La vida és sols una ombra passatgera, un trist comediant que gasta fums i s’escalfa damunt de l’escenari una hora, i no se’l sent piular mai més. Una història que ve a contar un beneit inflada de soroll i ferotgia, que al capdavall no significa res!

Autor: William Shakespeare (Stratford-upon-Avon, 23 d'abril de 1564 - 23 d'abril de 1616 del calendari julià; 3 de maig de 1616 del calendari gregorià), poeta, dramaturg i actor anglès.


Font: Macbeth. Barcelona: Editorial Bruguera. 1979. Vist a Tinta xinesa.




 

Calia que hagués mort un xic més tard;

hi hauria hagut un temps per tal paraula!

L’endemà i l’endemà i l’endemà

pugen poc a poquet, dia per dia,

fins arribar a la síl·laba darrera

del que es recorda. I tots nostres ahirs

han fet de llum per a un grapat de folls

en el camí que du cap a la cendra.

Apaga’t, consumeix-te, curta flama!

La vida és sols una ombra passatgera,

un trist comediant que gasta fums

i s’escalfa damunt de l’escenari

una hora, i no se’l sent piular mai més.

Una història que ve a contar un beneit

inflada de soroll i ferotgia,

que al capdavall no significa res!

El brillo de sos ulls em deia: carda’m! el somrís dels sos llavis: no te’m tires? El meu cor deia a Déu: de pecar guarda’m! i mon carall encès llançava ires. En aquell moment, ¡ai! sos ditets monos de la xona pels pèls s’entretenien...

Autor: Frederic Soler i Hubert [pseudònim: Serafí Pitarra] (Barcelona, 9 d'octubre de 1839 - Barcelona, 4 de juliol de 1895), comediògraf, dramaturg i poeta romàntic, conegut també pel pseudònim de Serafí Pitarra.

Context:
El brillo de sos ulls em deia: carda’m!
el somrís dels sos llavis: no te’m tires?
El meu cor deia a Déu: de pecar guarda’m!
i mon carall encès llançava ires.
En aquell moment, ¡ai! sos ditets monos
de la xona pels pèls s’entretenien...
Llavors em vaig cagar ja en tots els tronos;
semblava que els dimonis em tenien.
M’entro tot d’un cop; ella s’esquitlla,
l’atrapo, fa un xisclet i s’aixerranca,
li fico el nap a dins, la mà a cada anca,
i allí mateix li vaig fotre una bitlla.
Mont.: Carall qui et puga fotre, punyetero!
I... li vau rompre el virgo?
Rei: Repunyeta!
¿si li vaig rompre dius? I que era estreta!
Va semblar que esbotzés algun pandero.
Mont.: Li devíeu fer sang?
Rei: Ja ho crec, pobreta!
Com bruta veus que surt de la batalla
ma espasa que tants caps de moro talla
ma pixa vaig ficar dins la bragueta.

Font: Don Jaume el Conqueridor. Barcelona: Ed. Milà, 1992, p. 8-9. Vist a "Literatura 'porca', una pinzellada", de Jaume Farrés i Cobeta (Revista d'Igualada, núm. 17, setembre de 2004).

Nota: Segons el mateix Farrés: "Una obra de joventut de Pitarra, de la qual després va renegar i va intentar fer desaparèixer, és Don Jaume el Conqueridor, un drama històric en un acte i vers, que és tot ell pura delícia. La figura central del drama és el rei, convertit per la ploma de Pitarra en una figura doblement heroica, en el camp de batalla i al llit, allò que se’n diu un primera espasa. Observi’s com el rei mateix explica al personatge de Muntaner l’aventura que va tenir amb Constança, la infanta de Sicília:"

Foto: © Fototeca.cat.

Per això el teatre és tan avorrit; perquè s'assembla tan poc a la realitat humana

Autor: Josep Pijoan i Soteras (Barcelona, 1881 - Lausana, 1963), historiador, poeta, assagista i tractadista d'art català.

Citació més llarga: [Joan] Maragall cregué que tothom pot tenir raó si el que hom postula és autèntic i sincer -és a dir, si té fe en la pròpia fe. Aquesta és una de les claus que pot explicar-nos la conducta de Maragall. És una clau d'un maneig no gaire fàcil. És, en efecte, molt complex, enormement difícil, discernir, a cada moment, la sinceritat i l'autenticitat humanes. Els homes són fets de contradiccions permanents, i els caràcters unilaterals, segons la tragèdia, són molt rars. Per això el teatre és tan avorrit; perquè s'assembla tan poc a la realitat humana.

Font: Vista a Joan Maragall: un assaig, de Josep Pla (Edicions Destino, 2011, p. 86). 

Nota: Avui és el Dia mundial del teatre.

Res més fútil, més fals, més va i més... necessari que el teatre

Autor: Louis Jouvet (Crozon, Finisterre, 1887 - París, 1951), actor de teatre francès.

Font: Diccionari de citacions i frases de renom. Editorial Claret, 1997.

Nota: Avui és el Dia mundial del teatre.

Si és del tot necessari que l'art o el teatre serveixin per a alguna cosa, deurà ser per a ensenyar la gent que hi ha activitats que no serveixen...

Autor: Eugen Ionescu (Slatina, Romania, 1909 - París, 1994), dramaturg, creador del teatre de l'absurd.

Citació completa: Si és del tot necessari que l'art o el teatre serveixin per a alguna cosa, deurà ser per a ensenyar la gent que hi ha activitats que no serveixen per a res i que és indispensable que n'hi hagi.

Equivalent: Si es absolutamente necesario que el arte o el teatro sirvan para algo, será para enseñar a la gente que hay actividades que no sirven para nada y que es indispensable que las haya [ES].

Font: Vista a Halón disparado.

Quan un país no va a l'hora, el primer que se'n ressent és el teatre

Autor: Joan Brossa i Cuervo, (Barcelona, 1919 - Barcelona, 1998), dramaturg, melòman, cinèfil, mag, artista i poeta ─que era com més li agradava definir-se─ català.


Font: És la citació que hi ha gravada en el fragment de la B caiguda a la plaça el davant de l'Espai Brossa.

Nota: Agraeixo el Joan Sala que va fer la foto amb el seu mòbil quan sortíem de parlar amb l'Hermann Bonnín, del Brossa Espai Escènic.

Els paios només van al teatre si els hi arrosseguen dones a les quals esperen veure despullades

Autor: Dr. House.

Equivalents: Dudes only go to plays if they're dragged by women they're hoping to see naked [EN].

Font: La citació pertany al capítol 19 de la sèrie House. Vista pel David al web TwitzTV.