Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris morir-se. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris morir-se. Mostrar tots els missatges

dimecres, 2 de gener del 2013

t’havies mort de gust moltíssimes vegades/ després sempre tornaves a morir-te de gust/ ara insensata t’has mort en caure de l’escala


Autor:  Vicent Andrés Estellés (Burjassot, l'Horta, 4 de setembre de 1924 - València, 27 de març de 1993), poeta i periodista valencià.

Font: Epitafis, I (1962). Vist al bloc Obstinacions.

Nota: Aquest 2013 també és l'Any Estellés, amb motiu del vintè aniversari de la seva mort.

dilluns, 11 de juny del 2012

Ara saps que la mort no és morir-te/ sinó que mori algú estimat

Autor: Miquel Martí i Pol (Roda de Ter, 19 de març de 1929 - Vic, 11 de novembre del 2003), poeta català.

Poema complet:
Ara saps que la mort no és morir-te
sinó que mori algú estimat. La teva
mort no et convida al tètric espectacle:
te’n fa protagonista, i deu ser trist.
Però més trist és veure l’agonia
lenta d’algú que estimes, com el cos
tan conegut es degrada i malmet
fins a tornar-se un feix d’ossos i pell
que ni se serva, però encara estima,
i parla de guarir-se amb l’esperança
de qui mai no ha perdut la fe en els altres.
Clames llavors als déus i contra els déus
inútilment, que els déus mai no responen
i el seu callar és un mirall opac.
Torna, doncs, al teu clos i fes-t’hi fort
amb una opció de vida, ara que saps
que morir-te no és la mort, i emplena
d’amor el buit de l’estimada morta.

Font: "Torna al teu clos", del poemari Llibre d’absències (1985). Vist al bloc Penjada del fil.

dimecres, 9 de maig del 2012