec que els nostres conciutadans serien capaços de redreçar-se valerosament i enfrontar-s'hi, tal com van fer-ho la coratjosa gent de Barcelona, i plantar-hi cara i seguir resoltament endavant, almenys tan bé com qualsevol altre poble del món. Tot dependrà d'això.

Equivalent: I do not at all underrate the severity of the ordeal which lies before us; but I believe our countrymen will show themselves capable of standing up to it, like the brave men of Barcelona, and will be able to stand up to it, and carry on in spite of it, at least as well as any other people in the world. Much will depend upon this [EN].


Font: Llegit a Memòries de Londres, de Carles Pi i Sunyer (Edicions 62).

Nota: En el discurs pronunciat per Churchill el 18 de juny de 1940, després de la caiguda de França... Aquesta menció a Barcelona va ser posteriorment esborrada de la transcripció oficial.

Agraïment: Volem donar les gràcies al Xavier Caballé, de Diari d'un llibre vell, que ens l'ha fet arribar a través del formulari del Diccitionari. Gràcies!

A Barcelona vivim més entonyinats però hi ha molta més distància entre nosaltres. Com que som tants, estem acostumats a ignorar-nos

Autora: Àstrid Bierge (Barcelona, 1982), periodista catalana.

Citació completa: La gent de poble -fins i tot la d’un poble tan sorrut com aquest- és encantadora. Hi ha una generositat en ells que no la trobes a la ciutat. A Barcelona vivim més entonyinats però hi ha molta més distància entre nosaltres. Com que som tants, estem acostumats a ignorar-nos. En canvi, als pobles, la gent desconeguda es tracta amb molta educació i simpatia no fos cas que algun dia haguessin de començar una amistat. A més, saps que si insultes algú te l’aniràs trobant pertot, i suposo que això no ha de ser gaire agradable. L’anonimat de les grans ciutats incivilitza les persones

Font: Vista a l'article "De Barcelona a l'Empordanet", al seu bloc.