Al lector se li van omplir de sobte els ulls de llàgrimes, i una veu afectuosa li va dir a cau d'orella: —Per què plores, si tot en aquest llibre és de mentida? I ell va respondre: —Ja ho sé; però el que jo sento és de veritat.

Autor: Ángel González (Oviedo, 6 de setembre de 1925 - Madrid, 12 de gener del 2008), poeta espanyol.


Font: Nada grave. Madrid: Visor, 2008. Vist a La maga.


Original:

Al lector se le llenaron de pronto los ojos de lágrimas,
y una voz cariñosa le susurró al oído:
—¿Por qué lloras, si todo
en ese libro es de mentira?
Y él respondió:
—Lo sé;
pero lo que yo siento es de verdad.

En qualsevol relació eròtica, els amants intueixen sempre la veritat i, no obstant això, s'entesten a creure's totes les mentides

Autor: Arthur Schnitzler (Viena, 15 de maig de 1862 - Viena, 21 d'octubre de 1931), escriptor i neuròleg austríac.


Equivalent: En toda relación erótica, los amantes intuyen siempre la verdad y, sin embargo, se empecinan en creerse todas las mentiras. [ES]


Font: Relaciones y soledades. Barcelona: Edhasa, 1998. Vist a Akantilado.

No hi ha res més pervers i destructiu que la veritat sense amor. Però tot i així una persona que estimi la vida sempre preferirà la veritat que la mentida

Autor: Enric Vila (Barcelona, 1972), historiador, escriptor i periodista català.



Font: Vist parcialment al Twitter de la Maria Vila. Complet a les "Notes" del bloc de l'Enric Vila.

"No hi ha res més pervers i destructiu que la veritat sense amor." @enricvd
— Maria Vila (@mvilaredon) 7 de juny de 2013

Sentim un gran plaer quan mentim. Quan fem la mentida creïble, quan seduïm l’altre, que potser sap que mentim, i que ens està demanant que continuem mentint

Autora: Montserrat Roig i Fransitorra (Barcelona, 13 de juny 1946 - 10 de novembre de 1991),

escriptora catalana.

Context: Qui enganya és més just perque fa allò que va prometre i qui es enganyat és més savi, car aquell qui té sensibilitat és facilment impressionat per la voluptuositat de les paraules. Sentim un gran plaer quan mentim. Quan fem la mentida creïble, quan seduïm l’altre, que potser sap que mentim, i que ens està demanant que continuem mentint.

Font: Digues que m'estimes encara que sigui mentida. Barcelona: Edicions 62, 1991. ISBN 8429732810.

Partint de la base que això mal anomenat Espanya és més ficció que Naranjito dopant-se amb llimones caducades, ens hem alimentat d’ombres, mentides, farses i enganys

Autor: Francesc Canosa (1975), periodista, doctor en Comunicació i professor de la FCC Blanquerna (Universitat Ramon Llull). És director de l’editorial Trípodos. Crític literari d’El País i guionista de documentals per a televisió. Ha treballat com a reporter i guionista (TV3, Canal 9, Canal Estilo, Antena 3 i Tele 5) i també a la premsa. 


Context:

La ignorància ha fet creure a tota la humanitat que Plató era grec, però no: era català. Perquè a l’únic lloc on continua dempeus la Caverna és a l’estat espanyol. Això, el llibre del company Jofre Llombart, Desmuntant la caverna. Respostes a les mentides que ens volen fer creure , ho mostra platònicament. Continuem entre ombres. Partint de la base que això mal anomenat Espanya és més ficció que Naranjito dopant-se amb llimones caducades, ens hem alimentat d’ombres, mentides, farses i enganys. Així en plural: en mega-super-hiper plural. Perquè ara que fa anys de la proclamació de la República cal recordar que, ja aleshores, com sempre-sempre ha passat un savi-savi espanyol com Miguel de Unamuno ja titllava el català de “jerga artificial”. Ara també el volen convertir en diàleg d’un entrepà de pati d’escola. Si els savis espanyols històricament diuen això, què no volen que digui el poble? Era el 1931 quan l’Espanya republicana també parlava de “diàleg”. Quan els catalans també es creien i fomentaven el diàleg. Ho dic perquè ara que hi ha aires de canvi de règim no siguem tant desgraciats de creure en el diàleg d’una III República o d’una III Pansició. O algú creu que l’infeliç de la cova se’n va anar a dialogar amb els fabricants d’ombres per poder sortir a l’exterior i veure el Sol? Va buscar ell la sortida! O és que potser algú creu que a la vida sempre i tothom està obligat a entendre’s? Ja puc dialogar amb un cactus, ja. Jo li diré: “Dialoga, cactus!!!!” I què creuen què em dirà la criatura? No diuen que volem la veritat? Doncs la veritat és que, des de el temps de Plató, fins ara, la gent, els animals, les plantes, molts cops, no s’entenen. No s’entenen les persones, les parelles, les empreses, els croissants, les caderneres... Aquesta és la veritat. Entendre’s no és una obligació, ni un decret llei, ni una constitució. Hem d’entendre que també podem no entendre’ns. Això no és només acceptar la veritat, la realitat, sinó també un acte de llibertat. La vida és diàleg, però també monòleg: O caverna, o Sol.  


