El que s’assembla més a un home d’esquerra, en aquest país, és un home de dreta. Són iguals, intercanviables, han mamat la mateixa llet

Autor: Josep Pla i   Casadevall (Palafrugell, 8 de març de 1897 - Llofriu, 23 d'abril de 1981), escriptor i   periodista català. 


Font: El qudern gris (8 III 1918 – 15 XI 1919), 28 de setembre de 1918. El quadern gris es pot llegir ara a Lletres.net.


Context: 

De vegades, parlem de tot això i jo li dic:

–La vostra lluita fou contra els carques i la gent de dreta…

–És clar –em respon–. Són els qui tenen la terra. Però tinc la impressió que, si la lluita s’hagués entaulat contra la gent d’esquerra, la situació hauria estat igual.

–Vols dir?

–Naturalment. Pensa que el que s’assembla més a un home d’esquerra, en aquest país, és un home de dreta. Són iguals, intercanviables, han mamat la mateixa llet. Però, és que podria ésser diferent? No en dubtis: aquesta divisió és inservible.

–Però que potser hi ha alguna altra divisió?

–Crec que sí. Al meu entendre hi ha una divisió molt més profunda i exacta que aquesta. La que s’estableix entre persones intel·ligents i purs idiotes, entre bones persones i malp…

–Si les coses són així –li dic després d’una pausa–, tu què m’aconselles?

–Jo no aconsello res!

–Però és possible que no m’aconsellis res?

–Jo no aconsello res!

–M’aconselles l’astúcia o la bona fe?

El meu pare queda parat una estona. Em mira fixament. Després mira a terra. Em diu, finalment, amb una concentració intensa a la veu:

–No ho diguis a ningú: t’aconsello l’astúcia i no en parlem més…

Les conseqüències de l’aventura de l’arròs de Pals consistiren en una enorme, angoixant, complicada bola de lletres que emmetzinà la nostra vida de família durant anys i anys.

Aquesta bola de lletres acompanyà els meus primers passos en la política –en realitat fou la meva primera escola política. No em sap pas greu de dir-ho.

Creada per la ultradreta, promoguda per la dreta i celebrada per l'esquerra, la comparació amb el nazisme s'ha instal·lat perquè és tremendament útil. L'insult és tan greu que sembla que aconsegueix l'efecte desitjat, el silenci. Però és només un efecte de superfície, el dany causat és enorme i marca un punt de no-retorn, no es pot anar més enllà. Amb què més se'ns pot amenaçar? Amb la balcanització? Si fins i tot Sèrbia reconeixerà Kosovo abans que Espanya

Autor: Francesc Serés Guillén (Saidí, Baix Cinca, 1972), escriptor.


Font: "Nazis como nosotros" (El País, 16/05/2013).


Foto: Kim Manresa / LV.


Context:

Creada por la ultraderecha, promovida por la derecha y celebrada por la izquierda, la comparación con el nazismo se ha instalado porque es tremendamente útil. El insulto es tan grave que parece que consigue el efecto deseado, el silencio. Pero es solo un efecto de superficie, el daño causado es enorme y marca un punto de no retorno, no se puede ir más allá. ¿Con qué más se nos puede amenazar? ¿Con la balcanización? Si hasta Serbia va a reconocer Kosovo antes que España. ¿Seremos los catalanes los nuevos apestados una vez nos expulsen del paraíso europeo? ¿Apestados? ¿Malvados? Toni Cantó lo ha intentado llamando a los profesores de catalán poco menos que pederastas, en UPyD son chapuceros hasta para eso.

Un amic és un amic, sobretot si és cosmopolita, de manera que quan me'l torni a trobar i em torni a sortir amb l'obsessió de moda entre els al·lèrgics tant a la barretina com a l'espanyolada, ja li tinc preparat el resum de l'argumentació: deixar Espanya de banda no és una qüestió política, ni ètica, ni de dretes, ni d'esquerres: és una simple qüestió de bon gust

Autor: Ramon Barnils i Folguera (Sant Cugat del Vallès, 13 d'octubre de 1940 - Reus, 14 de març del 2001), periodista català.

