Nota: Avui és el Dia mundial de la infància.
Autor: Josep Pla i Casadevall (Palafrugell, 1897 - Llofriu, 1981), escriptor i periodista català.
Context: A pesar de la trampa de la història que consisteix a veure el passat com nosaltres veiem el present, no hi ha cap testimoni d’aquesta paraula. És el contrast de la misèria i dels dolors actuals el que ha posat de moda la paraula. Ha esta la impossibilitat de viure la vida normal el que ha creat la felicitat.
[…]
Els antics, més avisats, més coneixedors de la vida, menys embadocats, cregueren que la pau i la tranquil·litat dels homes i de les dones –sempre inassequibles– consistien en la solitud, en el silenci, en la limitació, la indiferència i la passivitat. El vell adagi grec «malfieu-vos sempre» és tan important com el «de res, massa», de l’Acadèmia platònica.
De tota manera, senyoreta, abans d’acabar aquest discurset, que ja comença a ser llarg, li voldria dir una cosa. No se si m’equivocaré o no. Evidentment: jo crec en la seva felicitat, però nego –i ho nego de pla– que vostè digui alguna cosa concreta quan proclama urbi et orbi, a la Diagonal, que vostè és feliç, que ha arribat a la felicitat. No. Això és un modo de dire, com un altre, per dir-ho en italià. Vostè, senyoreta, primer s’ha de casar. Després serà mare de família. Amb un parell en tindrà prou i massa. Tots hem estat criatures, però les criatures són horripilants. Després voldrà una seguretat, perquè, si els dies són curts, la vida, de vegades, és llarga. Si aspira a aquest sentiment normal, col·loqui els seus diners a Suïssa, a tout repos. Quan vostè s’haurà casat amb un home que li agradi, haurà tingut fills –pocs– i tindrà una fortuneta a Zuric, parlarem de la felicitat que ha obtingut, que serà, si més no, relativament discreta –o quasi.
Font: "Un afer complicat i difícil". A: Articles amb cua (1975, premi Crítica Serra d'Or 1977).
