Autor: Joseph Brodsky (Sant Petersburg, 24 de maig de 1940 - Nova York, 28 de gener de 1996), poeta estatunidenc d'origen soviètic. Premi Nobel de Literatura l'any 1987.Font: En una cambra i mitja. València: Publicacions de la Universitat de València, 2013. Traducció: Anna Torcal i Salvador Company. Vist en un article de Xavier Aliaga al bloc Des de la Mediterrània.
Context: Un nen és sempre en primer lloc un esteta: respon a les aparences, a les superfícies, a les formes i figures. A penes hi ha res en la meua vida que m’haja agradat més que aquells almiralls acabats d’afaitar, en face i de perfil, dins dels seus marcs daurats apareixent amenaçadors a través d’un bosc de pals de maquetes de vaixell que aspiraven a ser de mida natural. Dins dels seus uniformes del segle divuit i dinou, amb aquelles gorgeres o colls alts, xarreteres amb serrells com bardanes, perruques i amples bandes blaves que els creuaven el pit, semblaven de debò els instruments d’un ideal perfecte, abstracte, no menys exacte que els astrolabis, les brúixoles, les bitàcoles o els sextants amb acabats de bronze que lluïen pertot arreu. Podien calcular la posició d’algú sota les estrelles amb un marge d’error més petit que els seus mestres! I sols restava desitjar que també dominassen les onades humanes: estar exposat als rigors de la seua trigonometria més que no a una mesquina planimetria d’ideòlegs, ser el producte d’una visió, potser d’un miratge, en comptes d’una part de la realitat. Fins a dia d’avui, crec que al país li aniria molt més bé, per molt, si tingués com a ensenya nacional, no aquell fastigós pollastre imperial bicèfal o la falç i el martell vagament maçònics, sinó la bandera de la Marina russa: la nostra gloriosa bandera de Sant Andreu, incomparablement bella: la creu blava en aspa sobre un fons blanc virginal.