Citació més llarga:
A la nit, unes copes per matar els nervis dels gegants. Amb el Monzó i el Domènec Reixach, que és un home del teatre, i després del Mas i Mas i l'Universal, anem a raure al Bikini. Un escriptor català en llengua espanyola, obsessionat com tots ells i els qui s'ho rumien, per la cosa nacional o independentista, se'ns abraona i se'ns defineix a crits i a bafarades: "Jo sóc català i independent. Tu, que ets catalanista, explica'm per què ho ets." Com que l'escriptor és amic, company d'estudis i, sobretot, escriu bé, li improviso una argumentació que, sense fer-me mentir estigui a l'altura dels seus ideals encara cosmopolites. Li dic que com que els catalans no m'agraden no puc ser catalanista. Però com que els espanyols encara m'agraden menys, sóc separatista. El preocupat company i amic va començar immediatament a donar voltes per les dues pistes, cinc barres i bar a l'aire lliure del Bikini, fins que el Monzó el va haver de parar i assossegar-li la disparada assimilació de l'argument amb uns copets a l'espatlla i pagant-li un whisky al bar de fora. Un amic és un amic, sobretot si és cosmopolita, de manera que quan me'l torni a trobar i em torni a sortir amb l'obsessió de moda entre els al·lèrgics tant a la barretina com a l'espanyolada, ja li tinc preparat el resum de l'argumentació: deixar Espanya de banda no és una qüestió política, ni ètica, ni de dretes, ni d'esquerres: és una simple qüestió de bon gust.
      
Font: De l'article "El suplement humorístic de 'L'unità', l'espanyol cosmopolita i altres" (El Temps, núm. 120, 6-12 d’octubre de 1986). Vist al Twitter d'Agustí Argimon i al web Contrastant.net.

La literatura d'esquerres és terriblement avorrida i d'un tedi insondable: sempre diuen el mateix: frases fetes, tòpics, repeticions copiades i indescriptibles collonades. La persona habituada a llegir no ho pot resistir. Tot és hipotètic i en definitiva inventat i fals

Autor: Josep Pla i Casadevall (Palafrugell, 1897-Llofriu, 1981), escriptor i periodista català.

Una mica més: Després hi ha un altre moralista a França, que fou Sainte Beuve. El seu llibre «Mes poisons», que fou enormement criticat per la infecta i majoritària literatura francesa, és una meravella. Observació autèntica, incomparable, precisa. Tota la literatura que ha persistit i durat és la conservadora, que, en definitiva, és la pessimista.
L'observació de la realitat humana produeix un pessimisme inenarrable. Ho he dit, pàgines més amunt, en parlar del progrés. Hi ha alguns progressos: no hi ha cap progrés. La literatura d'esquerres és terriblement avorrida i d'un tedi insondable: sempre diuen el mateix: frases fetes, tòpics, repeticions copiades i indescriptibles collonades. La persona habituada a llegir no ho pot resistir. Tot és hipotètic i en definitiva inventat i fals. No es pot, literalment, resistir.

Font: Notes per a Sílvia (1974). Vista a Lletres.net.

Aquella mirada et segueix d'un costat a l'altre, d'esquerra a dreta, de dreta a esquerra. En efecte, la Gioconda es va quedar amb el tic de vigilar dia i nit el seu adúlter marit

Autor: Marcial Fernández, filòsof i escriptor mexicà.

Original: Esa mirada te sigue de un lado a otro, de izquierda a derecha, de derecha a izquierda. En efecto, la Gioconda se quedó con el tic de vigilar día y noche a su adúltero marido. [ES]

Font: Andy Watson, contador de historias. Mèxic: Ficticia, 2005, p. 91. Vista a Palabras mal dichas.

—I vostè és de dretes o d’esquerres? —Jo sóc del PSOE. —Sí, d’acord... però vostè és de dretes o d’esquerres?

Autor: Jaume Perich i Escala (Barcelona, 5 de novembre de 1941 - 3 de febrer de 1995), humorista gràfic i escriptor català.

Font: Así lo vió todo el Perich (1995). Vista al bloc Historia Gráfica.

Ser d'esquerres és ser humanista, tolerant, ambiciós perquè la gent visqui tranquil·la i respectuosa amb els altres

Autor: Josep Lluís Bausset i Ciscar (Paiporta, 19 d'agost de 1910 - L'Alcúdia, 3 de juny de 2012), mestre, humanista, activista cultural, químic i polític valencià.

Font: D'una entrevista al diari Levante (06/01/2009).

Foto: Carlos Pla / Levante.

Nota: Bausset va morir ahir a 101 anys.