Els joves [catalans] són independentistes perquè han tingut una educació espantosa

Autor: Félix de Azúa (Barcelona, 1944), filòsof i escriptor no nacionalista espanyol.

Font: D'una entrevista al Youtube (03/03/2013).

El meu independentisme no va contra ningú. Admiro la llengua i la cultura del poble espanyol. La vull al costat, com a amiga, en llibertat

Autora: Montserrat Carulla i Ventura (Barcelona, 19 de setembre de 1930), actriu catalana.




Font: Discurs amb motiu del premi d'honor de l'Acadèmia del Cinema Català (03/02/2013). Vista al diari ARA.

Aquest doble ideal d'alliberar Catalunva i afinar la cultura del nostre poble és el que ha donat sentit als catalans moderns

Autor: Pompeu Fabra i Poch (Barcelona, 1868 - Prada de Conflent, 1948), gramàtic català i veritable motor i cervell de la normativa moderna de la llengua catalana.

Font i context: Missatge a la Junta General de Palestra, reproduït a La Publicitat el 5 d'abril de 1932. El recull Lluís Marquet a "Pompeu Fabra, president de Palestra" (Revista de Catalunya, núm. 95 (abril 1995), p. 55-63) i el podem llegir a "Textos polítics de Pompeu Fabra" (Racó Català). Citació vista a l'article de Quim Torra "El Consell de la Transició Nacional dels millors" (El Singular Digital, 10/01/2013). Reproduïm un fragment de l'article de Marquet sobre el mateix missatge:

"Del text 3 (21 de març de 1932). Després d’una introducció de salutació als companys de la Junta hi ha en aquest text un paràgraf d’una especial importància per la claredat i la contundència amb què Fabra s'expressa pel que fa a la unitat nacional dels Països Catalans: "D’una manera especial voldria que en aquests moments recordéssiu els nostres germans de València i de Mallorca, units tots ells pel lligam multisecular de la nostra llengua. Uns articles de la Constitució de la República Espanyola –obstacles legals nous, inexistents fins ara— volen privar el nostre acostament polític, en una eventual federació de totes les terres catalanes. Però si hi ha qui vol posar obstacles a la nostra unió política, no hi ha qui ens pugui privar de mantenir una sincera i cordial germanor espiritual entre les terres que foren una sola per llur història, que ho són avui encara per la llengua i que esperem que seguiran essent-ho demà per la voluntat de llurs fills. És per això que us proposo que aquesta Junta General vulgui trametre una fèrvida salutació als nostres germans de València i de Mallorca, testimoniatge d’afirmació de la nostra unitat nacional."
A continuació parla en els termes següents sobre l’Estatut:
"Els moments que s'acosten són de la més gran transcendència per a Catalunya. No sols l'Estatut que votà el poble el 2 d’agost de 1931 ha de tenir força legal, sinó que cal estructurar la vida nova que Catalunya autònoma va a començar.
‘L'Estatut ha estat expressió circumstancial de la sobirania del nostre poble. Ell fixà el grau de llibertat que la majoria dels catalans volia a l’agost de 1931 en ús del seu dret d’autodeterminació. No és l’Estatut ni una renúncia ni una hipoteca per al futur, sinó que el poble de Catalunya, per la sobirania que li pertoca, manté el dret a ampliar la seva llibertat quan així ho vulgui la majoria dels catalans.
‘Però el mínim de llibertats contingut en l’Estatut i consagrat pel referèndum popular és indefugible. Ni a dintre ni a fora de Catalunya existeix cap persona ni cap corporació que tingui dret a modificar-lo al seu albir, sinó e1 poble mateix que el votà. En repetir avui en aquesta Junta General de Palestra l’afirmació que les Corts Constituents de la República Espanyola han d’aprovar íntegrament l’Estatut, no fem més que ratificar la voluntat nacional solemnialment expressada el 2 d’agost passat."
I més endavant, en parlar del catalanisme, s’expressa ben clar i sense embuts:
"L'ideal col·lectiu que ha mantingut sempre en tensió l'esperit de diverses generacions de catalans cal que segueixi impulsant les actuals. Aquest doble ideal d’alliberar Catalunva i afinar la cultura de1 nostre poble és el que ha donat sentit a les activitats dels catalans moderns i als partits polítics catalans.
‘Cal tornar a desvetllar l’interès del jovent per la causa de Catalunya, per la neva Llengua, la seva Història i Cultura. Cal tornar a fer vibrar la seva ànima per l’ideal del seu alliberament nacional. Cal fer comprendre el catalanisme, no com una política, sinó com una doctrina que abassega tota l'ànima, ordena tots els nostres actes i dóna sentit a la nostra vida.""

