Això que vostès anomenen cor és bastant más avall del quart botó de l'armilla

Autor: Georg Christoph Lichtenberg (Ober-Ramstadt, 1 de juliol de 1742 - Göttingen, 24 de febrer de 1799), escriptor satíric i científic alemany.

Font: Quaderns de notes. Girona: Edicions de la ela geminada, 2012. Edició i traducció: Amadeu Viana.

Per què t'irriten els aforismes? Perquè si són dolents, per això. I si són bons, m'obliguen a pensar

Autora: Marianne Helen Freund Frenk-Westheim, Mariana Frenk-Westheim (Hamburg, Alemanya, 4 de juny de 1898 - Ciutat de Mèxic, 24 de juny del 2004), escriptora, hispanista, curadora de museus i traductora alemanya, nacionalitzada mexicana.


Font i nota: Y mil aventuras. Mèxic:  Editorial Joaquín Mortix, 1992. Al llibre "va alternando cuentos breves y series de aforismos, donde aborda temas variados en los que predominan los dirigidos a mujeres o a otros destinatarios precisos: los escritores, los habitantes del DF, "la gente de cierta edad", etc. También mezcla algunos diálogos y pequeñas anécdotas. Sus aforismos son filosóficos y senteciosos, aunque no desprovistos de humor y paradojas, ingenio y perspicacia. Reflexiona mucho sobre la condición femenina". 

És absurd dividir les persones en bones i dolentes. La gent és encantadora o avorrida

Autor: Oscar Wilde (Dublín, 16 d'octubre del 1854 - París, 30 de novembre del 1900), escriptor irlandès.


Equivalent: Es absurdo dividir a las personas en buenas y en malas. La gente es encantadora o aburrida. [ES]



Font: Sin tapujos. Buenos Aires, Longseller, 2004.

en el millor dels casos, quan jo mori, tots, tots, bons o dolents, sereu només els meus supervivents

Autor: Joan Oliver i Sallarès [pseudònim: Pere Quart] (Sabadell, 29 de novembre de 1899 - Barcelona, 18 de juny de 1986), escriptor català.


Poema complet:
Demano la paraula prèvia.
Vull dir -i que d'un cop se sàpiga!-
que jo sóc Jo,
que sóc el Centre
i l'Àrbitre.

Que tots vosaltres, tots,
-això anant bé-
sou els meus conterranis:
parents, veïns, creditors meus,
proïsme meu pròpiament dit;

que tots els altres, tots,
bons i dolents
-grocs i negres, antípodes, gitanos-
són, a tot estirar
i encara gràcies,
els meus contemporanis.

Sapigueu que:
quan us veig, de fet,
us suscito, us ressuscito;
i en pensar-vos
us dono una esperança.

Però si us he perdut de vista,
mentre us ignoro o us oblido,
dormiu el son del just,
com se sol dir.
No passeu de potències
en el sentit més trist de la paraula.

Ja ho sé. Molts espereu
amb candeletes
el dia de cantar-me les absoltes.
No us enfileu, si us plau:
en el millor dels casos,
quan jo mori,
tots, tots,
bons o dolents,
sereu només els meus supervivents.

Font: "Ja és hora que se sàpiga", poema del llibre Vacances pagades (1960), inclòs a Antologia bufa. Barcelona: Edicions Proa, 2002. Vist a El poema de la setmana, d'Oriol Gabarró.

Nota: Demà farà 113 anys que va néixer Joan Oliver.

La parada, "El malcontent", V. (1919). No hi ha ningú que sigui tot dolent, ni tot bo; però si us veiéssiu al descobert, tots us veuríeu dolents, perquè una engruna de mal dins el bé fa com una veu desafinada en un cor: destrueix tota l'harmonia

Autor: Joaquim Ruyra i Oms (Girona, 27 de setembre 1858 - Barcelona, 15 de maig 1939), escriptor català. 

Font: La parada, "El malcontent", V. (1919). 

Nota: Avui fa 73 anys que va morir Joaquim Ruyra.

No et pensis que ets bo pel simple fet que no tens poder

Autor: Carl Schmitt (Plettenberg, Alemanya, 11 de juliol de 1888 - 7 d'abril de 1985), jurista, filòsof, teòric polític i professor de dret alemany.

Equivalent: No creas que eres bueno por el mero hecho de que no tienes poder. [ES]

Font: Vista al bloc Cites.