No sé si s'adonen els mallorquins que, en parlar, ressonen les paraules com ressonen les pedres i els vents, i l’aletejar de les gavines

Autora: Montserrat Roig i Fransitorra (Barcelona, 13 de juny 1946 - 10 de novembre de 1991), escriptora catalana.

Font: Un pensament de sal, un pessic de pebre. Barcelona: Edicions 62, 1992. Vist a Viu i llegeix.


Context:

Agafo el barco i torno en vaixell (16-X-1990)

No sé si els mallorquins estimen la seva parla. Però jo sento un gust difícil de definir quan els en sento la cadència, que fa olor de molsa humida, i aquestes neutres, les quals sembla com si ressonessin en una cova voltada d’aigua. Un caramull de sensacions. Com si hagués arribat a l’illa dins l’aigua, seguint els solcs d’una mare antiga. No sé si s’adonen els mallorquins que, en parlar, ressonen les paraules com ressonen les pedres i els vents, i l’aletejar de les gavines. Tot ressona, com deia un poeta xinès molt antic.

Perquè és batec a les goles incendiades./ Perquè era nostra i encara pot ser nostra./ Perquè és un cor que agonitza entre cadenes./ Perquè era blat i gavina en el matí./ Perquè ens la volen morir com si fos núvol./ Perquè encara naix fills amb l'alegria de saber-se en la pell i la batalla.

Autor: Marc Granell Rodríguez (València, 19 d'abril de 1953), poeta i traductor.


Font: "Terra lliure". A: Poesia reunida, 1976-1999. València: Editorial Denes, 2000. Vist a Poetas sin sofá.


Foto: Escriptors.cat.


Poema complet:

Perquè era verda i encara pot ser verda.
Perquè és la veu dels morts que l'estimaren.
Perquè era una i encara pot ser una.
Perquè és cançó d'un mar sense memòria.
Perquè era clara i neta i no sabia
dir paraules de parla estrangera.
Perquè és batec a les goles incendiades.
Perquè era nostra i encara pot ser nostra.
Perquè és un cor que agonitza entre cadenes.
Perquè era blat i gavina en el matí.
Perquè ens la volen morir com si fos núvol.
Perquè encara naix fills amb l'alegria
de saber-se-la en la pell i la batalla.