Ara l’independentisme català és l’únic moviment social massiu que aglutina la classe mitjana a Europa. Això té un component que fa que sigui imparable

Autor: Ferran Sáez Mateu (la Granja d'Escarp, Segrià, 1964), escriptor, periodista i filòsof català.

Font: D'una entrevista a El País (03/10/2012). 

Foto: Daniel Llobet.

Les cultures minoritzades no només no tenen estat, sinó que tenen un estat en contra

Autor: Víctor Alexandre (Barcelona, 1950), periodista i escriptor català.

Font: En la taula sobre Lideratge independentista 2.0 del CDigital 2009 de Granollers, celebrat els dies 27, 28 i 29 de març a la fàbrica Roca Humbert.

Nota: la citació no és 100% literal, perquè anava prenent notes, però aquest era el sentit que volia transmetre l'autor.

Si l’independentisme creix amb els polítics que tenim, què passarà a mesura que surtin més i més generacions educades amb una mínima llibertat?

Autor: Enric Vila (Barcelona, 1972), historiador, escriptor i periodista català.

Citació completa: La retòrica és important perquè el desig augmenta a còpia de verbalitzar-lo. Si l’independentisme creix amb els polítics que tenim, tots formats sota el franquisme, què passarà a mesura que surtin més i més generacions educades amb una mínima llibertat? Cal treballar més i cridar menys; concentrar-se en les obligacions, en comptes d’embolicar-se amb la bandera.

Font: El nostre heroi, Josep Pla (A Contra Vent Editors, 2009), p. 191,

Se'ns diu amb relativa freqüència que el sentiment independentista és del tot respectable [...], si no se serveix de la violència...

Autor: Manuel de Pedrolo i Molina (L'Aranyó, Segarra, 1918 - Barcelona, 1990), escriptor català.

Citació completa: Se'ns diu amb relativa freqüència (i a cops ho diuen gent prou ben intencionada) que el sentiment independentista és del tot respectable, o sigui, tan respectable com qualsevol altre, si no se serveix de la violència, però observo que els qui així parlen, i parlen bé, s'obliden sempre de recordar-nos que els sentiments colonitzadors s'han imposat i continuen imposant-se precisament per la violència. Vulguis o no, ens estan dient que l'independentisme ha de fer valer la força de la raó, contra un adversari que només entén la raó de la força...

Font: Vista al blog Zel-Ara mateix.

Catalunya té i tindrà sempre un òrgan sa mentre hi hagi independentistes

Autor: Manuel de Pedrolo i Molina (L'Aranyó, Segarra, 1918 - Barcelona, 1990), escriptor català.

Citació completa: Un cos és viu mentre no ha emmudit tots els seus òrgans, mentre no s’ha paralitzat totes les seves funcions i no són aquestes funcions paralitzades que compten, sinó les que encara es troben en actiu i fan possible la recuperació de l’organisme. Catalunya, un cos malalt i que de generació en generació l’espanyolisme ha procurat agreujar per tal d’aprofitar-ne les despulles, té i tindrà sempre pel cap baix un òrgan sa mentre hi hagi independentistes. Són el pols que encara bat.

Font: "Cròniques d’una ocupació", article al diari Avui del 12 d’agost de 1988. Vista al web de la Fundació Pedrolo.