dimarts, 7 de maig de 2013

No sé si s'adonen els mallorquins que, en parlar, ressonen les paraules com ressonen les pedres i els vents, i l’aletejar de les gavines


Autora: Montserrat Roig i Fransitorra (Barcelona, 13 de juny 1946 - 10 de novembre de 1991), escriptora catalana.


Font: Un pensament de sal, un pessic de pebre. Barcelona: Edicions 62, 1992. Vist a Viu i llegeix.


Context:

Agafo el barco i torno en vaixell (16-X-1990)

No sé si els mallorquins estimen la seva parla. Però jo sento un gust difícil de definir quan els en sento la cadència, que fa olor de molsa humida, i aquestes neutres, les quals sembla com si ressonessin en una cova voltada d’aigua. Un caramull de sensacions. Com si hagués arribat a l’illa dins l’aigua, seguint els solcs d’una mare antiga. No sé si s’adonen els mallorquins que, en parlar, ressonen les paraules com ressonen les pedres i els vents, i l’aletejar de les gavines. Tot ressona, com deia un poeta xinès molt antic.