Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris sofrença. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris sofrença. Mostrar tots els missatges

dimarts, 23 d’abril del 2013

Aleshores ella venia, sempre olorosa, benigna, amb les flors, i tancava fora, lluny, la sofrença del pobre drac, i deia molt suaument els nostres petits noms, i ens somreia


Autor: Salvador Espriu i Castelló (Santa Coloma de Farners, 10 de juliol de 1913 - Barcelona, 22 de febrer de 1985), escriptor català.


Font: "Les roses recordades". A: El caminant i el mur («Les ombres, el riu, el somni perdut», IV). Edició filològica de Rosa M. Delor (Edicions 62, 1989), que anomena al peu referències biogràfiques i literàries (Dante, Rilke). Vist a Darabuc.cat.


Poema complet: 

Recordes com ens duien
aquelles mans les roses
de sant Jordi, la vella
claror d'abril? Plovia
a poc a poc. Nosaltres,
amb gran tedi, darrera
la finestra, miràvem,
potser malalts, la vida
del carrer. Aleshores
ella venia, sempre
olorosa, benigna,
amb les flors, i tancava
fora, lluny, la sofrença
del pobre drac, i deia
molt suaument els nostres
petits noms, i ens somreia.