Font: De l'article "Plató era català" (El Singular Digital, 13-04-2013).

Hem arranjat tan bé la mentida que finalment hem aconseguit convertir en veritat les històries que vam imaginar i vam ordir. El món, de cop i volta, és un infern a la nostra mida

Autor: Xuan Bello Fernán (Paniceiros, Tineo, Astúries, 1965), escriptor en asturià.


Context:

Veritat
La veritat es descobreix rares vegades, perquè sovint és més versemblant la mentida. La veritat, com la vida mateixa, fa servir disfresses d’allò més subtils, i per aquest motiu sembla tantes vegades una mentida rotunda.
Sabent això, anem per la vida amb mitges veritats, amb mentides a mitges, i anem tirant com podem. Hi ha mentides universals que sembla que són veritat, i veritats que es desconeixen universalment per la senzilla raó que no convé. Nosaltres diem que a la llarga sempre es descobreix la trampa amarga, pobrets, i no ens adonem que la rima, aquí, l’únic que demostra és el desig que això, per fi, succeeixi.
Què hi farem! En la societat dels homes les coses van així, i per aquesta raó convé que siguem previnguts. La mala fama, les interpretacions tortuoses, la propensió al mal i el vici són les armes comunes que faran servir contra vosaltres, que vosaltres probablement fareu servir o feu servir contra els altres. De tota manera, cal recordar que la mentida és una arma de doble tall, esmoladíssima, amb la qual és ben fàcil tallar-se. Anem pel món enganyats, fent que siguin versemblants fins les reflexions més paranoiques, i trobem de sobte una realitat que no ens agrada. Hem arranjat tan bé la mentida que finalment hem aconseguit convertir en veritat les històries que vam imaginar i vam ordir. El món, de cop i volta, és un infern a la nostra mida.
Un consell: si vosaltres, en cerca de la veritat, heu de dir mentides, mentiu bé. Digueu que els altres són extraordinaris, elegants, intel·ligents, atractius, compassius. I, si no us ho creieu, millor, perquè així sereu més a prop de la veritat. 


Font: "La neu i altres complements circumstancials". A: La neu i altres complements circumstancials. Martorell: Adesiara, 2010, p. 67-70. Traducció de Jordi Raventós. Vist a Visat.cathttp://www.visat.cat/espai-traductors/cat/fragments/567/285/0/24/llati/jordi-raventos.html.

El que és terrible de la mentida no és que sigui una falsedat. És que és la veritat del mentider

Autor: José Camón Aznar (Saragossa, 5 d'octubre de 1898 - Madrid, 14 de maig de 1979), catedràtic, historiador, literat i pensador espanyol del segle XX.

Original: Lo terrible de la mentira no es que sea una falsedad. Es que es la verdad del mentiroso. [ES]

Font: Aforismos del solitario. Madrid: Espasa-Calpe, 1982. Vist a Documenta minima.

Imatge: Retrat del pintor Guayasamín.

Si sacseges un aforisme, en caurà una mentida i hi quedarà una banalitat

Autor: Arthur Schnitzler (Viena, 15 de maig de 1862 - Viena, 21 d'octubre de 1931), escriptor i neuròleg austríac.

Equivalent: Si agitas un aforismo, caerá una mentira y quedará una banalidad. [ES]

Font: Relaciones y soledades. Barcelona: Edhasa, 1998, p. 119. Vista al bloc de Jesús Díaz Palma.

Em sembla mentida que, matant com mata, la tristesa no m’hagués matat a mi

Autor: Pere Calders (Barcelona, 29 de setembre de 1912 - 21 de juliol de 1994), escriptor, periodista i dibuixant català. 

Font: "El principi de la saviesa", conte del recull Cròniques de la veritat oculta (1955). Vista al web Nervi.cat.

S’ha de mentir amb sinceritat perquè et creguin, perquè la veritat fa mal i molts prefereixen la mentida

Autor: Wellington Ángel Romero Godoy, Godoy (Uruguai, 1941), humorista uruguaià.

Font: Vista al diari Bondia d'Andorra (02/03/2012)