La misèria de la nostra condició implica que no siguem tan capaços de fruir dels plaers com d'escapar dels mals, i que el plaer extrem no ens afecta tant com un lleuger dolor. No sentim tant la salut completa com la més lleugera de les malalties

Nota: Avui fa 421 anys que va morir Montaigne. 


Autor: Michel de Montaigne, nom amb què és conegut Michel Eyquem, senyor de Montaigne (castell de Montaigne, Perigord, 28 de febrer de 1533 - 13 de setembre de 1592), moralista francès. 


Font: Essais (Assaigs), llibre segon. Vista al bloc de l'Efrem.

La cultureta és fruit de la impossibilitat que el català ha tingut durant molts anys de tenir una relació eròtica amb la seva pròpia llengua i, en el fons, amb les dones del país. Pla es va defensar del ressentiment silenciós que ha produït aquesta castració escrivint i anant de putes. Així no li va quedar temps per transmetre el seu dolor als fills com a Josep Maria de Sagarra, que era més purità i escrivia molt més ràpid

Autor: Enric Vila (Barcelona, 1972), historiador, escriptor i periodista català.



Font: Vista a les "Notes" del seu bloc.

La lectura és, juntament amb l'amistat, un dels recursos més eficaços per suportar el dolor de la pèrdua. Ens ajuda, en general, a elaborar el dol pels límits de la nostra vida, els límits de la condició humana

Autor: Didier Anzieu (Melun, 8 de juliol de 1923 - París, 25 de novembre de 1999), psicoanalista
francès.


Font: El cuerpo de la obra. Mèxic DF: Siglo Veintiuno Editores, 1993. Original: Le Corps de l'œuvre, Éd. Gallimard, 1981.


Equivalent: La lectura es, junto con la amistad, uno de los recursos más eficaces para sobrellevar el dolor de la pérdida. Nos ayuda, en general, a elaborar el duelo por los límites de nuestra vida, los límites de la condición humana. [ES]

se’m desfulla la vida podrida de flors massa aigualides en una terra malalta que crida un ofec negat de tristesa i dolor

Autora: Iolanda Pàmies Rimbau (Reus, 1971), "llicenciada en filologia catalana i periodisme. Dos disciplines indestriables. Dibuixar paraules, explicar la vida, explicar-se-la, saber i conèixer històries, transmetre-les, ha estat sempre present en la seva vida. Ha treballat de periodista i correctora en diferents mitjans de comunicació -premsa escrita, Internet i ràdio-, i ha participat en recitals poètics. L’any 2004 va publicar L’illa de la flor, un primer projecte literari elaborat a tres mans: poesia, pintura i multimèdia." Segons el seu Twitter: "Nascuda de l'aire, volo amb el sol. Recorro cossos. Creo mons. Invento històries. Visc en les paraules. M'acompanyes?"


Font: Del seu bloc.

Tant li fa que la lectura o la contemplació artística ens serveixin d'evasió, que eixamplin la realitat o l'enriqueixin, la sublimin o la idealitzin; o bé, contràriament, que ens descobreixin l'angoixa, el dolor, la injustícia o el mal. Ens descobreix el món; o, millor, ens hi descobreix; perquè qui hi trobem és a nosaltres mateixos, encara que només sigui en la forma parcial, fragmentada, en què vivim i ens entenem. Perquè l'art, la literatura, en darrer terme, no són altra cosa que un mirall, però no un mirall pla, sinó un mirall projectiu, com el cinema [...] I, gràcies a aquest mirall, el no-res de la nostra petita vida mereix ser viscuda

Autor: Jordi Castellanos (Tagamanent, 1946 - Barcelona, 19 d'octubre del 2012), assagista, crític literari i historiador de literatura. Catedràtic de Filologia Catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona, especialista en el modernisme català i exprofe meu.

 
Imatge 1: Del web creat per homenatjar Jordi Castellanos.



Imatge 2: Amb Alan Yates, final dels 70.

 
Font: “Quan les torres cauen. Reflexions entorn de la crisi de les Humanitats”. Lliçó inaugural del curs acadèmic 2002-2003 de la Universitat Autònoma de Barcelona. Vist al web de la UAB sobre Jordi Castellanos.

Un sonet per a tu que em fas més clar tant el dolor fecund com l’alegria, un sonet amb els mots de cada dia, amb els mots de conèixer i estimar

Autor: Miquel Martí i Pol (Roda de Ter, 19 de març de 1929 - Vic, 11 de novembre del 2003), poeta català.


Poema complet:

Un sonet per a tu que em fas més clar
tant el dolor fecund com l'alegria,
un sonet amb els mots de cada dia,
amb els mots de conèixer i estimar.

Discretament l'escric, i vull pensar
que el rebràs amb discreta melangia,
com si es tractés d'alguna melodia
que sempre és agradable recordar.

Un sonet per a tu; només això,
però amb aquell toc lleu de fantasia
que fa que els versos siguin de debò.

Un sonet per a tu que m'ha permès
de dir-te clarament el que volia:
més enllà de tenir-te no hi ha res.

Font: "Un sonet per a tu". A: Andorra, postals i altres poemes (1984). Vist al web de l'Emma Vilarasau.


Imatge: Eulàlia Borrut Casas (1996).

Viure, al cap i a la fi, és buscar consol./ Buscar-lo en el cor de les paraules./ En la música grisa de la pluja./ En aquest tedi militar del vent./ En el cel sense oxigen del passat.

Autor: Joan Margarit i Consarnau (Sanaüja, 11 de maig de 1938), poeta i arquitecte català.



Poema complet:

Déu, que és el més brutal de tots els mites,
no em salvaria ni de mi mateix,
perquè és un carreró sense sortida:
atribuint-li sentiments es perd
el misteri, la seva única força.
Me l'imagino com un cementiri
de cotxes, el de Déu. Restes, carcasses,
un escampall de peces metafísiques.
Els mites són aquesta claredat
rere la qual tanquem tot el que és fosc.
Vénen d'algun profund error de la memòria.
Viure, al cap i a la fi, és buscar consol.
Buscar-lo en el dolor de les paraules.
En la música grisa de la pluja.
En aquest tedi militar del vent.
En el cel sense oxigen del passat.
No era lluny ni difícil. No era més
que aquest poema èpic sense èpica.
Nietzsche s'equivocava:
som més forts quan els mites són més febles.


Font: "L'origen de la tragèdia". A: No era ni lluny ni difícil. Barcelona: Proa, 2010.

Veig mort i dolor i no m'afecta. Emetran amb anestèsia?

Autor: El Roto, pseudònim d'Andrés Rábago (Madrid, 1947), dibuixant espanyol.

Font: Vista a El País (18/10/2012), que ha fet un especial amb motiu del Premi Nacional (Espanyol) d'Il·lustració 2012, atorgat a El Roto.