Totes les rates moren. Aquesta aforista morirà. Per tant, aquesta aforista és una rata

Autora: Erika Martínez. "Nació en 1979. Es doctora en Filología Hispánica y licenciada en Teoría de la Literatura por la Universidad de Granada. Ha publicado los poemarios El falso techo (Pre-Textos, 2013) y Color carne (Pre-Textos, 2009), que obtuvo el Premio de Poesía Joven Radio Nacional de España. Es también autora del libro de aforismos Lenguaraz (Pre-Textos, 2011). Ha preparado la edición de Quiroga íntimo (Páginas de Espuma, 2010) y de varios volúmenes de poesía contemporánea chilena, argentina y española publicados por Visor, DVD, Renacimiento y la UNAM."


Font: Lenguaraz (Pre-Textos, 2011). També és al seu web.


Original: Todas las ratas mueren. Esta aforista morirá. Luego esta aforista es una rata. [ES]


Foto: Del seu web.

Cap als rojos he sentit sempre una repugnància semblant a la que senten les damisel·les cap a les rates

Autor: José Maria García Rodríguez (Muros, Galícia, 6 de febrer de 1912 - San Juan, Puerto Rico, 2006), advocat, jutge, diplomàtic i escriptor. 


Original: Hacia los rojos, he sentido siempre parecida repugnancia a la que sienten las damiselas hacia las ratas. [ES]


Imatge: Del diari ABC (11 d'agost de 1979).


Font: D'un article al diari Solidaridad Nacional, òrgan de la Falange. Recollit a Fantasmones rojos: La venjança falangista contra Catalunya (1939-1940), edició a cura d'Eulàlia Pérez i Vallverdú. Barcelona: Acontravent, 2009. ISBN: 9788493676575. Vist a EditantAcontravent.


Resum argumental del llibre: 'Entre els anys 1939 i 1940, el periodista Miguel Utrillo Vidal va dirigir i participar activament en la secció "Fantasmones rojos", una sèrie de retrats de polítics, escriptors, poetes, músics, etc., que es publicava regularment al diari falangista de Barcelona Solidaridad Nacional, i que eren escrits per col·laboradors diversos del periòdic.
"Fantasmones rojos" és, sense cap mena de dubte, la mostra més brutal de com Miguel Utrillo Vidal i els seus camaradas victoriosos van dur a terme una de les operacions de càstig més salvatges contra el catalanisme cultural i polític i els màxims representants de la Segona República. Carregats d'odi i rancúnia, marcats per la misèria moral més profunda, van insultar i difamar, van trepitjar l'honor de les persones, els van acusar injustament i els van condemnar. I tot això amb la impunitat que donava ser amos de la victòria i representants de la màxima "Ha llegado España".
Sota la mirada benèvola de les noves autoritats i la complicitat d'amics i companys de la nova situació, Miguel Utrillo i els seus camaradas van poder carregar sense pietat contra Francesc Macià, Pau Casals, José Antonio de Aguirre, Carles Riba, Pompeu Fabra, Ramon Peypoch, etc., amb la seguretat que mai no haurien de demanar perdó i el convenciment que allò formava part de la la "justicia de Franco"'.

La Rata Que hi grata, Hi esputa La Puta Dient-te Dolenta Que “ho sento, Jo em rento Les mans.”

Autor: Albert Roig (Tortosa, 28 de desembre de 1959), poeta i assagista.


Foto: Institució de les Lletres Catalanes / Carles Roche.


Font: “Figa cóquera”. A: Córrer la taronja (1979-2001). Barcelona: Edicions 62, 2002. Vist al bloc del Josep Bargalló.

Poema complet:



Fil,
           daures
   D'ajaures
   De fulles,
   I l'ull, es
   Queix d'Astres.



   Les clastres
   I els glabres
   Nins
              i Arbres
   Del blanc
   Salanc

   Que hi rimen
   De l'himen,
   De blanc,
   La sang
   I els ulls
   I els fulls
   De viure

   Tan lliures―
   De ser
   Quan ve
   L'Estiu
   I riu
   Quin cos
   Repòs
   Del Cor,
   Tresor
   Badat
   Que al prat
   Del cos
   Meu
             flors
   Encara
   S'amara.

   La Rata
   Que hi grata,
   Hi esputa
   La Puta
   Dient-te
   Dolenta
   Que “ho sento,
   Jo em rento
   Les mans.”

   Brillant
   Pols d’àn
   Gel, tants
   De judas.
   Les mudes
   Dels cels,
   Caus, vels
   De foc
   I joc,
   De fil
   Gentil
   D’olor.
 
   Gentil.
   Fredor.