dilluns, 11 de març de 2013

Hem arranjat tan bé la mentida que finalment hem aconseguit convertir en veritat les històries que vam imaginar i vam ordir. El món, de cop i volta, és un infern a la nostra mida


Autor: Xuan Bello Fernán (Paniceiros, Tineo, Astúries, 1965), escriptor en asturià.


Context:

Veritat
La veritat es descobreix rares vegades, perquè sovint és més versemblant la mentida. La veritat, com la vida mateixa, fa servir disfresses d’allò més subtils, i per aquest motiu sembla tantes vegades una mentida rotunda.
Sabent això, anem per la vida amb mitges veritats, amb mentides a mitges, i anem tirant com podem. Hi ha mentides universals que sembla que són veritat, i veritats que es desconeixen universalment per la senzilla raó que no convé. Nosaltres diem que a la llarga sempre es descobreix la trampa amarga, pobrets, i no ens adonem que la rima, aquí, l’únic que demostra és el desig que això, per fi, succeeixi.
Què hi farem! En la societat dels homes les coses van així, i per aquesta raó convé que siguem previnguts. La mala fama, les interpretacions tortuoses, la propensió al mal i el vici són les armes comunes que faran servir contra vosaltres, que vosaltres probablement fareu servir o feu servir contra els altres. De tota manera, cal recordar que la mentida és una arma de doble tall, esmoladíssima, amb la qual és ben fàcil tallar-se. Anem pel món enganyats, fent que siguin versemblants fins les reflexions més paranoiques, i trobem de sobte una realitat que no ens agrada. Hem arranjat tan bé la mentida que finalment hem aconseguit convertir en veritat les històries que vam imaginar i vam ordir. El món, de cop i volta, és un infern a la nostra mida.
Un consell: si vosaltres, en cerca de la veritat, heu de dir mentides, mentiu bé. Digueu que els altres són extraordinaris, elegants, intel·ligents, atractius, compassius. I, si no us ho creieu, millor, perquè així sereu més a prop de la veritat. 


Font: "La neu i altres complements circumstancials". A: La neu i altres complements circumstancials. Martorell: Adesiara, 2010, p. 67-70. Traducció de Jordi Raventós. Vist a Visat.cathttp://www.visat.cat/espai-traductors/cat/fragments/567/285/0/24/llati/jordi-raventos.html.