La vida pot continuar el seu curs. Aquí. Allà, no: enllà de l’oceà, específicament en aquell trianglet que enyores histèricament, tot s’ha paralitzat. Res no es mourà fins que no hi tornis

Nota: Avui fa 101 anys que va néixer Tísner.


Autor: Avel·lí Artís-Gener, Tísner (Barcelona, 28 de maig de 1912 - 7 de maig del 2000), escenògraf, periodista, ninotaire, traductor i novel·lista català.

Font: Al cap de 26 anys, Barcelona: Editorial Pòrtic, 1972, P. 21. Vist a "Memoria y Retorno Del Exilio Republicano Catalán", de Roser Pujadas Comas d’Argemir (Universitat Rovira i Virgili i Universitat Autónoma de Barcelona).

Context: A l’exili, insensiblement, hom elabora una imatge perfecta del seu país. […] Se’n fa una terra incontaminada i incontaminable […] sense adonar-se que allò que hom ha fet realment ha estat clavar a distància una injecció paralitzadora. Immobilitzem un breu moment de la història del país i el magnifiquem al nostre grat, disfressant-lo de perenne. […] Mai no s’adverteix l’instant en què una exageració es torna una convicció… […] El fet és que, en el llarg període d’exili, hom detura el temps respecte al país d’origen. […] La vida pot continuar el seu curs. Aquí. Allà, no: enllà de l’oceà, específicament en aquell trianglet que enyores histèricament, tot s’ha paralitzat. Res no es mourà fins que no hi tornis.

Equivalent: En el exilio, insensiblemente, uno elabora una imagen perfecta de su país. […] Uno hace de su país una tierra incontaminada y incontaminable […] sin darse cuenta de aquello que uno ha hecho realmente ha sido clavar a distancia una inyección paralizadora. Inmovilizamos un breve momento de la historia del país y lo magnificamos a nuestro gusto, disfrazándolo de perenne. […] Nunca se advierte el instante en el que una exageración se transforma en una convicción… […] El hecho es que, en el largo período de exilio, uno para el tiempo respecto al país de origen. […] La vida puede continuar su curso. Aquí. Allí, no: más allá del océano, específicamente en aquel triangulito que añoras histéricamente [Artís-Gener hace referencia a la forma más o menos triangular de Cataluña], todo se ha paralizado. Nada no se moverá hasta que no vuelvas [ES] [Traducció de Roser Pujadas Comas d’Argemir]

Estimo tant el meu enyorament que, si al país que enyoro, un àngel em volgués portar sobtadament, diria a l'àngel: –Àngel, espera't un moment; ara no puc venir; és que no veus que ploro?

Autor: Màrius Torres i Perenya (Lleida, 30 d'agost de 1910 - Sant Quirze Safaja, 29 de desembre de 1942), poeta català.

Poema com déu mana:

Estimo tant el meu enyorament

 que, si al país que enyoro,

un àngel em volgués portar sobtadament,
diria a l'àngel:
  –Àngel, espera't un moment;
ara no puc venir; és que no veus que ploro?

Font: "Enyorament" (1936). Poema vist al bloc La paraula escrita permaneix.

L’home, sorprès, s’adona un bon matí/ que enyora la presó, l’exili, la trinxera,/ el camp que amb més suors i angúnies va cavar;/ i que dels seus amors el que més persevera/ és el que més el va fer plorar

Autor: Joan Sales i Vallès (Barcelona, 19 de novembre 1912 - 12 de novembre de 1983), escriptor i editor català. 


Poema complet
El plaer no deixa record.
Només són dolços en el cor,
després que els anys lleugers han fet folla carrera,
els instants que ens van fer sofrir.
L’home, sorprès, s’adona un bon matí
que enyora la presó, l’exili, la trinxera,
el camp que amb més suors i angúnies va cavar;
i que dels seus amors solament persevera
el que més el va fer plorar.

(Coyoacan, 1947)


Font: "Edat madura". A: Cartes a Màrius Torres (Seguides de 'Viatge d'un moribund'). Barcelona: Club Editor, 2007, p. 652.

Mes, si jo et tinc, per què m’enyoro?/ si tu em somrius, doncs, de què ploro?/ Lo cor de l’home és una mar,/ tot l’univers no l’ompliria; / Griselda mia, deixa’m plorar!”

Autor: Jacint Verdaguer i Santaló (Folgueroles, 17 de maig de 1845 - Vallvidrera, 10 de juny de 1902), poeta i escriptor romàntic català.

Font: Canigó, cant VII. Vist al diari Avui (23/04/2002).

Nota: Avui fa 167 anys que va néixer Mossèn Cinto.

Enyorar no és pas un sentiment trist, ben al contrari; els tristos són aquells que no tenen res a enyorar

Autor: Joan Sales i Vallès (Barcelona, 1912-1983), escriptor i editor català.

Font: Vista al llibre Cartes a Màrius Torres, de Joan Sales. Club Editor, Barcelona, 2007, p. 281.

Nota: Citació extreta d'una carta escrita el 8 d'agost de 1937.