Només aquesta feina i aquesta tristesa de respirar i respirar mentre canvien les coses de tendres a seques i de noves a velles i aquesta lluna de nit que s'aprima i s'infla i aquest sol que sense foc s'encén i el gemec del vent que porta i trenca i ajunta i s'enduu els núvols i aixeca i aplana la pols

Nota: Avui fa 105 anys que va néixer l'autora. 



Autora: Mercè Rodoreda i Gurguí (Barcelona, 10 d'octubre de 1908 - Girona, 13 d'abril de 1983), escriptora catalana. 



Font: La mort i la primavera (1986). Barcelona: Fundació Mercè Rodoreda, 1997, p. 386.

Retorno a tu/ la teva veu de lluna/ uns ulls d'on neixen callades flors de núvols/ i roses tènues

Autor: Carles Duarte i Montserrat (Barcelona, 16 de setembre de 1959), poeta, lingüista i polític català.


Font: Paisatges efímers. Barcelona: Columna, 1989. Vist a Llegim i piulem.



Retorno a tu/ la teva veu de lluna/ uns ulls d'on neixen callades flors de núvols/ i roses tènues

Cap vent no mou el bri d'una esperança, de cada núvol només cau neguit, el destí s'enfondeix en malaurança, potser la nit serà cent anys de nit

Nota: Avui fa 43 anys que va morir Josep Carner.


Autor: Josep Carner i Puig-Oriol (Barcelona, 9 de febrer de 1884 - Brussel·les, 4 de juny de 1970), poeta, periodista, autor de teatre i traductor català.


Font: Dins El tomb de l'any. Barcelona: Proa, 1986.


Poema complet:

            Cap vent no mou el bri d'una esperança,
            de cada núvol només cau neguit,
            el destí s'enfondeix en malaurança,
            potser la nit serà cent anys de nit.
            El fat, però, no minva la frisança
            pel que tant he volgut i beneït,
            i ma feblesa diu que ja s'atansa
            l'adéu-siau del cos i de l'esprit.
            Potser ja massa dies he comptat
            i en un recolze inconegut m'espera
            la fi. Pugui jo caure incanviat
            tot fent honor, per via dreturera,
            amb ulls humits i cor enamorat
            a un esquinçall, en altre temps bandera.

Aquest sol que menstrua no es vol pondre. Mira la folla roja com rebutja el llençol de muntanya que l'acotxa. Un altre dia exagerat. Un altre dia se't mor cregut que el seu color no tornarà mai més, no tornarà com la sang que es podreix. Eixuga llum, llença cotons de núvols, renta't, gira't, beu el més límpid gin de lluna i mar.

Autor: Gabriel Ferrater i Soler (Reus, 20 de maig de 1922 - Sant Cugat del Vallès, 27 d'abril de 1972), escriptor i lingüista català. 


Poema com déu mana:

Aquest sol que menstrua no es vol pondre.
Mira la folla roja com rebutja
el llençol de muntanya que l'acotxa.
Un altre dia exagerat. Un altre
dia se't mor cregut que el seu color
no tornarà mai més, no tornarà
com la sang que es podreix. Eixuga llum,
llença cotons de núvols, renta't, gira't,
beu el més límpid gin de lluna i mar.


Font: "El ponent excessiu". A: Les dones i els dies. Barcelona: Labutxaca, 2010. Edició definitiva del llibre del 1968 que inclou quatre poemes inèdits. Poema i foto vistos a Ma pitom!


Foto: Posta de sol a la Mola de Colldejou, de Ramon Aladern.

Perquè és batec a les goles incendiades./ Perquè era nostra i encara pot ser nostra./ Perquè és un cor que agonitza entre cadenes./ Perquè era blat i gavina en el matí./ Perquè ens la volen morir com si fos núvol./ Perquè encara naix fills amb l'alegria de saber-se en la pell i la batalla.

Autor: Marc Granell Rodríguez (València, 19 d'abril de 1953), poeta i traductor.


Font: "Terra lliure". A: Poesia reunida, 1976-1999. València: Editorial Denes, 2000. Vist a Poetas sin sofá.


Foto: Escriptors.cat.


Poema complet:

Perquè era verda i encara pot ser verda.
Perquè és la veu dels morts que l'estimaren.
Perquè era una i encara pot ser una.
Perquè és cançó d'un mar sense memòria.
Perquè era clara i neta i no sabia
dir paraules de parla estrangera.
Perquè és batec a les goles incendiades.
Perquè era nostra i encara pot ser nostra.
Perquè és un cor que agonitza entre cadenes.
Perquè era blat i gavina en el matí.
Perquè ens la volen morir com si fos núvol.
Perquè encara naix fills amb l'alegria
de saber-se-la en la pell i la batalla.

Crec en les perversions, en els nostres capricis amb arbres, princeses, primers ministres, gasolineres abandonades (més belles que el Taj Mahal), núvols i ocells

Credo de J. G.Ballard (cat), vídeo promocional de l'exposició "J. G. Ballard. Autòpsia del nou mil·lenni" from CCCB on Vimeo.

Autor: James Graham Ballard (Xangai, 15 de novembre de 1930 - Londres, 19 d'abril del 2009), escriptor anglès.

Font: What I believe (1984). En castellà: En qué creo. Traducció de Claudia Kozak, extreta de la revista Artefacto. En català, a Cibernauta Joan.

El cap als núvols, les butxaques plenes de somnis

Autor: Haruki Murakami (Kyoto, 12 de gener de 1949), escriptor japonès.

Font i nota: Pintada vista en una paret d'Igualada el 05/12/2012. Sembla que l'original de Murakami, pertanyent a la novel·la Tokio Blues, no és la de la imatge sinó la que reproduïm a l'entrada. Ho constaten aquí i aquí.