Tots estalviem per a la vellesa, els uns diners, els altres glòria; nosaltres estalviem bon humor, és per això que ara no en gastem gaire. Ara lluitem i patim i ens malhumorem i critiquem perquè no ens queda més remei. El dia que podré dir: Nuri, ja ets vella ¡tot això s’haurà acabat! Que facin mala cara els joves, que tenen l’edat de fer-ne. Aleshores no diré mai que no a ningú, no criticaré res; seré una espectadora benèvola de tota la comèdia del món i trobaré la felicitat menjant bombons amb els néts d’amagat dels fills

Autora: Núria Folch i Pi (Barcelona, 1916 - 23 de març del 2010), editora catalana. 


Citació més llarga: “Tots estalviem per a la vellesa, els uns diners, els altres glòria; nosaltres estalviem bon humor, és per això que ara no en gastem gaire. Ara lluitem i patim i ens malhumorem i critiquem perquè no ens queda més remei. El dia que podré dir: Nuri, ja ets vella ¡tot això s’haurà acabat! Que facin mala cara els joves, que tenen l’edat de fer-ne. Aleshores no diré mai que no a ningú, no criticaré res; seré una espectadora benèvola de tota la comèdia del món i trobaré la felicitat menjant bombons amb els néts d’amagat dels fills. Aquest terbolí de la lluita per la vida on els pobres joves ens trobem arrossegats, potser ens semblarà aleshores, vist de lluny, un riu ample i calmós. ¡Quines converses, quins silencis i quines becaines farem aleshores! Serà deliciós.”


Font: “Carta de la Nuri” (1941). A: Cartes a Màrius Torres, de Joan Sales. Barcelona, Club Editor, 2007, p. 579-560. 


Foto: Vista a De casa al club.

El multiculturalisme dur legitima la injustícia, tant des d’un punt de vista global com a casa nostra: estem coartats a l’hora de criticar l’opressió de les dones tant al nostre país com a l’estranger per por que ens repliquin amb el conegut mantra: “Però, si això és el que fan en la seva cultura, qui som nosaltres per jutjar-los?”

Autor: Patrick West (Londres, 1974), escriptor freelance establert al Regne Unit i a Irlanda. Es va graduar a la Universitat de Manchester el 1997 amb un màster en Història Cultural.

 
Font: Les misèries del multicuralisme. Edicions La Mussara, 2013, p. 58. 

No entenc per què la gent 'fa coses' amb lo que mola estar quiet i criticar-ho tot

Autor: Valero Sanmartí, piulador i blocaire. "Valero Sanmartí és l’únic messies de la història amb la cara de Tom Selleck i una polla bífida. Als anys 90 s’enriqueix traficant amb esclaus agrícoles a Lleida i organitzant timbes il·legals de Warhammer. El 2008 es jubila per dedicar-se l’erudició, el sexe tirànic i el consum de farlopa. Al temps lliure, escriu el revolucionari blog Jo Només Follo a Pèl. Cinc anys més tard, al zenit de la seva fama, mor en estranyes circumstàncies." "Com saben tots els seus fidels seguidors Valero Sanmartí no és un ésser humà, sinó un semidéu iracund amb les butxaques plenes de cocaïna; també és l’escriptor més corrosiu, escandalós i políticament incorrecte que hagi donat mai la catalana terra. Després de sacsejar la xarxa durant anys a través del seu blog, Jo només follo a pèl, ha decidit exterminar qualsevol brot de simpatia que algun lector ocasional hagués sentit per ell i publicar un recull d’articles (inèdits en la seva majoria) sobre les xacres que inunden el nostre estimat país. La modernor barcelonina, l’insuportable so de la gralla, la cultura quilla, l’independentisme de masses, el paradís perdut del turisme rural, les seqüeles del rock català o l’euskalfilia són alguns dels temes que Valero Sanmartí treu de l’armari a cops de garrot perquè els seus compatriotes aprenguin a riure’s de si mateixos sense complexos." 


Font: Del seu Twitter.