La poesia és com un nen que juga a la platja amb una galleda i una pala. Un savi que passeja meditant es fixa en ell i li diu: ¿Com pretens, criatura, treure tota l'aigua del mar amb una galleda de joguina? ¿No veus, fill, que és impossible? I el nen li respon: Jo no pretenc treure el mar, sinó treure una mica de set a la sorra. La poesia és com aquest savi, si s'hagués posat a tirar sorra al mar.

Autor: Ángel Crespo Pérez de Madrid (Ciudad Real, 18 de juliol de 1926 - Barcelona, 12 de desembre de 1995), poeta, assagista, traductor i crític d'art espanyol.

Original: La poesía es como un niño que juega en la playa con un cubo y una pala. Un sabio que se pasea meditando repara en él y le dice: ¿Cómo pretendes, criatura, sacar toda el agua del mar con un cubo de juguete? ¿No ves, hijo, que es imposible? Y el niño le responde: Yo no pretendo sacar el mar, sino quitarle un poco de sed a la arena.
La poesía es como ese sabio, si se hubiera puesto a echar arena al mar.

Font: Aforismos. Madrid: Huerga y Fierro, 1997, p. 28. Vista a Palabras mal dichas.

Juga, salta, llegeix, neix, copula, vomita, aplaudeix, desdibuixa't, mossega, recrimina, escup, trasllada, pensa, plora, fes, divaga, dorm, accelera...; quan hagis acabat, un altre ocuparà el teu lloc

Autor: Abel Cutillas (Vinaixa, 1975), escriptor, llicenciat en història i filosofia.

Font: Del recull d'aforismes Viure mata. Editorial Fonoll, 2006, p. 29.

Pots jugar amb el seu cos, que és jove i riu, i vol el joc, i no n'ha tingut prou

Autor: Gabriel Ferrater i Soler (Reus, 20 de maig de 1922 - Sant Cugat del Vallès, 27 d'abril de 1972), escriptor i lingüista català. 

Poema complet:
Pots jugar amb el seu cos,
que és jove i riu, i vol
el joc, i no n'ha tingut prou.
Encara creus que en tu hi ha vici?
Mostra el teu vici. Dóna't
sencer. Si te l'estimes,
no li ofeguis aquest tremolor:
la curiositat del cos, que tu
fa massa temps que en dius desig.

Font: "Joc". A: Teoria dels cossos (1966). Vist al bloc Tinta xinesa.

Foto: Tom Fischer.

Juga a perdre la por i escriu a qualsevol paret de casa teva tots els noms que han omplert de llum la teva vida, per dir-los un a un i no sentir-te mai ni abandonat ni sol

Autor: Miquel Martí i Pol (Roda de Ter, 19 de març de 1929 - Vic, 11 de novembre del 2003), poeta català.


Poema complet:
Tant se val, tanca els ulls, si cal, i dexa’t dur
fins al cor del parany que entre ingenu i subtil
t’ha preparat algú que coneixes prou bé;
juga a perdre la por i escriu a qualsevol
paret de casa teva tots els noms que han omplert
de llum la teva vida, per dir-los un a un
i no sentir-te mai ni abandonat ni sol.


Font: "El parany". Vist al bloc Paraules de tardor.