Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris seduir. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris seduir. Mostrar tots els missatges

dimecres, 29 de maig del 2013

Sentim un gran plaer quan mentim. Quan fem la mentida creïble, quan seduïm l’altre, que potser sap que mentim, i que ens està demanant que continuem mentint





Autora: Montserrat Roig i Fransitorra (Barcelona, 13 de juny 1946 - 10 de novembre de 1991),
escriptora catalana.


Context: Qui enganya és més just perque fa allò que va prometre i qui es enganyat és més savi, car aquell qui té sensibilitat és facilment impressionat per la voluptuositat de les paraules. Sentim un gran plaer quan mentim. Quan fem la mentida creïble, quan seduïm l’altre, que potser sap que mentim, i que ens està demanant que continuem mentint.


Font: Digues que m'estimes encara que sigui mentida. Barcelona: Edicions 62, 1991. ISBN 8429732810.












dilluns, 29 d’abril del 2013

Mai donis per finit el temps de seduir-me, allò que obtens de mi que no et conformi mai. Sempre hi ha un més enllà, una fita més alta cap a la qual segur que ens plaurà gravitar






Nota: Avui fa 83 anys que va néixer l'autor.


Autor: Miquel Àngel Riera i Nadal (Manacor, 29 d'abril de 1930 - Palma, 20 de juliol de 1996), escriptor mallorquí.


Poema complet:

Mai donis per finit el temps de seduir-me,
allò que obtens de mi que no et conformi mai.
Sempre hi ha un més enllà, una fita més alta
cap a la qual segur que ens plaurà gravitar.

Tu me fas engrandir les ànsies de misteri,
m'agrada, amb tu, sentir-me perdut dins la mar gran,
m'atrau anar sens rumb, aquest no tocar en terra,
del qual ara ja en deim miquelangelejar.

Defineix, davant meu, el signes del teu codi,
desdibuixa'm, confon-me amb tant de tuejar,
apropa't fins al punt on et perdi de vista
si em veus empal·lidir, és perquè em dónes fam.


Font: "Mai donis per finit". A: El pis de la badia. Barcelona: Columna, 1992. Vist a GloBos.blog.


Àudio: Maria del Mar Bonet.





divendres, 15 de febrer del 2013

Michel Houellebecq Probablement, el que passarà és que les dones s'assemblaran cada vegada més als homes; de moment continuen molt aferrades a la seducció, mentre que als homes, en el fons, això de seduir els importa un rave, el que volen sobretot és follar


Autor: Michel Houellebecq (nom real: Michel Thomas) (Saint-Pierre, Illa de la Reunió, 26 de febrer de 1956), poeta, novel·lista, assagista i director de cinema francès.

Font: Plateforme. París: Flammarion, 2001. En castellà: Plataforma. Barcelona: Anagrama, 2002. Traducció d'Encarna Castejón. Es pot llegir aquí. Vist al Twitter del Bukowski, que diu que és una citació molt apropiada per Sant Valentí.


Context i equivalent [ES]:

dijous, 10 de maig del 2012

Si no saben volar, perden el temps les que pretenguin seduir-me!

Autor: Oliverio Girondo (Buenos Aires, 17 d'agost de 1891 - 24 de gener de 1967), poeta argentí.

Poema complet:
No se me importa un pito que las mujeres
tengan los senos como magnolias o como pasas de higo;
un cutis de durazno o de papel de lija.
Le doy una importancia igual a cero,
al hecho de que amanezcan con un aliento afrodisíaco
o con un aliento insecticida.
Soy perfectamente capaz de sorportarles
una nariz que sacaría el primer premio
en una exposición de zanahorias;
¡pero eso sí! -y en esto soy irreductible- no les perdono,
bajo ningún pretexto, que no sepan volar.
Si no saben volar ¡pierden el tiempo las que pretendan seducirme!
Ésta fue -y no otra- la razón de que me enamorase,
tan locamente, de María Luisa.
¿Qué me importaban sus labios por entregas y sus encelos sulfurosos?
¿Qué me importaban sus extremidades de palmípedo
y sus miradas de pronóstico reservado?
¡María Luisa era una verdadera pluma!
Desde el amanecer volaba del dormitorio a la cocina,
volaba del comedor a la despensa.
Volando me preparaba el baño, la camisa.
Volando realizaba sus compras, sus quehaceres…
¡Con qué impaciencia yo esperaba que volviese, volando,
de algún paseo por los alrededores!
Allí lejos, perdido entre las nubes, un puntito rosado.
“¡María Luisa! ¡María Luisa!”… y a los pocos segundos,
ya me abrazaba con sus piernas de pluma,
para llevarme, volando, a cualquier parte.
Durante kilómetros de silencio planeábamos una caricia
que nos aproximaba al paraíso;
durante horas enteras nos anidábamos en una nube,
como dos ángeles, y de repente,
en tirabuzón, en hoja muerta,
el aterrizaje forzoso de un espasmo.
¡Qué delicia la de tener una mujer tan ligera…,
aunque nos haga ver, de vez en cuando, las estrellas!
¡Que voluptuosidad la de pasarse los días entre las nubes…
la de pasarse las noches de un solo vuelo!
Después de conocer una mujer etérea,
¿puede brindarnos alguna clase de atractivos una mujer terrestre?
¿Verdad que no hay diferencia sustancial
entre vivir con una vaca o con una mujer
que tenga las nalgas a setenta y ocho centímetros del suelo?
Yo, por lo menos, soy incapaz de comprender
la seducción de una mujer pedestre,
y por más empeño que ponga en concebirlo,
no me es posible ni tan siquiera imaginar
que pueda hacerse el amor más que volando.

Font: Del poema "Me importa un pito". A: Espantapájaros (1932).