Un dels grans enamorats que registra la Història (encara que de moment no ho sembli), fou Lluís XVI, que va perdre el cap per Maria Antonieta. I tingué la sort, enmig de la desgràcia, d’ésser correspost en la mateixa mesura per la seva estimada

Autor: Pere Calders (Barcelona, 29 de setembre de 1912 - 21 de juliol de 1994), escriptor, periodista i dibuixant català. 

Font: "A tornajornals". A: Invasió subtil i altres contes. Barcelona: Edicions 62, 1978.

Aquell que va dir: "Més val tenir sort que talent" coneixia l'essència de la vida. La gent té por a reconèixer que gran part de la vida depèn de la sort. Espanta pensar quantes coses s'escapen del nostre control

Autor: Woody Allen (Nova York, 1 de desembre de 1935), director, guionista, actor i escriptor estatunidenc.



Citació més llarga: Aquell que va dir: "Més val tenir sort que talent" coneixia l'essència de la vida. La gent té por a reconèixer que gran part de la vida depèn de la sort. Espanta pensar quantes coses s'escapen del nostre control. En un partit de tennis hi ha moments en què la pilota copeja la vora de la xarxa, i durant una fracció de segon, pot seguir cap endavant o caure cap enrere. Amb un poc de sort segueix cap endavant, i guanyes. O no ho fa, i perds...

 
Original: The man who said "I'd rather be lucky than good" saw deeply into life. People are afraid to face how great a part of life is dependent on luck. It's scary to think so much is out of one's control. There are moments in a match when the ball hits the top of the net, and for a split second, it can either go forward or fall back. With a little luck, it goes forward, and you win. Or maybe it doesn't, and you lose... [EN]


Font: Match point (2005). Vist a L'esguard d'Estel.

I vaig voler confondre el risc amb l'arrogància, l'ambició amb la bogeria, el plaer amb el vici, l'amor amb el càlcul, la sort amb la desgràcia

Autora: Almudena Grandes (Madrid, 7 de maig de 1960), escriptora espanyola.

Original: Y quise confundir el riesgo con la arrogancia, la ambición con la locura, el placer con el vicio, el amor con el cálculo, la suerte con la desgracia.

Font: Castillos de cartón. Editorial Tusquets, 2004. Vista a Sa jungla i es bosc animat.

Foto: Pep Àvila.

Ai, de tant d'esperar, quin conhort!/ Que deixi de bufar la ponentada/ que ens ha estripat les veles i la sort,/ i ens ha deixat la Nau desarborada!/ Ai, de tant d'esperar, quin desconhort!

Autor: Frederic de l'Empordà, pseudònim de Frederic Pujulà i Vallès [Frederic Pujolà i Vallès] (Palamós, 1877 - Bargemon, Provença, 1963), esperantista i escriptor.

Poema complet:
Ai, de tant d'esperar, quin conhort!
Que deixi de bufar la ponentada
que ens ha estripat les veles i la sort,
i ens ha deixat la Nau desarborada!
Ai, de tant d'esperar, quin desconhort!

Ai, de tant d'esperar, quin desconhort!
Que tornin a bufar vents de mar lliure,
que no hàgim de pensar sempre en la mort,
i que puguem morir pel goig de viure!
Ai, de tant d'esperar, quin desconhort!

Ai, de tant d'esperar, quin desconhort!
Que el buc de nostra Nau, malgrat tot, suri;
que un brau pilot el dugui al pairal port,
i un mestre d'aixa bo ses nafres curi!
Ai, de tant d'esperar, quin desconhort!

Font: Tal com diu el Didac López: "El 1949 [Frederic Pujulà] guanya l’Englantina d’Or (el premi a la composició patriòtica) en el Jocs Florals de l’Exili celebrats a Montevideo, amb “Ai, de tant esperar!…”" Poema vist a la revista La Humanitat, 2a època, núm. 115, del 30 de setembre de 1949.

Nota: Bones festes. 

  

La sort dels altres sempre ens sembla excessiva i, sobretot, immerescuda. Per això l'anomenem sort

Autor: Joan Fuster i Ortells (Sueca, 23 de novembre de 1922 - 21 de juny de 1992), escriptor valencià.

Font: Joan Fuster, Aforismes. Edició d'Isidre Crespo. Edicions Bromera, Alzira, 2000.

Nota: Avui fa vint anys de la mort de Joan Fuster.